Actualitat

En la V Jornada de comunicació de l’ACO es va posar en valor que el moviment ha passat a ser una comunitat tecnològica obligada per les circumstàncies de la pandèmia. Això sí, una comunitat de fe, amb precarietats en l’ús de les noves tecnologies però mirant de posar l’atenció no només en les dificultats pròpies sinó també en acompanyar les dels altres. De fet, aquesta activitat curativa va ser el moll de l’ós en el taller 3 de la jornada «Acompanyar grups de persones grans», que va impartir Joan Manel Mayordomo. En aquest taller es va constatar que, fins i tot amb les mancances pròpies, pot haver-hi militants que necessitin la nostra col·laboració. Aquestes van ser les primeres conclusions que va condensar Ton Clapés, membre de la Comissió de comunicació.

En el taller 1 «Vull millorar les Revisions de Vida en format telemàtic», que va impartir Joan Andreu Parra, es va fer una breu enquesta que va constatar que la majoria de grups s’havien enfortit durant la pandèmia (10 vots, 6 vots corresponien a grups que s’havien estancat i 4 vots a grups que s’havien afeblit). En aquest mateix taller es va subratllar que la gestió de les emocions a través de la pantalla és més complicada, es va valorar la flexibilitat que aportava el format telemàtic (per la possibilitat d’haver-se trobat encara que s’estigués separats), que és un format que ens fa ser més rigorosos amb la puntualitat i la durada (es va recomanar que les reunions no excedeixin l’hora i mitja) i, finalment, que alguns aspectes han vingut per quedar-se com ara les propostes formatives online que podrien aportar fins i tot més avantatges i virtuts que el format presencial.

El taller 2 «Les videoconferències no són per mi» va ser acompanyat per Quim Cervera i es van poder constatar les dificultats que tenen alguns militants per seguir les reunions en el format online per les dificultats personals (edat, saturació, cansament físic i psíquic...), tècniques (manca de càmera, fibra òptica o wifi) i de les pròpies eines de reunions telemàtiques (no hi ha diàleg fluït, interrupcions, distanciament, refredament, poc caliu...). En aquest sentit, es van anotar algunes necessitats com la d’un temps per habituar-se a aquestes eines, una millor formació... i es van valorar algunes ajudes que es reben de persones que hi entenen més o dels fills i néts. Altres valors positius d’aquest format va ser la possibilitat de veure’s sense mascareta, que es puguin trobar més persones, facilitar la participació i horaris més escaients. Algunes alternatives a les reunions online que es van llistar van ser: visitar-se a les cases o residències, trobar-se en un parc, reunions mixtes (presencials-online), passeigs, telefonar-se sovint, enviar-se comunicacions per email, whatsapp o correu postal...

En el taller 3 es va projectar quines poden ser les dificultats amb la tecnologia dels grups de persones grans i es van concretar en l’accés, la por a les equivocacions i considerar que fer grup online no supera la trobada personal, posant l’accent en un cert aïllament i solitud. En el taller es va comentar que pot trobar-se un format intermig, que ja abans de la pandèmia hi havia militants que es connectaven als grups a través d’aquest format (per estar viatjant o viure a l’estranger), que no ha d’haver-hi exclusivitat del format online (pot fer-se un cafè amb una persona del grup que ho necessiti). Al taller es va començar a treballar la possibilitat de fer apadrinament digital a grups de persones grans.

Clicant al títol de cada taller es pot consultar la presentació que van fer servir els talleristes.