Josep Otón: «La clau per donar fruit i no caure en la supèrbia és estar unit al cep»

Recés de l’ACO el 6 de febrer passat

«Aturar-nos, escoltar la Paraula de Déu, escoltar-nos a nosaltres mateixos i als altres. Per què? Per a donar fruit.» D’aquesta manera va sintetitzar Josep Otón el propòsit del Recés de l’ACO, que portava per títol «Vida espiritual, èxode constant d’un/a mateix/a», i que va convocar unes 90 persones (entre els quals militants de Còrdova i simpatitzants de Madrid) en format telemàtic el dissabte 6 de febrer passat.

Otón, que és catedràtic d’institut, va explicar de manera molt didàctica la tensió que trobem als Evangelis entre les imatges de la barca o el ramat, que Jesús fa servir per referir-se a la comunitat dels seus seguidors, i les de ser llumsal de la terra o ferment, en definitiva «ser una minoria que dona gust a la realitat». «Aquestes dues imatges ens parlen de com estem empeltats en Jesús i com donem fruit», va assegurar.

L’acompanyant del recés va anotar algunes temptacions que dificulten: per un costat, les tres tendes al cim del Tabor, «com si fos per al gaudi personal», per un altre, separar-se del cep, del nucli que és Jesús: «Llavors no donem fruit, ens sequem. Les nostres comunitats no haurien de ser com una peixera, som un riu, un llac.» I també va alertar de la «temptació d’apropiar-nos a Déu, pensar que ens mereixem la gràcia, quan és un do gratuït».

Davant aquestes temptacions «el camí passa per l'èxode d'un mateix. Ex, cap a fora; ode, camí o mètode per fer un camí. L'èxode és la sortida. La clau està a saber viure aquest èxode: quan surts no saps què et trobaràs», segons Otón. I va convidar a estar atents ja que, «a vegades la manera que Déu ens treu de nosaltres mateixos és fer-nos preguntar qui tinc al costat i què necessita, des d'un punt de vista realista».

I va fer servir la metàfora associada al lema d’aquest curs: «Sent un sarment som un canal, un camí de pas pel qual circula la sàvia fins al fruit. La nostra vida ha de ser un canal, una canonada: hem d'alimentar-nos de la vida del cep per donar-la als altres.» Un trànsit, per cert, de doble sentit: «No només des de la comunitat i l'Església ho transmeto al món, sinó que també l'experiència de Déu la tinc en el món i la porto a la comunitat.»

Un text de Simone Weil, a qui va dedicar Otón la seva tesi doctoral, sobre l’amor al proïsme va servir per enfocar el treball personal. A l’enllaç podeu consultar el llibret del recés i el vídeo.

El recés es va poder seguir a través de Twitter amb l’etiqueta #OtónRecésACO.

 

COM CONNECTAR-NOS

ACO ACCIÓ CATÒLICA OBRERA
C/Tapioles, 10 2n, 08004 Barcelona
hola@acocat.org
93 505 86 86

APUNTA'T A L'E-BUTLLETÍ

CAPTCHA
Aquesta pregunta és per provar si vostè és un visitant humà i així evitar l'enviament de correu brossa.