gener 09/Joan Andreu Parra/
Que el Senyor et beneeixi i et guardi,
que el Senyor et faci veure la claror de la seva mirada i s'apiadi de tu;
que el Senyor giri cap a tu la mirada i et doni la pau (Nombres 6,24)
Evangeli Lc 2,16-21 «En aquell temps, els pastors anaren a Betlem i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora. Havent-ho vist amb els propis ulls, van contar el que els havien dit d'aquell infant, i tothom qui ho sentia es meravellava del que deien els pastors. Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava. Després els pastors se'n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit; tot van trobar-ho com els ho havien anunciat. Passats vuit dies, quan hagueren de circumcidar-lo; li posaren el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l'àngel abans que el concebés la seva mare.»
Què hem vist nosaltres amb els nostres propis ulls? Tant de bo si hem procurat contemplar amb la mirada interior del cor. L’any que ja ha acabat ha tingut de tot. El nou any és com si ens regalessin una llibreta nova, en la qual podem anotar el que anem vivint tot descobrint la presència salvadora de Déu a les nostres vides. Ja som prou grans per saber que, potser, no canviarà tant la nostra existència. Ja sabem que si fa o no fa tot seguirà per un estil com fins ara, com tants anys viscuts... El que sí que podem proposar-nos és canviar de perspectiva. Sí que podem crear-nos interrogants, que com hams, ens ajudin a pescar dins la monotonia, un any més, de la nostra vida. I potser podrem entomar la monotonia sense ensopir-nos. Cal mantenir les oïdes atentes, els ulls oberts per descobrir, en allò que passa diàriament, el bri d’Esperança. La possibilitat de nova vida. La palanca per aconseguir el canvi, la transformació de la nostra petita història i qui sap si també, la Transformació de la vida del conjunt de les persones. Fem un repàs: mantenir-nos nòmades (els i les pastores van i venen...no paren quiets) Malgrat sembli que ja no hi ha qui ens mogui dels nostres principis, de les nostres coordenades, de les nostres conviccions aconseguides a còpia d’anys. Deixar-nos sorprendre pel que sembla igual de sempre (un pare, una mare, una criatura...) una guerra, uns morts, unes desigualtats, uns rics més rics, uns pobres més pobres... Veure, rumiar, actuar no deixar-nos guiar pel que diuen, pel que ens arriba que han dit uns que han escoltat d’uns altres... veure amb els nostres propis ulls perquè hem sabut ser-hi en el lloc oportú, en el moment oportú. I compartir des de l'experiència, no contes de fades sinó vida viscuda en plenitud. Tornar a la sensibilitat de les persones que se n’admiren, que vibren, que no poden mantenir-se mudes i han de proclamar: Déu avui, també, fa coses grans! Com Maria, tant de bo, durant aquest nou any, conservem els esdeveniments i les persones en el nostre cor i procurem treure-li l'entrellat, les lliçons de la vida que ens orientaran en la recerca de la FELICITAT personal i col·lectiva.