El crit unànime del Primer de Maig: Prou precarietat!
Mira, Senyor, aquesta realitat del Món Obrer. La dels nostres companys i companyes, veïns i veïnes, amics i amigues, la de nosaltres mateixos. La pèrdua de drets afecta, sobretot, les condicions a la feina i també la possibilitat de viure dignament a partir del nostre salari, pensió o prestació. Ajuda’ns, A sentir la teva presència enmig d’aquesta realitat que ens colpeix i ens indigna, A estar més atents a tot allò que ens envolta. A DEMANAR, A TRUCAR i A CERCAR… com a deixebles teus. Que estiguem, sempre, amatents a la teva Paraula que ens il·lumina i ens allibera. I que ens mantinguem ferms en les accions que duem a terme allà on som per a intentar transformar les estructures de poder i econòmiques que trepitgen els drets socials. I, especialment els drets dels que més pateixen les conseqüències d’un sistema econòmic opressor i injust. Aquest és un extracte de la pregària que es va llegir el 3 de maig passat en la celebració de la diòcesi de Barcelona del Primer de Maig a l’església Mare de Déu de la Llum de l’Hospitalet de Llobregat. En l’acte es va comptar també amb tres testimonis de realitats de precarietat laboral i que podeu consultar a l’enllaç. Aquí també us enllacem algunes imatges de la jornada del Primer de Maig i de la celebració esmentada. A la diòcesi de Terrassa es va celebrar per avançat el Primer de Maig aprofitant la trobada dels moviments de Pastoral Obrera que hi va haver el 27 d’abril. En aquest enllaç, podeu trobar l’escrit que ha fet la presidenta, Maria Martínez, que va assistir-hi. A la diòcesi de Lleida també es va celebrar el Primer de Maig amb una Eucaristia a la parròquia de Santa Maria Magdalena i un esmorzar. A la tarda es va participar a la manifestació dels sindicats i en un dinar de germanor a una granja-escola. Teniu més informació a l’enllaç. Igualment, els mitjans també s’han fet ressò de diverses activitats. En aquest sentit, destaquem aquest article del portal CatalunyaReligio.cat en què entrevisten el consiliari general de l’ACO, Pepe Baena, i s’aporta una visió molt real de la tasca que es fa des de la Pastoral Obrera. Per últim, us compartim el reportatge «Robots ocupats, treballadors ociosos» que va publicar Catalunya Cristiana a l’entorn dels reptes que planteja la robotització en el món del treball.
L’èxode, clau teològica que travessa l’Antic Testament
«L'Èxode és com una gran muntanya enmig d'una immensa plana. Tot caminant de la Bíblia el mira i el veu des de tots els costats, no es pot amagar. És un fet, un llibre i un tema que ha de ser estudiat necessàriament. Avui l’Èxode segueix estant allà, la gran muntanya ens interpel·la dient-nos: has treballat per la llibertat? Amb això volem dir que la mesura de la nostra lectura i compromís cristià és l'èxode. Treballar per un poble nou, lliure i alliberador.» El consiliari general de l’ACO, Pepe Baena, ens comparteix en aquesta presentació una aproximació al significat de l’Èxode que va presentar en una xerrada quaresmal a la seva parròquia de sant Francesc d’Assís de Bellavista. Podeu consultar-la a l’enllaç.
La vida de Cardijn en un còmic
Del fundador de la JOC i inspirador del mètode de la Revisió de Vida que seguim a l’ACO, Joseph Cardijn, n’hem sentit molt a parlar, però potser el detall de la seva vida no el tenim tan a mà. Recentment s’ha publicat un còmic amb la vida de sant Joan de la Creu, el capellà d’Ars i Joseph Cardijn, amb autoria d’Eugenio A. Rodríguez (guió) i Cervantes Bernal (dibuixos). En el cas de Cardijn, el nostre company de la diòcesi de Madrid, l’historiador Juan Antonio Delgado de la Rosa, ha assessorat els autors. Podeu consultar-ho a l’enllaç.
«LandsCare», l’Església s’agermana amb el medi ambient
LandsCare és una comunitat digital d'amics que van decidir posar al servei de la conservació activa de la naturalesa el potencial que ofereixen internet i les xarxes socials. Tenen una revista digital (newsletter) on es veu la implicació i les possibilitats que tenim des de l'Església per a la cura de la Creació amb el mestratge de l'encíclica del papa Francesc, Laudato si'. Podeu accedir-hi des de l'enllaç.
«Pregària Còsmica», de mossèn Dalmau
[«Pregària Còsmica» és un text de mossèn Josep Dalmau (1926-2018). L’emblemàtic rector de Gallifa va morir el 5 de setembre del 2018 i les seves cendres foren enterrades el dia 20 en l’ermita del Santuari de l’Ecologia del petit poble del Vallès]. Amic! Assaboreix des d’aquesta balconada: Tota l’eternitat dins el «durar quiet» d’un segon de temps. Tota l’amplada i fondària de l’Univers dins l’entranya de l’àtom. Tota la Bellesa amb el seu esplendor dins la tendresa d’una flor boscana. Tota l’harmonia vertiginosa del Cosmos en el punt fix d’una brillant estrella. Tota la potència espiritual de la matèria en «l’impuls vital» creador de l’home lliure. Tota la complexitat del fenomen del viure dins la simplicitat del teu jo. Tota la lluminositat del firmament dins el diamant de la nit transparent. Tota la sonoritat del Bing-Bang dins l’eixordador silenci dels grans espais. Tota la grandesa del misteri de l’amor en el somriure acollidor d’un infant. Tota la seducció apassionada del viure en el pas ferm del pelegrí cap a l’Absolut.
Una mirada crítica a les sèries de televisió
Criticar (en el sentit d’examinar com a crítics) aquest nombre creixent de sèries que ens subjuguen i que cada cop ocupen porcions més elevades del nostre temps, va ser el propòsit de la IV Jornada de Comunicació de l’ACO que va convocar el moviment junt amb Cristianisme i Justícia el 29 de març passat amb el títol Sèries de televisió, una mirada cristiana. Maria-José Masanet, professora a la Universitat Pompeu Fabra, va ser la primera ponent a intervenir i va compartir el resultat de les seves investigacions pel que fa a com socialitzen i interioritzen els estereotips de gènere els adolescents i joves a través de les sèries. Amb diversos exemples, es va comprovar la reproducció de l’esquema tensió-agressió-lluna de mel en les relacions —de fet, sovint, els joves no interpreten com a tal la violència psíquica i verbal en les relacions— i com es continuen transmetent els mites de l’amor romàntic entre l’home i la dona. «Les sèries tenen èxit entre els adolescents i joves perquè s’hi troben representats i utilitzen aquestes representacions per parlar-ne a les aules dels instituts», va argumentar la Maria-José. Per la seva banda, Sonia Herrera, responsable de comunicació a Cristianisme i Justícia, va abordar com les sèries ens eduquen i com s’adapten als temps que representen. «Qualsevol pel·lícula o sèrie crea models de conducta i un imaginari social, ens diu com és el món, però hem de ser crítics», va assegurar la Sonia. La ponent va fer un repàs pel component religiós d’algunes sèries d’èxit (El conte de la serventa, Las escalofriantes aventuras de Sabrina, Vikingos o Juana Inés) i va apuntar alguns reptes que tenen les sèries: la igualtat entre sexes i la diversitat en la representació (no només el relat occidental), la conveniència de barrejar diversos eixos de discriminació (gènere, classe social) i la incorporació d’altres espiritualitats. Oriol Quintana, professor a l’Institut Químic de Sarrià, va intervenir en darrer lloc i va censurar que «hem abraçat cegament la tecnologia. Estem tot el dia a la feina amb l’ordinador i a l’estar lliures veiem sèries. On està la nostra vida?», es va preguntar. Segons l’Oriol, el fet de viure tan abocats cap a fora i sense una vida pròpia, de no saber desconnectar d’internet, de tenir dificultats per viure una vida off-line, revela que tenim un problema espiritual. «Tot internet (les sèries també) està dissenyat per fer-ne un consum compulsiu i fer-nos addictes per mitjà de la sobreestimulació. Quan no ens sabem aturar i descansar, perdem la capacitat contemplativa», va observar l’Oriol. En el diàleg final, es van apuntar algunes idees de cara a procurar més espais de consum col·lectiu i no tan individualitzat (especialment en el marc de la família) o no demonitzar la tecnologia per poder fer un abordatge més racional (introduir criteris, moderació en el consum d’internet…). Podeu consultar a l’enllaç la gravació de l’acte que es va retransmetre en streaming i que, entre altres, va ser seguit pels companys de la diòcesi de Lleida en un centre cívic i també algunes fotografies de l’acte. L’etiqueta en xarxes socials va ser #SèriesACOCiJ.
Jornada d’iniciació i recés quaresmal de la diòcesi de Terrassa
El 24 de març passat es va fer la Jornada d’iniciació d’aquest curs amb el lema «Re Inicia’t. Som llavors i donem fruit». Us enllacem el document que es va lliurar als participants on trobareu els testimonis de Joan Mercader, María Daza, M. Àngels de Miguel i del grup Cohèlet 4.12. Finalment, hi ha les qüestions que es van treballar en grups. A l’enllaç també podeu consultar les fotos de la Jornada d’iniciació. I també les fotografies del recés de Quaresma de la diòcesi de Terrassa.
La talla humana i cristiana de Jaume Ribas Garcia
«És gràcies a aquests i aquestes militants que primer van estimar la JOC, i que en van ser els seus fundadors a casa nostra, com també ho van ser després de l’ACO, ara fa més de 60 anys, que el Moviment de l’ACO continua viu.» Jordi Fontbona, consiliari de l’ACO, destacava en l’homilia que es va fer a l’enterrament de Jaume Ribas Garcia el dia 10 de març passat, la importància dels «històrics de l’ACO». A l’homilia, que podeu consultar a l’enllaç, es reflecteixen trets molt significatius de la vida de Jaume, probablement desconeguts pels militants més joves de l'ACO i que, d'alguna manera, «demostren la talla humana i cristiana dels nostres primers militants, dels que molts ja han marxat i que agraïts reconeixem el seu llegat», subratlla Jordi Fontbona. En aquest comiat, perfilat fins al darrer detall pel propi Jaume Ribas, hi va haver gran riquesa i la participació entranyable dels seus fills i néts. La seva neta, Meritxell, filla del Justo i la Montse, i que tenia una relació molt estreta i profunda amb el seu avi, va fer una aportació molt emotiva que, a l’ensems, és una semblança que descriu molt bé qui era en Jaume. També us enllacem una reflexió pòstuma de Jaume Ribas Garcia a l’entorn de la corresponsabilitat, i que ha transcrit la seva jove, Conxi Yuste, a partir d'una conversa sobre per què ser corresponsable a l'ACO, poc abans de morir.
«Per l’acollida i inclusió d’infants i joves emigrats sols»
«Ens sentim profundament interpel·lats per la situació en la que es troben els infants i joves emigrats sols.» La Plataforma d'entitats cristianes amb la immigració, de la qual l’ACO forma part, ha debatut els darrers mesos la situació dels coneguts com a menas a partir de l’experiència d’entitats de la Plataforma que donen suport a aquestes persones i amb representants de la Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència. A partir d’això, aquest mes de març han publicat el document que podeu consultar a l’enllaç on es comparteixen les conclusions a què s’ha arribat. Igualment, us enllacem altres informacions que poden ser d’interès: · Els Menors no Acompanyats, protagonistes d’una conversa entre Jaume Funes i Laila Karrouch, publicada a la revista Valors. · El comunicat i reacció d'Amnistia Internacional als darrers atacs racistes que hi ha hagut a Catalunya contra menors estrangers no acompanyats. «Els atacs de Castelldefels i Canet de Mar són gravíssims, no tenen precedents en els darrers anys i reflecteixen una manca de polítiques per preveure i combatre el racisme i la xenofòbia a l'Estat espanyol», denuncien des d’AI.
Llocs de treball dignes, segurs i estables, objectiu prioritari de l’agenda política
Davant les eleccions al Parlament Europeu que tindran lloc del 23 al 26 de maig propers, el Moviment de Treballadors Cristians Europeu, del qual l’ACO forma part, ha fet tota una sèrie de propostes a partir de la constatació de l’extensió de la pobresa i de l’exclusió social i del document de la COMECE (Comissió Europea de Conferències Episcopals) «Configurando el futuro del trabajo». L’MTCE advoca per la «creació i manteniment de llocs de treball dignes, segurs i estables», per la «protecció social i laboral de tots» i per l’eliminació de la bretxa salarial entre homes i dones, entre altres propostes. Podeu consultar el comunicat a l’enllaç. Igualment, el moviment germà HOAC acaba de publicar una reflexió sobre la importància de la política i de votar en els propers processos electorals. Podeu consultar-la a l'enllaç.
