Quim Pons va començar el testimoni-ponència que va realitzar a la Jornada General del passat 12 d’octubre analitzant la frase del també jesuïta Karl Rahner: “El cristià del segle XXI, o serà un místic o no serà cristià”. Va reconèixer que, al principi, com a persona d’acció i preocupada per la realitat de la pobresa en el nostre món, aquesta frase “em va deixar bastant indiferent”.
Però el pas dels anys amb “moments de alegria, de llum i moments de foscor, de patiment, de no veure-hi clar”, han fet el seu efecte. “He anat prenent consciència de la gran veritat que amagava “... o serà un místic o no serà cristià”, és a dir, o serà una persona que haurà experimentat quelcom de profund relacionat amb Déu, o no serà cristià, no serà una persona alliberada”.
Pons va estructurar la xerrada en dues mirades. Una més personal en què va explicar quins són els principis que mouen la seva vida: el principi Esperança i el principi Encarnació i va posar nombrosos exemples i experiències de la seva vida. Una altra mirada més institucional en què proposava una forma de presència i acció en el món basades en dues imatges que “en Jesús eren inseparables”: ser sal i ser llum.
Llegir o escoltar el testimoni de Quim Pons de manera reposada i parant-hi atenció és una bona manera de començar a preparar la prioritat que us proposem per aquest curs “Passem de la indignació a l’acció transformadora”.