Un tast de la propera Jornada General
El 12 d’octubre s’acosta i per anar obrint boca us avancem algunes novetats de la propera trobada. Ja us vam presentar en Quim Pons, que farà la ponència-testimoni. També hem tancat el programa que podeu consultar aquí i properament el rebreu per correu postal. Observareu que tenim una nova imatge que sintetitza el títol de la prioritat “Passem de la indignació a l’acció alliberadora” i que estarà present en el material de curs que us lliurarem a la Jornada General. És obra de la Glòria Serra, militant de la Zona Vallès Oriental, a la qual li ho agraïm (de la mateixa manera que a en David González, militant de la Zona Madrid, que va fer la imatge del cor de l’any passat). La Glòria ens explica el sentit del dibuix: “Representen quatre barrots símbol de tancament, opressió, immobilisme… on una planta trepadora amb la força conjunta de moltes branques (mans) s'obre pas i allibera d'aquesta situació creant un espai d'obertura al centre”. El consiliari general, Josep Jiménez Montejo, ha elaborat el Pla de curs i espera “que ens ajudi a tots plegats a seguir Jesucrist més d'aprop”. A la introducció, Montejo assenyala: “Assalariats, membres de la classe obrera, amb totes les connotacions que avui vulguem donar a aquest terme, militants d’ACO que, a més, volem fer una opció clara i decidida pel món obrer que som cridats a evangelitzar, tot participant en el seu alliberament. A dur a terme aquest propòsit volem que ens ajudi la prioritat d’aquest curs: Passem de la indignació a l’acció alliberadora. Una acció que hem de viure units a Jesucrist, amb la joia de l’Evangeli a flor de pell, al costat dels més desvalguts i vulnerables de la nostra societat”. L'etiqueta per fer servir a les xarxes socials durant la jornada serà #ACOJG2015 i la de la prioritat durant el curs #ACOalliberadora.
“Déu ens crida a construir un món de relacions fraternals”
Ja hi estem de ple posats en l’organització de la Jornada General del proper 12 d'octubre en què començarem el curs i el treball de la nova prioritat “Passem de la indignació a l’acció alliberadora”. Hem parlat amb Quim Pons, que ens farà una ponència-testimoni sobre el fonament de la seva militància cristiana. Qui és en Quim Pons? Sóc jesuïta. Vaig treballar durant dos anys amb el Servei Jesuïta als Refugiats, a l’Àfrica dels grans Llacs, quan la guerra de Ruanda, amb el gran èxode de refugiats hutus que van haver de fugir cap el Congo i Tanzània. Després, vaig compaginar els meus estudis de teologia amb la direcció del Centre d’acollida per africans Sant Pau, l’actual Centre Sant Pau de Mataró, depenent de Càritas. Durant deu anys he estat director de la Fundació Migra Studium i en ella vàrem crear el grup de visites al CIE de la Zona Franca. Des de fa tres anys, sóc al barri de Bellvitge, on treballo a la Parròquia Mare de Déu de Bellvitge i al C.E. Joan XXIII. També col·laboro a la Fundació la Vinya d’acció social, entitat que pren cura de l’acció social de les parròquies dels barris de Bellvitge i el Gornal. De què ens parlaràs a la ponència? En el marc del tema que treballareu aquest any a l’ACO: “Passem de la indignació a l’acció alliberadora”, se m’ha demanat que us parli de cóm he anat formulant la meva experiència espiritual enmig de l’acció social que m’ha anat preocupant i ocupant al llarg d’aquests anys. Jo diria que el format serà més el d’un testimoni que el d’una ponència. En què fonamentes la teva militància? La meva militància cristiana la fonamento en la meva consciència de ser fill estimat de Déu, d’un Déu que és Pare/Mare i que ens crida a construir un món de relacions fraternals, de creure’ns que som germans els uns dels altres, més enllà de la diversitat cultural o religiosa que es pugui donar. Es a dir, fonamentat en la tasca d’anar construint el Regne de Déu. La teva lluita ha estat molt centrada en l'àmbit de la immigració, des de Migra Studium i també fent força en el tancament dels CIEs. Què podem fer els cristians davant aquesta nova crisi de refugiats? Al llarg d’aquests dies molts cristians ens hem fet aquesta pregunta. En aquest sentit, s’ha creat una xarxa d’entitats d’acció social de l’Església a Espanya que uniran els seus recursos per impulsar una acollida generosa i coordinada als refugiats que arribin al nostre país. A aquesta xarxa participen: Caritas, la Comisión Episcopal de Migraciones, CONFER (URC), Justícia i Pau i el Sector Social de la Companyia de Jesús. Ja s’anirà informant dels passos que es vagin prenent.
Acabem el curs compartint taula!
Com ja comença a ser una tradició, els militants de l’ACO del Baix Llobregat vam celebrar el final de curs compartint la taula, amb una eucaristia i una bona fideuà! A l’eucaristia vam oferir el treball realitzat als grups durant el curs, especialment la prioritat: “La fe en Jesucrist, un motor per viure i compartir”. Es va dibuixar un cor molt gran, com a signe de motor, i cadascú/na vam escriure en un post-it de color (rosa, blau o groc en funció de la part del cor) en què he sentit que Jesús m’ha cridat aquest curs. Vam considerar important que tots/es les militants de la zona estiguessin representats/des i per tant, aquells que no van poder venir, van fer arribar la seva crida a través d’algun company/a del grup. Després de la comunió, vam veure un power point amb les aportacions de tots els grups de la zona on compartíem dues qüestions: “QUÈ HEM VISCUT D’IMPORTANT AL GRUP AL LLARG D’AQUEST CURS” “QUINS REPTES ENS PLANTEJEM COM A GRUP I A LA ZONA” Destaquem en l’homilia del Lucio, l’article que ens va llegir de la Pilar Rahola, que va sortir publicat a La Vanguardia del dia 27 de juny, amb el títol “Joves catòlics”. Destaquem un paràgraf: “A més, la gent de fe -de fe solvent, treballada, construïda- és dipositària d'un llegat de valors que està més vigent que mai, fins al punt que si el Nou Testament esdevingués un programa polític, el món seria molt millor. No cal inventar gaire més. O encara més lluny: només que els líders socials, polítics i econòmics complissin els deu manaments, hauríem resolt la majoria de problemes de la humanitat”. Vam acabar l’eucaristia amb l’alegria de comptar amb dos relleus pel proper curs. Ja tenim responsable de zona: Núria Estruga (agraïm a la Maria aquest any que ha allargat de més), i nou consiliari: Jordi Carreter (agraïm també al Lucio els anys que ens ha acompanyat). Ara només queda trobar el relleu pel Ricard, responsable d’iniciació. I d’aquesta taula vam passar a preparar les taules al pati de la Parròquia del Port i, a acabar de cuinar les fideuàs (i dic acabar de cuinar, perquè va haver-hi un grupet que el dissabte van estar des de les 9h fins les 15h per anar a comprar i fer el fumet!); i és que preparar fideuà per a 90 persones no és cap tonteria! Agraïm la dedicació de tots/es en fer possible que la jornada de final de curs fos un dia festiu, de trobades, d’alegries i de força per continuar endavant! Marta Candial. Grup Port (Baix Llobregat)
T’apuntes a fer soroll en les xarxes socials el Dia Internacional del Treball decent?
El Moviment Mundial de Treballadors Cristians ha proposat als moviments que hi estem adherits participar de forma activa en una acció mundial que es farà el proper 7 d’octubre, Dia Internacional del Treball Decent, per promoure la renda garantida ciutadana i el treball digne. És el primer cop en la història de l’MMTC que s’organitza una acció com aquesta perquè “és essencial dir-li al món que el treball és un dret de cada persona, el que ens dóna la dignitat, que hi ha més maneres de construir una societat fraterna on tothom té una renda bàsica per a viure amb dignitat”. L’objectiu és convertir l’etiqueta que es definirà en “trending topic”, és a dir, que aquesta acció es converteixi en un dels temes més parlats a les xarxes socials Twitter i Facebook. És per això que calen molts tuitaires que ajudin a fer d’altaveu d’aquesta acció a les xarxes socials. L’ACO hi participarà en aquesta acció en la qual s'incorporarà un vídeo amb les aportacions de diferents militants de moviments cristians de tot el món (també de l’ACO) que parlaran de la importància de la renda garantida ciutadana i el treball digne. Necessitem almenys cinc persones que ajudin el responsable de Comunicació a tuitejar l’acció durant tot el dia. Els i les militants que us engresqueu podeu fer-nos-ho saber escrivint un correu electrònic a comunicacio@acocat.org amb l’assumpte “7 d’octubre”. Us enllacem el fulletó de la campanya on podeu consultar més informació.
“El dolor i la malaltia no apaguen el goig de la meva vida”, testimoni de Jaume Aregall i Comas
Aquest agost, el dia 7, va morir Jaume Aregall i Comas, prevere de l’Arquebisbat de Barcelona, rector emèrit de la parròquia de Sant Josep Obrer al barri Trinitat Nova de Barcelona i consiliari de l’ACO. Ha mort amb només 72 anys després d’una malaltia. Us enllacem el testimoni que ell mateix va escriure donant gràcies per la seva vida i una entrevista que hem trobat a la revista LaTrini, que se li va fer el setembre-octubre de 2001 i on es recull la vida intensa d’en Jaume.
“Els militants som responsables que els bisbes siguin sensibles a la Pastoral Obrera”
L’Èrika Fabregat, en Jaume Gubert (militant de l’ACO) i en Pepe Rodado (consiliari de l’ACO) són l’equip que forma el secretariat de la Pastoral Obrera de la diòcesi de Barcelona (POB). Aquest curs s’hi ha treballat a fons sobre la precarietat laboral i com la resposta a aquesta situació ha de ser la lluita pel treball digne i decent. Front els indicadors macroeconòmics que apunten una recuperació en l’ocupació destaquen que “s’està sortint de la crisi, a costa de prendre el treball decent. Hem de reivindicar que això que es viu com a normalitat, no està bé, no és el correcte: la precarietat és una realitat, però no és justa”. Aquest curs passat la POB ha anat incrementant la seva presència dins i fora l’Església participant en el Consell Pastoral Diocesà i en la Plataforma per una ILP per la Renda Garantida Ciutadana, entre altres. La Pastoral Obrera va tenir una forta incidència en els anys 60 i 70. Quin és el seu paper ara en un context econòmic desindustrialitzat i de progressiva precarització? Avui representa l'acció conjunta dels militants cristians en el món obrer, moguts per la fe a portar Crist al conjunt del món obrer i popular. Representa una presa de consciència al seu entorn afirmant que hi ha esperança per canviar la realitat perquè Déu ens crida a fer-ho. En aquest món tan precaritzat actualment fa una aposta per la defensa del treball decent per a tothom. Recentment s’han celebrat els 20 anys del document ‘La Pastoral Obrera de tota l’Església’. Un document seriós, profund i consensuat, però pràcticament per estrenar. Què caldria fer per anar-lo materialitzant? El document aclareix i situa clarament la nostra missió com a militants obrers cristians. El primer pas seria que tots els i les militants obrers cristians el coneguessin, per tant llegir-lo. A partir d'aquí se'n pot fer una difusió a dintre i a fora de l'Església. Si nosaltres assumim aquest document com a nostre és probable que altres entorns d'Església el puguin assumir, però si no comencem per nosaltres mateixos poca cosa hi ha a fer. La pastoral obrera és de les més transversal, ja que pràcticament tothom és treballador. Els bisbes i preveres són prou sensibles a aquesta realitat pastoral? Una minoria en són molt conscients i molt sensibles. La resta no, tot i que el document esmentat abans és un document assumit per tota l'Església. La responsabilitat de que en siguin sensibles és nostra, del conjunt de militants que formem part de la Pastoral Obrera. Com és la connexió amb els moviments especialitzats d’acció catòlica? Els moviments que formen part de la Pastoral Obrera solen també estar coordinats a nivell d'Acció Catòlica especialitzada, depèn una mica de cada diòcesi. Els Equips de Pastoral Obrera que actuen en les parròquies són molt reduïts en efectius i poc coneguts. A la diòcesi de Barcelona només hi ha a Badalona, Barcelona-Sant Andreu i Sant Adrià de Besòs. Què es podria fer per revitalitzar-los? L'EPO de Badalona ja té un recorregut de 20 anys i ara publica un llibre amb les accions que ha realitzat. L'EPO de Sant Andreu fa 12 anys que està en acció. I recentment a Sant Adrià n'ha nascut un altre. Per promoure nous EPOS només cal la implicació de militants obrers cristians que juntament amb altres cristians de l'entorn parroquial o arxiprestal vulguin posar-se en acció a partir de les seves inquietuds. Depèn en gran part de tots nosaltres. Què demaneu des de la POB a l’ACO? – Promoure el coneixement del Document «La pastoral Obrera de tota l'Església». – Participació i implicació en la Pastoral Obrera, hi ha moltes maneres de fer-ho. – Anar a una visió més enllà del propi grup o del propi moviment, assumir un sentit eclesial de Pastoral Obrera.
Construint Església en les perifèries del món obrer
Els militants i companys de l’HOAC han celebrat durant quatre dies d’aquest agost la seva XIII Assemblea General a Segòvia sota el lema “Construint Església en les perifèries del món obrer. Justícia, treball digne i solidaritat”. L’Assemblea és similar al Consell que fem a l’ACO i ells ho fan cada sis anys. El president de l’ACO, Jesús Jiménez, va ser convidat i en aquesta crònica ens fa una exposició de la vivència d’aquests dies. La militància de l’HOAC ha pregat, dialogat i decidit els objectius i compromisos per als propers sis anys, prioritzant la voluntat “d’avançar en viure en comunió amb els treballadors i les treballadores més precàries i excloses del món obrer i del treball” i “seguir donant passos per convertir-nos a Jesús i ser Església, Acció Catòlica encarnada en el món obrer i del treball”. Igualment, s’han aprovat les quatre resolucions "Per una Europa dels treballadors i treballadores", "Una Renda per viure amb dignitat", "En favor de les persones migrants. No als Centres d'Internament d'Estrangers CIES” i "Dones amb fam i set de justícia". En els enllaços podeu consultar: la crònica d’en Jesús Jiménez; el comunicat final de l’Assemblea General; tota la informació sobre l’Assemblea General.
Votar, un dret a exercir amb responsabilitat i discerniment
El proper 27 de setembre se celebren eleccions al Parlament de Catalunya. És un bon moment per reflexionar i discernir el sentit del nostre vot tant personalment com en el nostre equip i grups, moviments, comunitats, parròquies… Hem recuperat un interessant document elaborat pel Centre d’Estudis Pastorals. Va ser el curs de formació política que vam fer conjuntament el CEP i l’ACO el març de 2012 amb el títol “Els reptes actuals de la política a Catalunya” i on, entre altres aspectes, s’aprofundia en l’encaix entre Catalunya i Espanya. És interessant veure com ha canviat el context en el curs de només tres anys i mig. Destaquem les aportacions de Joan Rigol, en l’article “Política i compromís cristià”, on entre altres coses es diu: “Al posar l’home al servei de l’economia, la societat l’ha encerclat en considerar-lo només “consumidor-productor”. Esdevé més… un simple guarisme en les estadístiques sociològiques que un portador de valors humans i espirituals. Per això s’ha construït una societat dominada per la por”. L’expresident del Parlament de Catalunya recorda que la política “és la recerca i el progrés del bé comú” i subratlla que “per manar no n’hi ha prou amb adquirir legítimament el poder a través d’eleccions. Cal mantenir viva, dia rere dia, l’autoritat moral en la qual la ciutadania hi pugui visualitzar el sentit comunitari de la convivència”. En aquest material també hi trobareu reflexions d’en Santi Torres i Elvira Duran (Cristianisme i Justícia), Eduard Ibáñez (Justícia i Pau), la periodista Mònica Jofre o els testimonis dels militants de l’ACO Justo Pastor, Ignasi Flores, Anna Chamorro, Josep Lligadas i Mercè Solé. Complementem aquest material amb fulletó un elaborat per la delegació de Pastoral Obrera de Barcelona com a eina de reflexió davant els processos electorals que van començar amb les municipals d’aquest maig passat. Us enllacem: “Els reptes actuals de la política a Catalunya”. Curs de Formació Política CEP-ACO. Material de la Pastoral Obrera de Barcelona per a la reflexió davant els processos electorals. Nota dels Bisbes de Catalunya davant les eleccions al Parlament 2015.
Cal un canvi en la política migratòria: control i por no funcionen
Davant els dramàtics esdeveniments que envolten l'entrada de refugiats a Europa, la Plataforma d'Entitats Cristianes amb els immigrants, que aplega una vintena d'organitzacions que treballen entorn al fet migratori, fem nostres les paraules de la nota pública divulgada el 2 de setembre per Caritas espanyola, Justícia i Pau d'Espanya i la Confederació de Religiosos d'Espanya (CONFER). Per això, reclamem que es revisin en profunditat les ineficients polítiques d'immigració i asil europees i, enlloc de centrar-se en el control i la por, posin en el centre la protecció de les persones, els drets humans i la integració social, estableixin vies legals d'accés a Europa i impulsin decididament polítiques coherents de cooperació al desenvolupament i de promoció de la democràcia i la pau en el nostre entorn i arreu del món. A la vegada, fem una crida a les institucions i governs de Catalunya, Espanya i Europa per tal que posin en marxa plans d'emergència per l'acollida humanitària d'aquestes persones, procedents majoritàriament de països que pateixen greus conflictes armats (Síria, Afganistan, Iraq, Líbia…) als quals Europa no és aliena. Us enllacem la nota de Caritas espanyola, Justícia i Pau d'Espanya i CONFER a la que ens adherim íntegrament.
Discurs del Papa a la II Trobada de Moviments Populars
"El discurs més crític del seu pontificat contra el capitalisme, el colonialisme i l'espoli de la Terra", és la valoració que Juan José Tamayo fa del discurs que el Papa va fer a la segona trobada de moviments populars de tot el món el passat 9 de juliol. Us enllacem: el discurs del Papa l'article "Francesc, flagell del capitalisme", de Tamayo
