Actualitat

Josep Breu (1929-1987) va ser consiliari de l’ACO i sobre la seva figura s’han editat dos llibres: Josep Breu, un clam pels pobres. Notes biogràfiques i testimonis (1991) i Josep Breu, un clam pels pobres. Escrits i cartes, tots dos publicats per Cristianisme i Justícia. D’aquest segon llibre hem seleccionat una sèrie de reflexions que ell feia sobre la classe obrera, el nostre moviment i Jesucrist que continuen brillant. Aquestes frases les incorporem al peu de la pàgina principal i s’aniran renovant quinzenalment. Breu prèn el relleu en aquesta secció d'Alfons-Carles Comín, de qui vam publicar de forma esglaonada els versets del poema Preferencias.

Perquè acabeu de situar millor l’autor us enllacem la biografia que va fer d’ell Oleguer Bellavista en el Document d’ACO n. 13 Viuen en Déu. Record dels nostres difunts. Entre altres coses recorda a les pàgines 18 i 19: “Mn. Breu va ser sempre fidel al món obrer, a més de ser un gran sacerdot, va ser consiliari a la JOC, HOAC i ACO, i en etapes més breus de la JAC, JIC, ACI, i d’altres grups com la Fraternitat de Foucauld. Però no solament es limita a fer de consiliari amb els militants d’aquests moviments, sinó que també participa a les tasques del col·lectiu de consiliaris. Aquest col·lectiu, organitzat per sectors des de la base, esdevingué en certs moments el grup més dinàmic del clergat, tant a nivell diocesà com de l’Estat espanyol.”

En aquesta fotografia del 1966 hi veiem Josep Breu, com a vicari de la parròquia de Sant Isidre Llaurador (el tercer començant per l’esquerra), a l’Hospitalet de Llobregat, junt amb el rector Mn. Joan Bonet i Baltà, i l’altre vicari Mn. Francisco Fernández Muiños.