Escriu la filòsofa hongaresa, Agnes Heller (Budapest, 1929): “Les persones bones existeixen. Les normes i les virtuts canvien, però el criteri de bona moralitat sempre és el mateix. En contrast amb el mal, la bondat pot ser definida mitjançant una fórmula general. Una persona és bona si prefereix patir la injustícia més que no pas cometre-la. Qualsevol que posi en pràctica aquesta definició formal és bo”.
És bo que ens ho repetim: les persones bones existeixen. Massa sovint, el cúmul de notícies que ens arriben són tan negatives que pensem, en el nostre interior, que no hi ha ni un pam de net i, no obstant això, és bo que ens convencem que les persones bones existeixen.
Molt habitualment, els ciutadans bons no són coneguts; fan la seva feina amb correcció, compleixen amb els deures cívics i, fins i tot, s’impliquen generosament en causes perdudes donant el seu temps i el seu talent, però ningú no els coneix. El mal ven; el bé és discret, però és el que salva el món de la barbàrie.
