abril 06/Joan Andreu Parra/
[L'escultor Josep Ricart, pare del militant del Baix Llobregat, Xavier Ricart, va trapassar el 29 de març passat de mort natural a 94 anys. Aquesta és la pregària que comparteix la família i en la qual ressonen tantes persones que han mort en la crisi del coronavirus]
Pare, avui ens has deixat.
Has marxat en silenci, calmat, sense dir res, agafat d’una mà resistint-te a marxar. Atrapats en aquest moment que vivim per la pandèmia.
El teu cor, la teva respiració cansada, s’han apagat poc a poc, després de 94 anys, quasi 95, de plena activitat i vitalitat.
Has gaudit d’una vida plena de petites i grans creacions, al costat d’una nombrosa família, amb la mare, tres fills i tres filles, amb cinc netes i cinc nets i respectives parelles i també amb els teus tres besnéts.
Una vida de treball sense treva, una activitat constant fent el que més volies, essent artista. Essent un obrer coneixedor del valor de les matèries, un artesà que sabia com donar forma a les idees i un mestre cercant sempre com representar i expressar millor els sentiments. Et reconeixerem sempre com l’escultor de les mans, mans que saben expressar valors i sentiments tant humans, com creients i socials.
Acompanyat has marxat, per les cuidadores de la residència, pel teu fill Jordi, l’única persona que han deixat estar als teus darrers moments de vida i que s’ha acomiadat en nom de tots, dient-te el molt que t’estimem, tot recordant la mare.
Pare, siguis on siguis, que et trobis amb Déu, Jesucrist, cara a cara, amb aquell que sense haver-lo vist, li has donat forma molts cops, amb un rostre ferm que mira amb tendresa el món, com t’agradava entomar la vida.
Ara només queda dir-te descansa en pau!, després d’una intensa i generosa vida, sempre en el nostre cor.
T’estimem, la teva família.