Trobades de final de curs a les diòcesis de Lleida, Girona i Vic
[ACO-Vic] A les 11 del matí del diumenge 9 de juny ens vàrem aplegar a l’església de Sant Maure de Santa Margarida de Montbui per compartir l’eucaristia que va presidir Josep Maria Pujol, consiliari del grup d’Igualada de l’ACO. Allà els militants de l’ACO de la diòcesi de Vic (Igualada, Manresa i Ripoll) conjuntament amb membres de la Frater, moviment que ara feia temps que no fèiem cap acte conjuntament, però que esperem fer-ne molts més a partir d’ara, a més de la gent habitual dels diumenges a missa, vam donar per començada la trobada. Seguint el títol de la trobada de formació que es va fer a Manresa sobre “Espiritualitat i Compromís”, feta pel Pepe Rodado ara tocava fer “Espiritualitat i Malaltia”, amb els ponents de la Frater, la Isabel Paredes i el Ciscu Montes. Amb unes 25 persones aplegades als locals parroquials de Sant Maure, després de presentar-nos tots, la Isabel va explicar la seva vida de malaltia ja de naixement. Una infantesa i adolescència marcades per la malaltia i la no acceptació de moltes persones. Però un pelegrinatge a Lourdes li va ajudar a obrir els ulls que en el món hi havia més gent malalta i que abans es preguntava: “Per què jo?” i a partir de llavors seria: “I jo també!!”. A Lourdes va conèixer la Frater i també es va produir el canvi o miracle personal de tirar cap endavant amb l’ajuda de la força de Déu. També la pregària i la Renovació carismàtica són punts d’ajuda a la seva vida de trenta anys dedicada al despatx interparroquial d’Igualada entre d’altres coses. El Ciscu, en canvi, la malaltia es va començar a fer present cap a l’adolescència. Sortia amb els amics i no podia seguir el seu ritme, així com en el treball que només va poder fer durant dos anys. La seva mare va ser al seu costat i el va comprendre, en canvi el seu pare no va acceptar la malaltia d’ell, una insuficiència renal i des dels 18 anys amb diàlisi. Va buscar l’espiritualitat i un sentit de la vida amb llibres, persones, testimonis de Jehovà, espiritistes, renovació carismàtica, els viatges a Lourdes durant quatre o cinc cops. Però a la Frater es va trobar acollit, el varen tractar com un més de la gran família de la Frater. La pregària en els moments previs a les nombroses operacions, el saber que tenia gent pregant per ell i les seves vivències interiors de que hi ha alguna cosa més enllà de la mort, una força que ens empeny cap a la vida. La seva mare li va fer el regal més preciós en aquesta vida, un ronyó i la Fina, la seva dona amb els dos fills que tenen, va poder formar una família. Tres dies a la setmana ha de fer diàlisi, moments de baixada de salut com una parada cardíaca no fa gaire, però tot i així, la presència de Déu és ben viva a la seva vida, des de les petites coses de la natura o un nadó, ell veu la presència de Déu i li dona ànims per seguir cap endavant. Amb aquestes dues xerrades ens adonem que en el món tots son germans i que hem d’agrair al Pare cada moment d’aquesta vida i hem d’acceptar la malaltia amb coratge i tirar cap endavant amb l’ajuda dels nostres estimats i del Pare que sempre està al nostre costat. Unes vivències de vida, de confiança, de malaltia però també de superació. Després de compartir el dinar, com és habitual d’amanides i pollastres a l’ast amb la fruita com a postre, els amics de la Frater es van acomiadar i esperem no trigar gaire en tornar a retrobar-nos per compartir experiències i vivències de vida. Per finalitzar la Trobada, el responsable diocesà va compartir amb tots, les últimes novetats a l’ACO, com el Pla de Curs de l’any que ve, la tasca per Setmana Santa i d’altres temes. Cada responsable de grup va parlar del seu grup i com estaven i cap a les 5 de la tarda ens vàrem acomiadar i fins a l’any 2025, que farem novament una altra trobada de fi de curs a la diòcesi de Vic. Podeu consultar les fotografies a l’enllaç: https://flic.kr/s/aHBqjBuNMT [ACO-Lleida] L’1 de juny passat l’ACO de Lleida va celebrar l’assemblea de fi de curs a la parròquia de Santa Tereseta, amb l’assistència de setze militants i de Pepe Rodado, consiliari general. En l’assemblea s’ha compartit l’estat dels grups, s’ha aprovat la memòria d’activitats i el calendari del proper curs. També s’ha fet una reflexió interessant sobre la participació de l’ACO en les estructures i assemblees de la diòcesi. Teniu més informació i fotografies a l’enllaç: https://www.acolleida.org/assemblea-fi-curs-2023-2024 [ACO-Girona] Aquest primer cap de setmana de juny hem fet la trobada de final de curs de la zona de Girona. Una trobada que fem cada any a Arenys d’Empordà, és una jornada molt maca que tots ens esperem amb il·lusió. Ens trobem a mig matí i després de saludar-nos i parlar una estona, fem un Estudi d’Evangeli que ens prepara en Fèlix, consiliari i referent de la nostra zona. Després de l’Estudi d’Evangeli i el pica-pica, dinem tots junts acabant de passar una bona tarda i desitjant-nos a tots, un molt bon estiu. Compartim amb vosaltres la joia de la trobada i una pregària que ens ha acompanyat aquest final de curs en motiu de l’elaboració de la monografia de zona de Girona compartida al Comitè general. Molt bon estiu a tots i totes. Aquest any es commemoren els 30 anys de la mort de Joaquim Vallmajó, missioner a l’Àfrica, Ruanda amb els “Pares blancs”. Joaquim Vallmajó va néixer a Navata (Alt Empordà) l’any 1941 i fou assassinat a Ruanda el 26 d’abril de 1994. En Quim, gràcies a la seva fe, va ser capaç de donar el millor del seu ésser al servei de l’Església de Ruanda i al servei de les poblacions ruandeses en moments de pau i de guerra,
Un recés ben aprofitat
“El sentit de les absències” va ser el títol del Recés que l’ACO va celebrar al monestir de Sant Pau del Camp, de Barcelona, l’11 de maig. El recés va comptar amb una vintena de participants i va estar acompanyat per la religiosa del Sagrat Cor de Jesús, Teresa Gomà i Ribas. L’eix va ser l’Evangeli de l’endemà (Mc 16,15-20) amb el propòsit de posar-se en la pell dels Onze i reviure amb ells les absències que marquen la nostra vida; també el reclam de la realitat que ens impulsa a sortir de nosaltres mateixos i la confiança en Déu, sempre necessària, sempre imprescindible. Podeu consultar a l’enllaç el llibret que es va fer servir de guia i el full de l’Eucaristia.
“La indignació de Jesús”, un Document d’ACO plenament vigent
Un cop més, des de la Comissió de Formació, hem fet l’extracte d’un document antic de l’ACO. Es tracta de La indignació de Jesús (n. 24), a càrrec de Josep Jiménez Montejo. La ira és un dret en Déu, però una injustícia en l’home. Així, mentre l’amor de Déu inclou la ira, en l’home, amor i còlera s’exclouen. La ira de Déu no és una passió semblant a la ira humana. La ira de Déu és una justa reacció a la transgressió d’un manament o a la resistència al seu projecte històric. Expressa l’aversió de Déu contra tot mal. La ira de Déu és la reacció contra l’orgull extrem de l’home; que es pensa a si mateix com a absolut, la qual cosa el va portar a la fractura amb Déu concretada en el pecat original, que en el fons consisteix en l’abandonament per part de la humanitat de la línia evolutiva volguda per Déu. No és la ira per la ira i només com a càstig, sinó per tornar a estimar l’home. La ira i l’amor de Déu no s’exclouen, sinó que s’inclouen. La ira de Déu neix del seu amor i de la seva compassió. Déu desencadena la seva ira davant la infidelitat i la ingratitud especialment quan els drets dels més pobres són conculcats. La còlera de Jesús és un signe de la seva humanitat, tot i que no és mai un sentiment totalment humà. La seva ira té el caràcter de la indignació divina perquè Jesús s’indigna contra tot allò que desagrada a Déu. En el NT queda ben definida la causa de la ira divina: l’amor de Déu és correspost amb desamor i la seva misericòrdia amb una actitud de duresa envers els germans. Menysprear Déu i no estimar el germà són la mateixa cosa. Així, a partir de Jesucrist, quedem lliures de la indignació de Déu perquè ens deixem redimir per la seva misericòrdia. El més important per Jesús és el bé de l’home malalt i per això s’indigna aïradament amb els que posen la llei per sobre del bé d’aquell home que té la mà paralitzada. I potser ens haurem de preguntar: Què ens indigna, què ens causa ira, què ens enrabia a nosaltres? Ens indigna en el que ens afecta personalment? Ens indignen també les injustícies que no ens afecten directament a nosaltres? Podem acabar preguntant-nos si nosaltres, gent d’ACO, també seguim aquesta estela d’alliberament (…) si donem suport a les esperances dels més pobres, dels últims de la nostra societat. La reacció de Jesús és acollir tothom en una comunitat que no és una família tancada, sinó oberta a tot tipus de persona. Déu desitja que el seu poble es converteixi, però la conversió no és la condició del seu amor, sinó que és el seu amor el que possibilita la conversió. La predilecció d’aquest Jesús pels pobres i pels pecadors el situa contra l’ordre social, el poder econòmic i el poder religiós. La ira de Déu, en Jesús, no castiga els pecadors, del quals Jesús es manifesta com amic i menja amb ells, en un banquet del que tantes vegades ha parlat com a paràbola del Regne. Jesús no s’ indigna amb ells, cert, però els invita a la conversió.
“Llevat dins la pasta”: els programes de maig i juny
Aquests són els darrers programes Llevat dins la pasta emesos a Ràdio Estel en la cinquena temporada (cada dimecres a les 18.25). Aquest programa ideat i produït per la Pastoral Obrera de Catalunya, el podeu trobar a la plataforma Ivoox (https://www.ivoox.com/podcast-llevat-dins-pasta_sq_f11013703_1.html) i a Ràdio Estel (https://www.radioestel.cat/podcasts/llevat-dins-la-pasta). Isabel Gómez-Acebo ens acosta la figura de Dorothy Day: https://www.estelfitxers.com/podcasts/2023-2024/CAPITOL_108_20240612_LLEVATDINSLAPASTA___ISABEL_GOMEZ_ACEBO.mp3 Neus Baena i els capellans obrers de Tarragona i Reus: https://www.estelfitxers.com/podcasts/2023-2024/CAPITOL_107_20240605_LLEVATDINSLAPASTA___NEUS_BAENA.mp3 Jaume Gubert i Miguel Ángel Hernández, amb la Marea Pensionista: https://www.ivoox.com/jaume-gubert-i-miguel-angel-hernandez-amb-la-audios-mp3_rf_129423129_1.html Antoni Soler, activista per la pau i la noviolència: https://www.ivoox.com/antoni-soler-activista-per-pau-i-la-audios-mp3_rf_129082187_1.html
Manifest “No a la militarització”
El 23 de maig passat es va presentar a Barcelona el Manifest No a la militarització i no a la guerra, al qual s’ha adherit l’ACO. Podeu consultar-lo i us podeu adherir en aquest enllaç: https://nomilitarism.eu/catala/
L’abadessa de Sant Benet de Montserrat, a “El divan”
Us recomanem l’entrevista que Sílvia Cóppulo va fer al programa “El divan” de Catalunya Ràdio a Maria del Mar Albajar, on fa aportacions com: “Per renovar l’Església, cal anar vint segles enrere”. Conversadora lúcida i confident, Albajar parla de l’amor, la mort i la vida monàstica, i no s’estalvia crítiques a la gestió de l’Església catòlica: https://www.ccma.cat/3cat/maria-del-mar-albajar-per-renovar-lesglesia-cal-anar-vint-segles-enrere/audio/1205633/
Candidatures a presidenta i coordinador de l’MTCE
Com ja es va anunciar, el Moviment de Treballadors Cristians d’Europa renovarà a l’Assemblea que es farà a Munic del 19 al 22 de setembre de 2024 els càrrecs de presidenta, coordinador i consiliari general. A l’ACO ens demanen que aportem una co-presidenta. Per tal que les militants ho valoreu adjuntem les funcions de la presidència (del reglament d’ús intern, aprovat al setembre 2022), tingueu present que no saber idiomes no és un entrebanc, sempre hi ha traducció simultània: La presidència, juntament amb el coordinador, tresorer i consiliari, participa a la convocatòria i la preparació de les Assemblees generals (1 a l’any) i les reunions del Grup de Coordinació (1 a l’any) La presidència és responsable del desenvolupament del pla d’acció del MTCE En coordinació amb el coordinador i el tresorer, la presidència participa a la preparació, convocatòria, organització i facturació dels seminaris Atén el correu president@mtceurope.org rep, organitza, arxiva i reenvia informacions externes i internes Representa el MTCE en les instàncies i reunions que es determinin al Grup de Coordinació (p.e. COMECE, CCEE, Confederació Europea de Sindicats, Aliança per al Diumenge Lliure, Coordinacions europees de CIJOC i JOCI, GEPO, etc.) Manté contactes amb els moviments membres de l’MTCE, els anima i participa a les trobades Manté relacions amb moviments que pretenguin associar-se a l’MTCE i amb moviments que hagin pertangut a l’MTCE, segons ho determini el Grup de Coordinació Garanteix la idoneïtat dels continguts de la pàgina web de l’MTCE: www.mtceurope.org Està en coordinació amb el buró del MMTC Treballa col·legiadament amb la resta de l'equip de gestió (coordinació, tresoreria i consiliari) És responsable de la publicació de declaracions sobre temes diversos: 9 de maig, 3 de març, etc.
El Comitè General clausura el curs “amb el cor ple d’alegria i esperança”
“Tanquem el curs amb el cor ple d’alegria i esperança, com ens diu el lema d’enguany, i amb les diferents zones i diòcesis fent i preparant les assemblees de final de curs.” D’aquesta manera rebia la presidenta d’ACO, Rocío Elvira, als i les participants al darrer Comitè General de curs que es va fer el dissabte passat, 8 de juny, a la seu de l’ACO. La diòcesis de Girona, a través de les militants Sílvia Nierga i Montse Ferrer, va fer la monografia de la zona en connexió des d’Arenys d’Empordà on feien un recés. Aquesta diòcesi compta amb dos grups (Santa Eugènia i Arbúcies), amb militants dispersos pel territori. En particular, el grup de Santa Eugènia, de Girona, és un grup de set membres, homogeni pel que fa a l’edat i molt ben avingut, que es troba un cop al mes i que té com a reptes principals cuidar les activitats que fan fa molts anys i treure més suc dels textos del Nou Testament en les revisions de vida i estudis d’evangeli. Els grups també es fan presents en les reunions i trobades que fa la Pastoral Obrera de la diòcesi, on Fèlix Mussoll és el delegat i també consiliari de l’ACO. Tot i la llunyania, aquests grups se senten acompanyats: “Ens agrada saber que tenim un moviment al darrera i apreciem els materials que ens arriben a l’inici de curs o les publicacions, ens donen alè i és engrescador”, va valorar la Sílvia. El Pla de curs 2024-2025 portarà com a lema “Aixeca’t i camina!” (Lc 5,23) que busca un doble moviment: “Posar-nos en la pell del paralític i fer-nos conscients que són moltes les coses que ens mantenen aturats i, d’altra banda, amb la nostra acció pretenem que la gent especialment vulnerable al nostre costat també s’aixequi i camini”, va argumentar Pepe Rodado. En el Pla de curs que es lliurarà a la propera Jornada General es treballaran simultàniament els tres àmbits (missió, comunitat, i espiritualitat), en particular aquests tres objectius: 1. Aproximar ACO a determinats col·lectius i zones en situació particularment vulnerable; 2. Formar els responsables del Moviment en la fe, en la consciència obrera i en les habilitats adequades per organitzar el grup, la zona i les comissions, per tal de facilitar l’acompanyament i creixement dels militants en aquest món tan canviant que vivim; i 3: Promoure la dimensió evangelitzadora d’ACO mitjançant espais celebratius comuns. El consiliari general va subratllar que és molt important, a l’inici del curs, fer una lectura personalitzada dels materials, també al grup i a les zones, per poder entrar-hi. Al Comitè General també es va aprovar el calendari de curs i les tasques assignades a les zones. En la 71ena Jornada General del 12 d’octubre el tema central serà “Classe obrera, avui”, una de les dues mocions que es van aprovar en el XII Consell i es comptarà amb la ponència de la sociòloga Patricia Castro. L’Eucaristia estarà presidida pel bisbe auxiliar de Barcelona, David Abadías. D’altra banda, les zones i diòcesis van detallar el treball que s’ha fet aquest curs i es va coincidir que el material del Pla de curs és valuós i molt necessari (“és com una capsa d’eines a disposició del moviment”, va comparar Ferni, de la zona Nou Barris), tot i que és fet servir amb diferent intensitat per part dels grups. També es va fer una crida a animar a omplir el formulari per poder confeccionar el mapa d’acció de la militància que estarà obert fins al proper 31 d’agost: fins al moment s’han rebut unes 200 respostes, gairebé una tercera part de la militància. Enllaç al qüestionari en català i en castellà. Les comissions del moviment van fer un repàs pel que ha donat de si el curs. Iniciació van recordar que el 17 de novembre faran la Jornada d’iniciació a la qual està convocada tota la militància i on s’explicarà el Pla d’iniciació que s’ha actualitzat en un grup de treball. Formació va subratllar que la Jornada d’enguany va servir per impulsar a un grup de militants a intentar crear el Grup de dones que en el seu moment va existir al moviment, han editat les publicacions previstes (dos Creixem i un Anem a fons) i es van felicitar per les properes incorporacions de dues membres a la comissió. Economia va subratllar que l’ACO és sostenible en el dia a dia, però que cal vetllar per garantir la viabilitat del demà i van posar-se a disposició de les zones i diòcesis que vulguin que les visiti. Internacional, per la seva banda, va recordar un inici de curs fort amb la preparació del Seminari i Assemblea de l’MTCE i que ara estan centrats en la renovació dels càrrecs de l’MTCE (presidenta i secretaria) el proper setembre a Munic, on s’espera que l’ACO aporti algun candidat. Comunicació va anunciar que durant la setmana del 19 de juny es distribuirà la revista Salillum n. 19 i que el 5 d’abril del 2025 la Jornada de comunicació servirà per celebrar els deu anys de la revista. Finalment, el responsable de la zona del Baix Llobregat, Jordi Romero, es va acomiadar i va anunciar el seu relleu. La pregària va anar a càrrec de la zona Nou Barris.
Un Primer de Maig amb les eleccions a les portes
La data més significativa al calendari celebratiu i reivindicatiu dels i les treballadores, el Primer de Maig, ha estat un nou moment perquè la Pastoral Obrera digués una paraula entorn la qüestió del treball, un aspecte central, com s’encarrega de recordar el papa Francesc. Enguany, les dues principals reivindicacions han estat la reducció de la jornada laboral i millorar els salaris mínims per poder arribar als 1.400 euros mensuals. De fet, el manifest “Dignitat en la fragilitat” de la Pastoral Obrera de Catalunya anava en aquesta línia de fixar-se en els més petits i precaritzats, com són les treballadores de la llar i de les cures. Els diversos moviments de la Pastoral Obrera també van participar a la manifestació unitària de Barcelona. Podeu consultar l’àlbum de fotos a l’enllaç: https://flic.kr/s/aHBqjBp4SF. L’ACO de Lleida, com és habitual, van celebrar una jornada especial amb una Eucaristia presidida pel bisbe Salvador Giménez. Podeu consultar la crònica i les fotos a l’enllaç: https://www.acolleida.org/celebracio-1maig-2024 Els dies previs al Primer de Maig es va escaure el 20è aniversari de la Pastoral Obrera de Terrassa, que es va celebrar el 20 d’abril. A l’enllaç podeu consultar una crònica i l’àlbum de fotos. A l’arxidiòcesi de Barcelona es va fer una taula rodona amb el títol “Llocs de treball dignes per contribuir a una sanitat pública de qualitat”. I a la diòcesi de Sant Feliu es va celebrar una altra taula rodona i pregària entorn els accidents laborals on es va destacar que cal crear consciència de protegir-nos; que la prevenció i la protecció laboral no han de ser un negoci ni han de dependre de mútues privades; que informar no és formar; i que convé ampliar què és una malaltia laboral (aspectes emocionals, falta de reconeixement de la feina…). Podeu consultar la crònica a l’enllaç i l’àlbum fotogràfic: https://flic.kr/s/aHBqjBpap6 També destaquem l’entrevista al militant de l’ACO-Madrid, David González, que participa a la plataforma Església pel Treball Decent en nom del moviment i que li han fet a l’Arxidiòcesi de Madrid. Podeu consultar-la clicant aquí. Cal destacar que enguany es compleixen els 30 anys del document “La Pastoral Obrera de tota l’Església” i per aquest motiu es va dedicar l’espai Llevat dins la pasta, de Ràdio Estel, a entrevistar el bisbe responsable de la Pastoral del Treball a la Conferència Episcopal Espanyola, Mons. Abilio Martínez Varea. Es pot consultar a l’enllaç. Finalment, aquest Primer de Maig ha estat marcat per la celebració d’eleccions a Catalunya (12 de maig) i a Europa (9 de juny). Precisament, el Moviment de Treballadors Cristians d’Europa (MTCE), ha fet un pronunciament pel Dia d’Europa, en relació a les properes eleccions europees on indica que “per a l’MTCE i els seus membres, és important donar vida a la democràcia a Europa a les properes eleccions europees del 6 al 9 de juny de 2024. Per aconseguir-ho, només hi ha una consigna: “Anem tots a les urnes!” El que està en joc per al nostre futur europeu és enorme. Tots estem cridats a mobilitzar-nos contra l’abstenció i l’auge dels partits populistes i nacionalistes”. Podeu consultar el comunicat a l’enllaç.
Pelegrinatge per l’alto el foc a Gaza i la pau
El diumenge 28 d’abril, de 3/4 de 9 fins al migdia, es va convocar un pelegrinatge per l’alto el foc a Gaza i la pau de 4,1 km per la platja de Barcelona. L’ACO va ser una de les entitats adherides i que va convidar a participar-hi, en línia amb el comunicat en què diverses entitats cristianes van denunciar el clima bèl·lic creixent (com es pot consultar en aquesta notícia). Aquest pelegrinatge va ser una forma de protesta, meditativa, que va convidar els participants a reflexionar sobre el patiment i l’estat desesperat dels palestins que pateixen els horrors a Gaza mentre es caminava en pau i solidaritat en aquest costat del mateix mar. Hi van participar persones de tot tipus de creences i espiritualitats, compartint el respecte mutual, l’amor i l’impuls a protegir la vida per i per a totes i tots. A l'enllaç poden consultar-se fotos de la caminada: https://flic.kr/s/aHBqjBp8gH Diversos mitjans s’han fet ressò: Catalunya Cristiana, Catalunya Religió i entrevista a Llum Mascaray, impulsora i militant de la GOAC, al programa “Paraules de vida” de Catalunya Ràdio. Paraules a l’inici de la caminada Agraïm la crida global de pelegrinatges per l’alto el foc a Gaza. Agraïm-nos també mútuament per haver-nos-hi unit aquí, en aquesta banda de la mateixa mar, perquè no ens cap més dolor a l’ànima i perquè podem contribuir a la pau amb justícia social universal, amb el clam “Genocidi, no en el nostre nom!” Si apaguem el foc bel·licista i el racisme, ens anirem acostant a la vida digna per a tota la humanitat. Aquest esperit és comú, el trobem a totes les expressions espirituals del món: – Hem après a volar com els ocells, a nedar com els peixos… però no hem après el senzill art de viure com a germanes i germans. – Si Déu t’ajuda no hi ha qui et pugui vèncer. Qui mata una persona és com si hagués matat tota la humanitat. I qui salva una vida és com si hagués salvat les vides de tota la humanitat. – Mostra en el teu cor un amor sense límits per tothom, en tota la seva altura, profunditat i extensió, estima sense contenció, sense odi ni enemistat. – Allò que per a tu és detestable, no ho facis al teu pròxim. Aquesta és tota la Llei, la resta són comentaris – Per difícil i dolorosa que sigui la nostra experiència hem de tenir present que mentre conservem l’esperança, no hi ha res que no puguem assolir. Per contra, si la perdem ho haurem perdut tot. – La Pau no és possible sense justícia global. Així doncs, continuem construint contra la infàmia i la mentida, la doble mesura, els silencis còmplices, el comerç d’armes, el colonialisme d’assentament i la destrucció de vides i territoris… Contribuïm a un món on ningú no pugui practicar aquests horrors i despropòsits. Deshumanització, no en el nostre nom! Caminem!
