Mirada agraïda a quatre anys (2022-2026) de servei a l’ACO que m’impulsen a afrontar el present i el futur amb la confiança en Jesucrist en el context concret i actual de la classe obrera
Vaig començar el servei en any de Consell, com a consiliari de la mesa del XII Consell de l’ACO a Veciana, al novembre del 2022, que es va allargar fins al febrer de 2023, en la trobada de Responsables. Això em va permetre tenir un primer contacte amb moltes militants, i em va donar una primera visió de l’amplada i la riquesa del Moviment.
Els anys següents hem desenvolupat el treball que ens vam marcar a través dels plans de curs: Que l’esperança us ompli d’alegria (curs 23-24), Aixeca’t i camina (curs 24-25) i Apassionats per fer el bé (curs 25-26). Tres invitacions de Jesús a Viure i a Compartir amb els nostres companys i companyes de vida, arreu on som.
La participació en tantes trobades i reunions m’han permès, com un autèntic privilegi, conèixer de prop la vida i el compromís de molts militants i consiliaris, com veritable llevat dins la pasta. I no només a l’interior del moviment sinó també en altres moviments d’Església i de la societat. Vides que sense fer massa soroll donen gust i sentit a la vida, enmig de tant de dolor, injustícia, desigualtat i indiferència. També, cal dir-ho, he vist els punts febles que tenim com a ACO, com a Església en el món obrer… Sí, el jull sovint acompanya el blat, també en nosaltres! I adonar-nos-en ens permet no creure’ns superiors ni millors que ningú.
Sí, ha estat per mi una experiència eclesial missionera fonda, enriquidora i estimulant que no puc deixar d’agrair-li a Déu. I alhora, m’ha estimulat la pregària d’intercessió al Senyor per algunes dinàmiques acomodades i de tancament en el grup, en la zona, amb un feble sentit d’Església en sortida i de moviment obrer un xic acomodat… Hi ha dinàmiques que porten a un afebliment i distanciament de la missió del Moviment, que recordem que no està per a nosaltres sinó pels altres, pels que no hi són, que diem a la JOC, i hem de dir també de l’ACO.
He procurat ser bon company de camí de tots i totes, sense defugir debats, apassionat com soc, defensant el que penso, no només com a opinió personal, sinó des de l’honestedat i una mirada oberta al Moviment i a l’Església.
He conegut més la dimensió internacional del Moviment, el magnífic treball de les persones que hi treballen en nom del moviment, i altres moviments europeus i mundials que ens connecten amb la dimensió catòlica de l’Església i la dimensió internacional de la classe obrera, dues expressions d’una mirada ampla i generosa sobre la realitat, que no sempre coneixem i valorem.
La consiliaria general m’ha permès també establir i enfortir vincles amb altres moviments de Pastoral Obrera i d’Acció Catòlica que ha enfortit en mi el sentiment de família que compartim i que crec que s’han de potenciar més en les nostres Esglésies diocesanes, a nivell català, estatal i internacional, pels diversos reptes que tenim plegats.
Tot això té molts rostres i molts noms concrets. Especialment de responsables del Comitè Permanent, del Comitè General i de consiliaris i consiliàries. Amb ells i elles hem compartir la vida del Moviment, la vida dels militants i la fe en Jesucrist que l’anima, la sosté i la provoca… que és el nucli central de l’ACO, en la pràctica de la Revisió de Vida. Ho concreto en les persones amb qui hem compartit el Comitè Permanent al llarg d’aquests quatre anys: Jordi Soriano, Rocío Elvira, Montserrat Carulla (presidents), Àngela Rodríguez (coordinadora general), Marilia Sanz (secretària), Joan Andreu Parra (responsable de Comunicació), Montserrat Sidera (responsable d’Internacional), Lucía Brenlla, Concha Parra i Araceli Jiménez (responsables d’Iniciació), Josep Bonastre (responsable d’Economia), Helena Antó i Carmen Ruiz (responsables de Formació), així com els consiliaris de les comissions: Jesús Lanao (Formació), Josep Maria Pujol (Iniciació), Quim Cervera (Comunicació), Josep J. Montejo (Internacional)… i a Joan Ramon Marín, per acceptar prendre el relleu de la consiliaria general. I amb un record especial per les militants i consiliaris de les zones de Còrdova, Madrid i Alacant que tinc al cor.
T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t’ha plagut de fer-ho (Mt 11,25-26)
Per tot això, jo m’agenollo davant el Pare, de qui rep el nom tota família, tant al cel com a la terra, i li prego que, per la riquesa de la seva glòria, consolidi amb la força del seu Esperit allò que sou en el vostre interior; que, per la fe, faci habitar el Crist en els vostres cors, i així, arrelats i fonamentats en l’amor, sigueu capaços de comprendre, amb tot el poble sant, l’amplada i la llargada, l’alçada i la profunditat de l’amor de Crist; que arribeu a conèixer aquest amor que sobrepassa tot coneixement i, així, entreu del tot a la plenitud de Déu (Ef 3,14-19)
