Mensaje desde la diócesis de Madrid
[La situación sociopolítica en Catalunya despierta inquietud y preocupación también entre lxs compañerxs de las diócesis de Alicante, Córdoba y Madrid con los que mantenemos una comunicación fluida. En esta ocasión os compartimos el mensaje que la responsable de la diócesis de Madrid, Miryam Pérez, ha enviado a la presidenta, Maria Martínez] Lo primero queríamos agradecer a María sus palabras de cercanía y cariño y la oportunidad de haceros llegar unas palabras de aliento que os hagan sentir acompañados. En la misma línea queriamos desde nuestra zona hacer llegar nuestro cariño más sincero hacia los y las militantes de Catalunya en estos tiempos revueltos y complicados. Queremos que sepáis que os sentimos cercanos y hermanos. Que nuestra mirada sigue siendo, como siempre, una mirada que cuestiona lo que aparece por los medios de comunicación y va más allá, como cristianos y creyentes que miran al corazón de las personas. Allá donde miremos está Dios, en los rostros cansados y humildes, y su recordatorio de la misión que nos encomienda de acompañar a nuestras hermanas/os en Cristo Obrero. Os tenemos presentes en nuestras oraciones, ¡¡mucho amor y mucha fuerza!! Un abrazo enorme desde ACO Madrid.
Carta oberta a l’ACO
Benvolguts amics, La meva dona i jo fa 60 anys que som militants de l’ACO, actualment estem en un grup del Nord-est de Barcelona (gent de Sant Andreu, Guineueta, Porta i una persona de l’Eixample), de consiliari tenim al Josep Hortet. Diríem que gairebé som un dels grups de gent més gran de l’ACO, normalment ens reunim cada mes i fem Revisió de Vida, també fem de tant en tant sortides junts i hi ha molt bona amistat entre nosaltres. Amb aquesta carta oberta a l’ACO voldria fer més valoracions del Moviment. Primerament valoraria la importància del Grup com a peça fonamental, després la Zona i el Comitè. És evident que el Grup és la peça clau, ja que en ell els militants ens hi trobem acollits (molt important avui dia, que l’individualisme està a l’ordre del dia). Posem les nostres vivències sobre la taula amb la Revisió de Vida i això en ajuda a veure les coses d’altres maneres i ens dona pautes en el viure el dia a dia. Respecte a la Zona, per la gent gran ja ens queda una mica més complicat. Les trobades de zona es fan bastant tard i a vegades en llocs molt apartats per desplaçar-s’hi i molts estem mig dependents o dependents del tot; aquesta és una realitat de la gent gran. Finalment ens queda el Comitè, amb una manca de persones que s’hi dediquin. En l’equip nostre molts hem fet de responsables de Grup i de Zona i hem treballat en el Comitè. Jo recordo que em vaig presentar com a candidat a la Presidència. Eren dues persones que ens hi presentàvem i ara costa molt trobar-ne una de sola que s’hi pugui dedicar. És veritat que estem parlant de bastants anys enrere, de llavors ençà les coses han canviat molt. Déu n’hi do la quantitat de compromisos que portàvem sobre les nostres espatlles. La meva intenció de fer aquest escrit és el de valorar l’ACO que ens ha donat molt i continua donant-nos. Val la pena fer l’esforç de continuar participant dintre de les nostres limitacions. No voldria acabar aquest escrit sense animar la gent jove de l’ACO a continuar lluitant en aquest món. És diferent del que ens va tocar viure a nosaltres, però crec que val la pena seguir lluitant per un món millor i més just. Nosaltres, la gent gran de l’ACO, hem posat el nostre gra de sorra i vosaltres sou el relleu. Sols em queda ressaltar i valorar a tots els homes i dones que ens han precedit, gràcies a ells el moviment ACO ha continuat tirant endavant amb força empenta. Desitjo que el Comitè actual de l’ACO segueixi aquests passos i d’altres que millorin cada vegada més el Moviment. Jo continuaré estimant l’ACO per tot el que m’ha donat. Gràcies. Francesc Porret i Gay Grup Guineueta – Zona Barcelona Nord Barcelona, 10 d’octubre del 201
Comiat del Jesús Jiménez
«Vaig començar la responsabilitat amb il·lusió, amb por i respecte. La il·lusió no l'he perduda i veig que finalitzo content. El respecte el continuo mantenint. I ja fa molts dies que em va desaparèixer la por». Així s’expressa l’expresident de l’ACO, Jesús Jiménez, en la carta de comiat que ha dirigit a la militància i que podeu llegir a les pàgines 9 i 11 del Dossier de la Jornada General que us enllacem. Seguim treballant, ara sense president i, com diu una companya de la diòcesi de Lleida: «És trist però segur que la providència ens ajudarà. Que a l'ACO no falten homes amb compromís».
Nou «Creixem» lliurat a la Jornada General
«El Regne de Déu és enmig vostre» és el títol del document «Creixem» que la Comissió de Formació ha lliurat a la darrera Jornada General. El número 6 d’aquesta col·lecció ha estat elaborat per la Dèlia Viedma i en Pere Pérez i fa una aportació vivencial sobre com anar descobrint en el nostre compromís militant que el Regne de Déu ja s’està construint. Podeu consultar-lo a l’enllaç o a la Mediateca.
Exercicis d’estiu. Petita crònica
Un any més l'ACO ens ha ofert als militants ─en el marc del Casal de Pau, a pocs quilòmetres d'Arbúcies, en plena natura─ la possibilitat de fer un recés, una pausa, els “exercicis d'estiu” que en diem. Uns dies sense les urgències dels quefers quotidians, fent estones més o menys llargues de silenci (segons cadascú), atents a les realitats profundes del nostre interior, de la vida i del món, per descobrir-hi l'Esperit que ens hi ha deixat Jesús per fer possible que tot sigui nou. Aquest any van començar el 21 d'agost a la tarda i van acabar el 25 havent dinat, uns dies molt immediatament després dels atemptats de Barcelona i de Cambrils, que van planar damunt les nostres reflexions i pregària. En aquest recés ens hi va acompanyar i ens va orientar en Josep M. Pujol, consiliari de zona del Baix Llobregat, que cada dia ens oferia uns textos i unes pautes, introduïts amb la contemplació d'una icona amb tot el que deien els seus detalls, aquestes imatges tan característiques de les Esglésies d'“Orient”. Textos i pautes en el context del lema d'aquest curs que acabàvem, “jo faig que tot sigui nou”: partint de la gran novetat que representa que Jesús hagi entrat en les nostres vides; contemplant l'amor de Déu dignificant l'univers, la natura i tots els éssers humans, donant-los sentit; novetat oferta en primer lloc als més oblidats, als protagonistes de les benaurances; amb l'Església, la comunitat que celebra i anuncia aquesta novetat. Cada vespre, en la pregària compartíem els aspectes en què cadascú s'havia centrat durant el dia o comentàvem algun detall, pensament o vivència que volíem destacar. Tres vespres també, havent sopat, vam fer una estona de debat i intercanvi: l'un, sobre els atemptats; un altre, a partir de veure el documental Los olvidados de los olvidados (que podeu trobar a l'enllaç); i el tercer sobre els nostres compromisos en aquests moments. Érem gairebé una vintena, que com sol passar a la trobada de Setmana Santa, vam aprofitar per compartir les nostres vides i situacions en els àpats i les sobretaules, aquests moments que enforteixen els vincles de germanor entre militants de zones diverses del moviment. Josep Pascual
Piules?… ergo, pots ajudar-nos
A l’ACO tenim el perfil @acocat a Twitter que volem dinamitzar més enèrgicament. Hem constituït un petit grup de treball i ja estem començant a fer coses. Ara bé, voldríem saber qui dels nostres militants teniu perfil actiu a Twitter; així us informarem de quines campanyes i etiquetes estem fent servir (properament tenim la Jornada Mundial pel Treball Decent i la Jornada General de l’ACO) i, si us va bé, us podreu implicar en la difusió i el diàleg. Si et mous en Twitter i vols ajudar-nos a donar un cop de mà pots deixar en aquest formulari les teves dades. Cargando…
Acompanyar els militants d’edat avançada
Al Consell d’ACO dels dies 19 al 21 de maig 2017, s’ha aprovat el compromís d’acompanyar aquells militants d’edats més avançades que no poden participar bé als grups, bé a les activitats que proposa el moviment, per raons de salut. Podeu trobar aquí el text aprovat. El 12 d’octubre del 2013 vam celebrar els 60 anys d’existència de l’ACO. I ho vam celebrar, sobretot, i en primer lloc, per agrair enormement als nostres fundadors/es la seva tasca d’engegar el moviment a Catalunya, de ser fidels a la classe obrera i a Crist, de ser els iniciadors d’aquesta profunda experiència de fe i d’església al nostre país, d’haver avançat en l’evangelització de la classe obrera i de seguir fent la seva aportació al moviment. En segon lloc, recordar els nostres difunts, també fundadors, per la mateixa tasca que van realitzar. En tercer lloc, volem aprofitar aquesta ocasió perquè els més joves i simpatitzants de l’ACO, reconeguin els nostres “pares i mares” en la fe, i coneguin els principis del moviment, i les intencions i condicions que el van originar, per tal de prendre consciència de la història que ens precedeix i del que és fonamental en aquesta història. Companys i companyes d’ACO, gràcies pel vostre record i estima vers tots nosaltres, que en aquests moments no podem participar per les raons exposades anteriorment. Gràcies a l’ACO i els grups de Revisió de Vida. Tant la meva dona Manolita com jo, hem anat fent camí en les nostres vides. L'ACO ens ha donat consciència de classe obrera, una identitat pròpia i ens ha portat cap a un compromís d’acció que des del moviment obrer i altres moviments socials, intentava transformar les estructures socials injustes, en favor de la classe obrera i per tant de les capes més desfavorides i empobrides de la nostra societat, en la comunitat, amb Crist viu i present enmig i dins nostre, entre el poble treballador i en les seves accions, organitzacions i moviments diversos. Gràcies a l’ACO ens hem anat fent cristians, mirant a fons la realitat, descobrint les causes i els efectes, trobant a Déu en els fets de la nostra vida a través de la Revisió de Vida i actuant en conseqüència en favor dels valors del Regne, transformant-nos nosaltres mateixos. Seguim vivint el moviment a través dels nostres fills, del Butlletí, amics, etc. Nosaltres no us oblidem. Sou part de la nostra família. Estem convençuts que Déu ens crida en cada moment de les nostres vides a viure la llum de l’Evangeli, fonament de la nostra esperança. Jaume Ribas i Manolita Olmo
Els mitjans es fan ressò del #ConsellACO
Diversos mitjans han recollit als seus espais el #ConsellACO. Aquí teniu la relació que anirem actualitzant: · CatalunyaReligió.cat · Arquebisbat de Barcelona: prèvia i crònica Consell · Flama: prèvia i crònica Consell · Diari del Treball
Nou Full Informatiu de la Pastoral Obrera de Barcelona
La delegació de Pastoral Obrera de Barcelona acaba de publicar el darrer número, amb tota la vida dels moviments i col·lectius de la Pastoral Obrera.
El Primer de Maig a Lleida
L’eucaristia del Primer de Maig d’aquest 2017 s’ha celebrat a la parròquia de Sant Agustí del barri de la Bordeta (Lleida), on ens hem aplegat per commemorar el Dia Internacional dels treballadors i treballadores i celebrar la festa de Sant Josep Obrer. Després d’escoltar la Paraula de Déu, el bisbe de Lleida, Mons. Salvador Giménez [el qual ha publicat aquesta reflexió «El cristià, davant l’1 de maig»] ens ha encoratjat a viure el treball com una part de la dignitat de la persona, tal com ens indica sant Pau a la carta als Tessalonicencs i viure el nostre dia a dia amb la senzillesa i entrega de Sant Josep Obrer; també ens ha convidat a dedicar la nostra pregària pels treballadors amb feines precàries i pels que estan en situació d’atur. Per acabar hem llegit el manifest fet pels diferents moviments obrers, religiosos/es i delegacions de Pastoral Obrera de Catalunya, on es reivindica el dret al treball, però no qualsevol treball, sinó un treball decent per a tothom. A més del nostre bisbe, l’eucaristia ha estat concelebrada pel delegat de Pastoral Obrera P. Joan Valls, sdb, el P. Angel Pinto, sdb, el P. Nemesí Sola, cmf i Mn. Carles Sanmartí. Després de l’Eucaristia hem fet un esmorzar que ha servit per fer una estona de convivència. Pastoral Obrera de Lleida