Jornada d’Estudi d’Evangeli de la zona Baix Llobregat
Amb el lema «Perquè on tens el tresor, hi tindràs el cor» (Mt 6,21), el Comitè de preparació d'estudi d'evangeli hem preparat les tres jornades. En la primera, celebrada el 3 de desembre vam treballar el text de Mt 13,44-46 que inclou la paràbola del tresor amagat i la paràbola de la perla. I el diumenge 25 de febrer vam treballar el text d’Ac 3,1-10, la guarició d'un invàlid. La jornada va tenir lloc durant el matí a la parròquia de Nostra Senyora Lourdes del barri del Poble Sec. Ens va ajudar a treballar el text Jordi Iglesias, que acompanya al grup d'ACO de Poble Sec. Les seves explicacions sobre les paraules clau del fragment de Ac ens van donar llum per entendre'l i aplicar-lo a la nostra vida. Seguidament van participar dos testimonis. Un va ser el del grup Eclesiastés de la parròquia Mare de Déu del Port, i es fixava en els gestos i accions de Pere i Joan en el text que treballàvem. Com podem ser Pere o Joan per als altres? El grup Eclesiastés ens ho va explicar des de l'amor a les persones que trobem en el nostre camí de cada dia. L'altre testimoni el va fer el Grup del Poble Sec, i fou un homenatge a l'Albert Marín, el qual va ser el seu iniciador des dels inicis i fins que la seva malaltia ja no li va permetre continuar. L'Albert va ser un bon amic, proper i senzill, i sempre va acompanyar el grup amb estimació, generositat i des de l'amor al moviment. El trobarem molt a faltar. La jornada va continuar amb el treball de grups a partir de tres pistes: 1. Què veig en el text?; 2. En què m'interpel·la?; 3. A què em sento cridat? Després vam preparar entre tots una pregària que vam presentar durant l'Eucaristia de la comunitat de la parròquia de Lourdes. Ana Maria Giménez
Poble-sec, un grup acompanyat per l’Albert Marín
El nostre testimoni de grup té un nom propi, Albert Marin! Fa més de deu anys que ens vàrem iniciar com a grup d’ACO al Poble-sec. L’Albert va venir com iniciador de grup i no ens va deixar fins que la seva malaltia ja no li va permetre acompanyar-nos. En aquest text dels fets dels apòstols hi trobem el seu compromís i testimoni. L’Albert no ens donava “plata ni or” però, com Joan i Pere, també ell es fixava en els ulls de cada un de nosaltres, si algú tenia un problema allà estava, atent, per a donar-li la mà, per ajudar al qui ho necessitava. Com altres grups, nosaltres també hem passat temporades d’alts i baixos, persones que han deixat el grup però també hem tingut la sort que s’hi han incorporat d’altres. L’Albert ha estat per a tots un exemple a seguir, un bon amic, proper, senzill i discret que s’estimava molt el moviment, sempre ens animava i ens deia: «No patiu, cada grup té el seu ritme». Ara, sense l’Albert el grup ha quedat una mica orfe. Malgrat la seva pèrdua, el seu testimoni ens ajudarà a seguir endavant. Només tenim paraules d’agraïment per a ell, per la seva estimació i escalf, pel seu acompanyament, per totes les vivències que vàrem compartir durant tots aquests anys, pel seu compromís evangelitzador i la seva generositat. Gràcies Albert! Mai t’oblidarem, et trobarem a faltar. Grup Poble-sec
Gracias por Albert Marín
Nosotros como ACO queremos “dar gracias” por Albert Marín. Una persona Transformadora que nos ha acompañado en mayúsculas, siendo testimonio del “VER” más allá, entregándose al grupo de ACO y a las personas de su alrededor. Esa Sonrisa pegada a una cámara. Su vida ha sido testimonio del Estar Atentos a las necesidades de las personas de nuestro entorno. Una persona llena de alegría, proximidad y tesón. De esas personas que son Roca que nos sostienen en la FE y nos acompañan acariciándonos el Alma. De esas Personas que siguen un camino y son referentes de Entrega del SER acercándonos a DIOS. Raquel, Juan Luis (Eclesiastés)
Recordant Josep Escós
«M’agradaria una relació més fluïda amb l’Església. L’ACO és Església, però això altre que diem Església i bisbes, sempre es viu amb tensió. A molts llocs el rector no sap què és l’ACO, seria bo que hi hagués una relació fluïda d’amistat i trobada». Hem revisitat l’entrevista que li vam fer a Josep Escós (Aiguafreda, 1941 – Navarcles, 2018) el març del 2014 en el context d’un estudi qualitatiu que vam fer a l’ACO per definir el Pla de comunicació. Aquesta era una de les preocupacions que anotava l’estimat Escós, que ha estat rector de Santa Maria de Navarcles durant vint anys i que va morir el 21 de febrer passat, després de 54 anys de ministeri com a prevere. En la mateixa entrevista, el consiliari valorava alguns aspectes de l’ACO: «Hi ha la riquesa de la llibertat de moviments. Encara que la reunió del grup sigui quinzenal, t’has fet molt amic i tens moltes informacions. L’ACO reuneix, acompanya i forma. El més important, és que reuneix el grup per veure’ns i dialogar. La formació ve per Setmana Santa, als recessos o a la mateixa diòcesi». El consiliari de la diòcesi de Vic també constava una situació: «Gairebé tots els fills dels militants no segueixen al moviment. El més freqüent és que volin per un altre cantó. Hi ha alguna cosa que no encaixa, si els fills no veuen allò de bo que fan els pares. També ens falta estar en la vida d’una manera serena. És una cosa a plantejar-nos, sense angoixa». Cal destacar també l’àmplia i generosa formació que Josep va impartir sobre la Revisió de Vida en totes aquelles Jornades que li eren sol·licitades o l’acompanyament d’Exercicis d’estiu. Aquí anotem algunes: · «Viure en pau la responsabilitat des de la unió amb Jesucrist». · «El mètode de la revisió de vida».
El Comitè Permanent visita el cardenal arquebisbe Omella
El Comitè Permanent de l’ACO ha visitat l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, el matí del 2 de març passat al palau episcopal. Durant l’entrevista s’han compartit les línies d’actuació que l’ACO està treballant durant aquest trienni i el treball de les comissions d’iniciació, economia, formació, internacional i comunicació. L’arquebisbe ja coneixia el moviment arran de la visita que li va fer el Comitè Permanent el desembre del 2016, un any després de la seva presa de possessió a l’arxidiòcesi. Per la seva banda, Omella s’ha interessat per com s’està fent la formació a l’ACO, les diverses jornades que s’organitzen o com es prepara la celebració comunitària de la Setmana Santa. L’arquebisbe ha avançat que durant el mes d’abril es presentarà el Pla pastoral de la diòcesi tant en un recés com a Santa Maria del Mar i ha demanat a l’ACO que «l’acolliu i mireu com podeu participar. L’hem fet el màxim d’obert possible amb la proposta d’algunes accions, però sense imposar; volem integrar tot allò que ja esteu fent ens els diferents àmbits de la diòcesi».
Eugenio Royo, jocista i compromès amb els exclosos
«Eugenio Royo mai no va deixar de ser jocista des de les seves responsabilitats.» Aquesta és una de les conclusions a què ha arribat l’historiador i filòsof Juan Antonio Delgado de la Rosa, militant de la diòcesi de Madrid i actual responsable d’aquella zona, després de culminar l’estudi de la vida de Royo amb la publicació del llibre Biografía autorizada de Eugenio Royo Errazquín. Ciudadano entregado a la acción transformadora para un mundo mejor (Ediciones Endymion, 2017). Royo (1930-2001), originari de Renteria, va ser president nacional de la JOC en els anys 50 i «va renovar el moviment, fent-lo més sòlid i vinculant-lo amb les JOC d’Europa i Sudamèrica», explica Delgado. Va conèixer el fundador de la JOC, Joseph Cardijn, i va assimilar «una manera d’entendre la vida aproximant-se als més desfavorits». Les vinculacions de Royo van ser molt variades: amb l’economia social i la corporació Mondragón, a través de la seva amistat amb el sacerdot José María de Arizmendiarrieta; amb el sindicat USO, del qual va ser cofundador i primer secretari general; també va ser conseller d’Economia de la Comunitat de Madrid i voluntari a la CEAR (Comisión Española de Ayuda al Refugiado). En el llibre també es fa menció de la intervenció de Royo, l’any 1963, en l’intent d’integració de l’ACO a la HOAC. Diversos mitjans s’han fet ressò de la publicació del llibre: fep-uso, El Diario Vasco o en aquesta entrevista a la ràdio. Juan Antonio Delgado s’ha especialitzat en biografies sobre capellans obrers o inspiradors d’aquest moviment com Mariano Gamo, Francisco García Salve, José María de Llanos (que va presentar-se el març de l’any passat a Barcelona) o José María Díez-Alegría. A l’enllaç podeu llegir una entrevista que li van fer amb motiu de la seva participació en una jornada sobre capellans obrers a Gijón, en aquesta crònica i en aquesta entrevista a la televisió (minut 14'41" al 16').
La devastació vital de la precarietat en la feina
Vides precàries. Quan la precarietat laboral ho envaeix tot és el títol de l’informe que Càritas diocesana de Barcelona va presentar el 24 de gener passat. El document, que podeu consultar a l’enllaç, és un compendi dels efectes sobre les persones que està causant l’extensió i aprofundiment d’aquest nou model de relacions laborals. L’informe parteix dels testimonis de 35 persones ateses per l’entitat que estan en situació de precarietat laboral i que es van distribuir en quatre grups de discussió dirigits. A banda de les conseqüències també es proposa un nou model de relacions laboral triangular amb visió social. També us adjuntem l’article que es va publicar a Catalunya Cristiana i en el qual hi ha l’entrevista al director del Departament de Pastoral Obrera de la Conferència Episcopal Espanyola, Juan Fernández de la Cueva, amb una crítica ferma a les reformes laborals vigents a Espanya.
Tens alguna pregunta pel filòsof Josep M. Esquirol?
El filòsof i professor de la Universitat de Barcelona, Josep M. Esquirol, serà el protagonista de la propera entrevista a la revista Salillum que sortirà publicada a l’abril-maig vinent. Com fem habitualment, oferim la possibilitat als lectors de formular alguna pregunta que inclourem a les que li farem a Esquirol. Podeu anotar-les al document que s’enllaça amb data màxima el proper 19 de març. Esquirol torna a ser d’actualitat amb la publicació d’un nou llibre —La penúltima bondat (Quaderns Crema, 2018)— que representa una continuïtat a la reflexió engegada amb La resistència íntima (Quaderns Crema, 2015), que va rebre el Premi Ciutat de Barcelona i el Premio Nacional de Ensayo. A la seva darrera obra, Esquirol es mostra com un militant en l’esperança: «No hi ha res més viu que la bondat, ni més essencial que la generositat que viu. Res de més viu, res que tingui més força. Per això sosté el món humà. Sense la bondat, la foscor inundaria un món que lliscaria avall cap al caos abismal.»
Aprovada una normativa d’inscripcions a les trobades de l’ACO
El darrer Comitè General de l’ACO ha aprovat per unanimitat una normativa per ordenar les inscripcions a les trobades principals que organitza el Moviment: Setmana Santa, Exercicis d’Estiu, Trobada de Responsables, Trobada d’Intercanvi, Sortida de Formació, Consell. L’objectiu és assegurar amb una mínima antelació de temps la celebració o no d’aquestes trobades i minimitzar l’impacte econòmic que se’n pugui derivar de les cancel·lacions. En concret, si 15 dies abans de la celebració de la Setmana Santa no es compta amb el 50% de les inscripcions, aquesta es cancel·larà; i s’estableix en 4 dies abans d’esdevenir-se la trobada, el termini màxim per inscriure’s (a excepció de casos molt justificats com per exemple incertesa per causes mèdiques). A l’article de la Comissió d’Economia que us enllacem podeu llegir els fets i els raonaments.
Posar ordre a les inscripcions a la Setmana Santa de l’ACO
[Comissió d'Economia] Acollim amb molta naturalitat una “cultura” de la improvisació com si això fos molt modern però ens hem de fixar que això portat al món laboral fa que la feina sigui encara més precària i que contribueixi a la pèrdua de drets. Pel que fa a la Setmana Santa, s’observa una tendència que s’accentua any rere any que consisteix en inscriure’s cada cop més tard. Quan arriba una setmana abans del començament i encara tenim poquíssima gent inscrita, arribem a dubtar si es farà o no la trobada. La Casa només té les quantitats d’àpats i d’habitacions dos dies abans del començament. Hem de pensar que s’ha de preparar material, s’han de buscar monitors, la Casa ha de contractar personal per la cuina i neteja. Tot plegat fa que la Casa tingui molta paciència amb l’ACO en ocasió de la Setmana Santa. Però això té un límit. Per exemple, fins ara no havíem pagat la diferència de menys respecte al contracte signat però a l’any 2017, la Casa ens ha fet pagar la meitat dels serveis no consumits. A més, hi hagut gent preparant els tallers, la xerrada, el fil conductor i les celebracions de la trobada, les pregàries, etc. Persones que, per respecte, no els podem dir dos dies abans que hem de suspendre la trobada. Per una altra banda, també tenim assumit costums ja consolidats a Setmana Santa respecte a la manera de pagar i, no obstant això, són força solidaris i això s’ha de dir i perpetuar. Ens referim a la manera de pagar. Els participants a la trobada reben un sobre amb el cost de la seva estada i paguen amb el mateix sobre sense que ningú controli qui paga i quant paga. Es confia que qui pot donar una mica més, ho farà i qui no pugui arribar, donarà de menys. Al final, es compta el total per pagar a la Casa. El resultat és que el comportament de la gent és força solidari i responsable. També hi ha una altre hàbit que, ens sembla molt normal, però reflexa molt bé l’esperit solidari de la trobada: La gent adulta té una tarifa calculada de forma que pugui cobrir la seva estada, material i part de l’estada dels nens. Hi ha trams de tarifes de nens que estan per sota del que cobra la Casa només per l’estada. A més de l’estada, s’ha de pagar els monitors, l’estada dels monitors, el material, l’estada dels membres del Comitè Permanent i tot el que faci falta per a portar a terme la trobada. Pels nens fins a 4 anys, a la fitxa amb l’import, l’ACO indica que no s’ha de pagar res. Per una altra banda, els preus es calculen perquè sigui proporcionalment més barat quants més dies s’estigui a la trobada. LA PROPOSTA: Si 15 dies abans de la Setmana Santa, no tenim el 50% de la previsió de les inscripcions fetes, se suspèn la trobada. S’ha de tenir en compte els perjudicis que això ens ocasiona com a moviment: El ponent que ha preparat la xerrada veu que la seva feina no s’aprofita, els consiliaris que han preparat les celebracions i continguts tampoc, així com els talleristes (6 tallers), tota la feina de preparació de la Setmana Santa ha estat inútil, el moviment queda desacreditat davant de la casa, es perjudiquen els militants que havien planificat anar a la Setmana Santa de l’ACO i ja s’havien apuntat, etc. Les pèrdues econòmiques són 2.000 € pagats per la reserva de la casa i el cost del material fungible de la trobada. L’últim dia d’inscripció és quan faltin 4 dies per a la Trobada. No es farà CAP inscripció que es comuniqui superat aquest termini, a excepció de casos molt justificats: p.e. incertesa per causes mèdiques.
