març 09/Joan Andreu Parra/
[Pregària elaborada pel Pepe Baena, acompanyada de la lectura 2 Cor 4, 7-15 i que va ser llegida a la Jornada d'Estudi del SIPOC del 29/02/2020]
Senyor Déu, et lloem i et glorifiquem
per la bellesa d'aquest do que es diu diàleg.
El diàleg deslliga els nusos,
dissipa les suspicàcies, obre les portes,
soluciona els conflictes, engrandeix la persona,
és vincle d'unitat i mare de la fraternitat.
Fes-nos comprendre que el diàleg
no és una discussió ni un debat d'idees,
sinó una recerca de la veritat
entre dues o més persones.
Fes-nos comprendre que mútuament
ens necessitem i ens complementem
ja que jo puc veure el que els altres no veuen
i ells poden veure el que jo no veig.
Senyor Jesús, quan aparegui la tensió,
dona'm la humilitat per no voler imposar
la meva veritat atacant la veritat del germà,
de saber callar en el moment oportú,
de saber esperar que l'altre acabi
d'expressar completament la seva veritat.
Dona'm la saviesa per comprendre
que cap ésser humà és capaç
de captar la veritat tota,
i que no hi ha error o disbarat
que no tingui alguna part de veritat.
Dona'm la sensatesa per reconèixer
que jo també puc estar equivocat
en algun aspecte de la veritat i per deixar-me
enriquir amb la veritat de l'altre.
Dona'm, en fi, la generositat per pensar
que també l'altre busca honestament
la veritat i per mirar sense prejudicis
i amb benevolència les opinions dels altres.
Senyor Jesús, doneu-nos la gràcia de dialogar.