Actualitat

Des de la Comissió de Formació seguim en la línea de “treure la pols” a antics documents d’ACO. Aquest cop es tracta del Document nº 9, Ser militant avui (2002). Aquí en teniu un petit extracte:

Militància, compromís i coherència (Rosa García)

• La militància és un compromís actiu, que transformi, maduri, arreli quelcom que volem canviar, o que volem que prengui una altra orientació.
• La militància com a compromís exigeix una coherència. No pot existir una militància per fora i una altra per dintre (a casa, a nivell personal...). Una possible línia de treball podria ser saber quines són aquestes incoherències.

Ser llevat dins la pasta (Jordi Fontbona)

• La millor definició de militant obrer cristià és ser llevat dins la pasta. Això comporta estar actiu allà on sóc. Optar per un estil de vida molt concret: el de Jesús de Natzaret, és clar.
• Algunes precisions: cal no només “mirar” sinó “ser-amb” els de més avall; atenció als treballadors immigrants; creure en la Utopia. Per la fe en Jesucrist creiem que la utopia cristiana no és una quimera. És un crit d’esperança.
•  L’ ACO ha estat i ha de continuar essent una escola d’espiritualitat militant.

Treballar amb els altres i per als altres: el sentit col·lectiu (Ernestina Ródenas)

• Som hereus de dues grans tradicions. Ser cristians ens compromet i ens impulsa a viure comunitàriament, compartint els béns com a germans, fills del mateix Pare. I com que formem part, socialment, de la classe obrera, som hereus per opció i per necessitat dels valors que s’han viscut i es viuen en el moviment obrer.
•  Humanitzar el treball és passar d’una mentalitat individualista a una mentalitat social.
•  Per als militants de l’ACO, el treball ha de ser viscut com un lloc bàsic de compromís.
•  Més que mai, avui concretar el compromís és un repte.
• Hem de lluitar per superar totes les opressions que ens imposen.
•  “La lluita no és possible sense la gran esperança que les coses poden canviar” 

La crida a la militància també avui (Mercè Solé i Josep Lligadas)

• Hi ha un desgast de la paraula “militància”, per diversos motius: la nostra militància personal ha anat canviant de signe i de contingut. L’hedonisme, el benestar, el consum, han afectat tant les nostres vides que ni ens n’adonem. Hi ha una pèrdua d’horitzó col·lectiu i de consciència de classe, que es tradueix en un gran individualisme.
• Quan la militància es fa concreta. Som militants de l’ACO amb tota la vida. Però posats a ressaltar alguns aspectes, assenyalarem aquests:
  • l’austeritat;
  • valorar i assumir com a acció militant el fet d’atendre familiars que ho necessiten
  • aprendre a escoltar i estar atents a les necessitats d’amics, veïns, companys de feina…
  • encara que no es militi directament en associacions, sindicats, partits… estar-hi al cas tant com sigui possible.