Comiat de Pepe Rodado León, consiliari general sortint
Mirada agraïda a quatre anys (2022-2026) de servei a l’ACO que m’impulsen a afrontar el present i el futur amb la confiança en Jesucrist en el context concret i actual de la classe obrera Vaig començar el servei en any de Consell, com a consiliari de la mesa del XII Consell de l’ACO a Veciana, al novembre del 2022, que es va allargar fins al febrer de 2023, en la trobada de Responsables. Això em va permetre tenir un primer contacte amb moltes militants, i em va donar una primera visió de l’amplada i la riquesa del Moviment. Els anys següents hem desenvolupat el treball que ens vam marcar a través dels plans de curs: Que l’esperança us ompli d’alegria (curs 23-24), Aixeca’t i camina (curs 24-25) i Apassionats per fer el bé (curs 25-26). Tres invitacions de Jesús a Viure i a Compartir amb els nostres companys i companyes de vida, arreu on som. La participació en tantes trobades i reunions m’han permès, com un autèntic privilegi, conèixer de prop la vida i el compromís de molts militants i consiliaris, com veritable llevat dins la pasta. I no només a l’interior del moviment sinó també en altres moviments d’Església i de la societat. Vides que sense fer massa soroll donen gust i sentit a la vida, enmig de tant de dolor, injustícia, desigualtat i indiferència. També, cal dir-ho, he vist els punts febles que tenim com a ACO, com a Església en el món obrer… Sí, el jull sovint acompanya el blat, també en nosaltres! I adonar-nos-en ens permet no creure’ns superiors ni millors que ningú. Sí, ha estat per mi una experiència eclesial missionera fonda, enriquidora i estimulant que no puc deixar d’agrair-li a Déu. I alhora, m’ha estimulat la pregària d’intercessió al Senyor per algunes dinàmiques acomodades i de tancament en el grup, en la zona, amb un feble sentit d’Església en sortida i de moviment obrer un xic acomodat… Hi ha dinàmiques que porten a un afebliment i distanciament de la missió del Moviment, que recordem que no està per a nosaltres sinó pels altres, pels que no hi són, que diem a la JOC, i hem de dir també de l’ACO. He procurat ser bon company de camí de tots i totes, sense defugir debats, apassionat com soc, defensant el que penso, no només com a opinió personal, sinó des de l’honestedat i una mirada oberta al Moviment i a l’Església. He conegut més la dimensió internacional del Moviment, el magnífic treball de les persones que hi treballen en nom del moviment, i altres moviments europeus i mundials que ens connecten amb la dimensió catòlica de l’Església i la dimensió internacional de la classe obrera, dues expressions d’una mirada ampla i generosa sobre la realitat, que no sempre coneixem i valorem. La consiliaria general m’ha permès també establir i enfortir vincles amb altres moviments de Pastoral Obrera i d’Acció Catòlica que ha enfortit en mi el sentiment de família que compartim i que crec que s’han de potenciar més en les nostres Esglésies diocesanes, a nivell català, estatal i internacional, pels diversos reptes que tenim plegats. Tot això té molts rostres i molts noms concrets. Especialment de responsables del Comitè Permanent, del Comitè General i de consiliaris i consiliàries. Amb ells i elles hem compartir la vida del Moviment, la vida dels militants i la fe en Jesucrist que l’anima, la sosté i la provoca… que és el nucli central de l’ACO, en la pràctica de la Revisió de Vida. Ho concreto en les persones amb qui hem compartit el Comitè Permanent al llarg d’aquests quatre anys: Jordi Soriano, Rocío Elvira, Montserrat Carulla (presidents), Àngela Rodríguez (coordinadora general), Marilia Sanz (secretària), Joan Andreu Parra (responsable de Comunicació), Montserrat Sidera (responsable d’Internacional), Lucía Brenlla, Concha Parra i Araceli Jiménez (responsables d’Iniciació), Josep Bonastre (responsable d’Economia), Helena Antó i Carmen Ruiz (responsables de Formació), així com els consiliaris de les comissions: Jesús Lanao (Formació), Josep Maria Pujol (Iniciació), Quim Cervera (Comunicació), Josep J. Montejo (Internacional)… i a Joan Ramon Marín, per acceptar prendre el relleu de la consiliaria general. I amb un record especial per les militants i consiliaris de les zones de Còrdova, Madrid i Alacant que tinc al cor. T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t’ha plagut de fer-ho (Mt 11,25-26) Per tot això, jo m’agenollo davant el Pare, de qui rep el nom tota família, tant al cel com a la terra, i li prego que, per la riquesa de la seva glòria, consolidi amb la força del seu Esperit allò que sou en el vostre interior; que, per la fe, faci habitar el Crist en els vostres cors, i així, arrelats i fonamentats en l’amor, sigueu capaços de comprendre, amb tot el poble sant, l’amplada i la llargada, l’alçada i la profunditat de l’amor de Crist; que arribeu a conèixer aquest amor que sobrepassa tot coneixement i, així, entreu del tot a la plenitud de Déu (Ef 3,14-19) GRÀCIES!
Pepe Rodado explica el Pla de curs “Que l’esperança us ompli d’alegria”
El Pla de curs 2023-2024 que vam lliurar en la Jornada General sorgeix de les tres línies del XII Consell: comunitat, espiritualitat i missió. És un material que us proposem per treballar a nivell personal, de grup i de zona, no amb l’ànim de fer-ho tot ni que sigui considerat una tasca, sinó per ajudar a fer camí aquest curs veient i discernint on volem posar els accents. Veureu que per cadascuna de les línies oferim una Revisió de Vida. En particular, la de l’espiritualitat representa una oportunitat per revisar el nostre itinerari de fe i per això us proposem fer-la potser en un recés de grup o compartida amb un altre grup… També hem pensat que és important que al final de les Revisions de Vida incorporem un espai per fer una acció de gràcies, una petició de perdó… A banda d’aquestes Revisions de Vida, oferim una dedicada a l’economia personal i amb una mirada àmplia de l’economia. Tot això es complementa amb 3 Estudis d’evangeli: un d’ells centrat en el text de la carta de sant Pau als Romans (d’on hem tret el lema) i dos més des de l’Evangeli de Marc. Podeu sentir amb més detall com us proposem treballar el Pla de curs en aquest àudio (en castellà) amb l’explicació que vam fer al Comitè General del 16 de setembre passat: https://go.ivoox.com/sq/2325740. Per últim, dos apunts més: ens agradaria que tot el treball que feu als grups pugui revertir o compartir-se a la zona i us proposem compartir aquest material a persones, grups o parròquies on participem. Podeu enviar l’enllaç al Pla de curs que està a la Mediateca de la web: https://acocat.org/mediateca/pla-de-curs-aco-2023-2024 (català) i https://acoesp.org/mediateca/plan-de-curso-aco-2023-2024 (castellà). Que tinguem un bon curs.
Testimonis de la darrera Jornada de consiliaris
Us comparteixo els dos testimonis que vam tenir a la nostra jornada de formació de consiliaris del 4 de març, que portava per títol: ACO: una comunitat que fa comunitat, en missió i en xarxa. Aquests testimonis ens van estimular a sortir cap enfora del moviment, a la trobada de persones i col·lectius amb els que volem ser-hi, per ser fidels a la nostra missió evangelitzadora en el món obrer. Testimoni Marea Pensionista, Jaume Gubert: https://acocat.org/mediateca/testimoni-marea-pensionista Testimoni Pere Pérez, consiliari i acompanyament empobrits: https://acocat.org/mediateca/testimoni-pere-p-rez-consiliari-i-acompanyament-empobrits Certament, les assemblees de final de curs ens han ajudat a valorar el camí fet durant el curs i a descobrir les petjades del Déu del Regne en ell. Que després d’un merescut descans comencem el curs vinent amb ganes de tornar, tenint present que celebrarem el 70 aniversari del Moviment i començarem a treballar els reptes que ens vam marcar al Consell. Una forta abraçada.
Salutació nou consiliari general, Pepe Rodado
Em dic Pepe Rodado León. Vaig néixer en un petit poble de Ciudad Real, que es diu Alhambra, fa 60 anys. El tercer de sis germans, vam venir a Catalunya l’any 1972. Els meus pares volien un futur millor pels seus fills que al poble no podíem tenir. Vaig començar a treballar als 15 anys en una fàbrica tèxtil de Sabadell, la ciutat que ens va acollir. Vaig descobrir el moviment obrer en les grans mobilitzacions del sector tèxtil a finals dels 70. I al mateix temps, vaig redescobrir la fe en Jesucrist, la llavor de la qual portava del poble, ajudat pel capellà de Ciutat Badia, on ens vam traslladar a viure l’any 1976. Entro al seminari als 19 anys i m’ofereixen la possibilitat de formar-me en l’ESMO (Encaminament Sacerdotal al Món Obrer), un pla especial dins del seminari, que permetia treballar al matí i estudiar a la tarda, vivint en un barri, com va ser Torre Baró i Vallbona, de Barcelona. Els dos darrers anys vam anar al Prat de Llobregat, deixant el treball per dedicar-nos més intensament als estudis finals. I vam fer el mes d’Exercicis de sant Ignasi a la Cova de Manresa. Tot just acabar un any de “mili” a la Seu d’Urgell, vaig rebre l’ordenació presbiteral, l’estiu de 1990 al Prat. Ordenat de prevere vaig seguir treballant com a peó de la construcció i en diverses empreses, tastant ja el que després coneixeríem com a treball temporal, a través d’ETT. Deixo la feina per un problema de salut i em dedico més plenament als moviments, els quals vaig descobrir a la meva parròquia de Badia (la JOBAC i la JOC) i, posteriorment, a Vallbona, el MIJAC. Mentre visc al barri de Sant Cosme i Sant Damià del Prat de Llobregat, durant 5 anys vaig acompanyar la JOC com a consiliari nacional de Catalunya i les Illes (1996-2001). En acabar, em van enviar com a rector a la parròquia del Bon Pastor, al barri del mateix nom de Barcelona, on vaig estar 11 anys. Allà vam començar el MIJAC i l’ACO, mentre seguia acompanyant grups de JOC. He estat delegat de Pastoral Obrera de Barcelona una colla d’anys, així com a director del Secretariat de Pastoral Obrera de Catalunya (SIPOC). Aquestes dues responsabilitats, especialment, m’han fet descobrir l’amplada i la riquesa de la Pastoral Obrera tant a nivell català com estatal: la GOAC/HOAC i els seus militants, les Religioses en Barris, els Capellans Obrers… Després d’un temps de discerniment personal i eclesial, torno a viure el ministeri en el món del treball manual, deixant les responsabilitats parroquials, a partir de l’octubre de 2012, que deixo el Bon Pastor. Un fet decisiu per mi a partir del contacte amb els i les treballadores immigrants. De fet, vaig participar en la posada en marxa de diverses iniciatives de treball pastoral amb immigrants (Pastoral Amb Immigrants i Plataforma d’Entitats Cristianes amb la Immigració) fins a la represa del treball manual. Porto 10 anys com a capellà obrer, on he viscut l’atur, la formació ocupacional, les feines precàries com a ajudant de cuina en diversos llocs i, des de fa 5 anys, com a cambrer-netejador a la Residència Joaquim Blume, de joves esportistes en etapa de formació. Durant aquest 10 anys he viscut a Nou Barris: 9 a Trinitat Nova i, des de fa un any, a Vallbona. Aquest temps he estat consiliari de la zona Nou Barris de l’ACO, i federal de la JOC, acompanyant grups de militants d’ambdós moviments. Fa 5 anys que acompanyo a les petites comunitats parroquials de Torre Baró i Vallbona, sobretot en la celebració de l’eucaristia dominical. I fa uns anys que coordino la Plataforma Església pel Treball Decent de Barcelona. Formo part del Pradó, associació de capellans fundada pel P. Antoine Chevrier. L’espiritualitat pradosiana m’ha anat acompanyant durant tota la meva vida des del seminari, igual que l’espiritualitat dels moviments apostòlics obrers, amb la referència fonamental de Joseph Cardijn. Ambdues escoles alimenten la meva vida de deixeble i apòstol de Jesucrist en el món del treball. Això és el que tinc i soc, amb les meves limitacions, i això és el que espero i desitjo aportar a l’ACO, amb l’ajuda de l’Esperit Sant i la de vosaltres, militants d’ACO, per poder respondre a la missió que ens encomana Jesucrist, a través de l’Església.
