Actualitat

«Gràcies per convidar-me a participar en la vostra Jornada General. En l’estona que porto amb vosaltres he vist entusiasme i dinamisme, difícil de mantenir en aquests temps», va confiar la religiosa, teòloga i activista, Pepa Torres als assistents abans de començar la seva ponència que va servir per donar les primeres orientacions al curs.

Pepa Torres, que viu a una comunitat intercongregacional al barri de Lavapiés (Madrid), va fer una anàlisi de la realitat a partir dels dos darrers informes Foessa apuntant diversos riscos com la crisi ecològica i l’econòmica del 2008 no resolta, la naturalització de la desigualtat i l’exclusió, l’individualisme possessiu o la desafecció política i institucional, entre altres. «Un desafiament urgent que ens planteja aquesta situació és la necessitat de triar entre una societat utilitària i una altra en què tinguin cabuda i centralitat les iniciatives i experiències de vinculació col·lectiva i cura comunitària», va dir Pepa Torres.

En la segona part, la ponent ha apuntat que «la forma més eficaç de lluitar contra la pandèmia és combatre la desigualtat sistèmica i l'explotació depredadora del planeta i les espècies. Això requereix un canvi de consciència pel qual cal apostar des d'un treball socioeducatiu imprescindible que faci possible un nou èxode mental i cordial», tot referint-se a la teòloga Emma Martínez Ocaña. En diverses ocasions, Pepa Torres ha citat el papa Francesc (Laudato Si, l’emergència de les tres T, sostre, treball i terra, les cartes als moviments populars, l’amor polític...). I va finalitzar: «Com a organitzacions cristianes hem de ser oxigen i alè per als més vulnerabilitzats.»

Pepa Torres va proposar les següents qüestions per al treball personal o en grup:

1. Alguna mirada que ens estigui encoratjant a rescatar l'esperança
2. Un o dos riscos en aquest moment en la nostra societat que sentim que ens afecten especialment
3. Una o dues claus que ens resulti fonamental prioritzar

Després de la ponència hi va haver un torn obert d’intervencions en què Pepa Torres va confessar que «l’única crisi que he tingut en aquesta pandèmia té a veure amb un sector de l’església del meu barri i m’ha rescatat la potència de les persones organitzades, els grups de cures dels barris. Això és una altra manera de fer política i aquí hi ha una llavor del Regne. Estem a l’inici d’alguna cosa i, com en totes les crisis, davant la mort de molt. Hem de veure on ens situem per a veure la potència de les cuques de llum en la nostra església». 

Podeu consultar el guió escrit de la ponència de Pepa Torres a l’enllaç: https://acocat.org/sites/default/files/esperanza_y_pandemia_pepatorres_jgaco2020.pdf

I també l'enllaç a la presentació (diapositives).