Un recordatori (sobre el Pla de Curs) i una novetat (al web)
Com saps, enguany estem treballant la prioritat de la Corresponsabilitat a l’ACO mitjançant el Pla de curs. Ens acostem al darrer trimestre de curs i aprofitem per recordar als grups que, si heu treballat aquest tema, ja sigui en la Revisió de Vida proposada o en l’Estudi d’Evangeli, ens envieu a la secretaria de l’ACO (acocatalunya@gmail.com) les conclusions a què hagueu arribat i de què us ha servit fer-ho. És una tasca que us demanem cada any i que pot concretar-se en un document molt senzill, d’un full. Amb tot allò que ens envieu prepararem el resum de curs que presentarem a la Jornada General del 12 d’octubre proper. D’altra banda, a proposta d’algun militant, hem introduït una millora a l’Agenda del web amb la incorporació d’un mapa interactiu que situa els esdeveniments proposats i facilita la localització. Us convidem a consultar-ho a l’enllaç. Recordeu que podeu enviar tots els actes que vulgueu que s’hi incorporin a comunicacio@acocat.org.
Nou «Creixem» sobre la cotització
Per què cotitzo al moviment ACO? És el títol del darrer document de formació Creixem centrat en el testimoni de Carmen Caballano i la seva reflexió al voltant de la cotització. Es distribuirà en paper en el proper Salillum de primavera-estiu, tot i que l’avancem a l’enllaç de la Mediateca perquè el podeu anar consultant.
Poble-sec, un grup acompanyat per l’Albert Marín
El nostre testimoni de grup té un nom propi, Albert Marin! Fa més de deu anys que ens vàrem iniciar com a grup d’ACO al Poble-sec. L’Albert va venir com iniciador de grup i no ens va deixar fins que la seva malaltia ja no li va permetre acompanyar-nos. En aquest text dels fets dels apòstols hi trobem el seu compromís i testimoni. L’Albert no ens donava “plata ni or” però, com Joan i Pere, també ell es fixava en els ulls de cada un de nosaltres, si algú tenia un problema allà estava, atent, per a donar-li la mà, per ajudar al qui ho necessitava. Com altres grups, nosaltres també hem passat temporades d’alts i baixos, persones que han deixat el grup però també hem tingut la sort que s’hi han incorporat d’altres. L’Albert ha estat per a tots un exemple a seguir, un bon amic, proper, senzill i discret que s’estimava molt el moviment, sempre ens animava i ens deia: «No patiu, cada grup té el seu ritme». Ara, sense l’Albert el grup ha quedat una mica orfe. Malgrat la seva pèrdua, el seu testimoni ens ajudarà a seguir endavant. Només tenim paraules d’agraïment per a ell, per la seva estimació i escalf, pel seu acompanyament, per totes les vivències que vàrem compartir durant tots aquests anys, pel seu compromís evangelitzador i la seva generositat. Gràcies Albert! Mai t’oblidarem, et trobarem a faltar. Grup Poble-sec
Quins tresors ens ha dut el Nadal?
El 13 de gener passat la zona Besòs va fer la trobada de Nadal després de les Festes per valorar quin pòsit havien deixat. La dinàmica, ben original, es va basar en el simbolisme de les diferents parts del Naixement: els pastors, la cova, l'estrella i els Reis. L'acte es va fer a la parròquia de Sant Paulí de Nola, al barri del Besòs de Barcelona, i també es va celebrar l'Eucaristia amb el rector i consiliari de l'ACO, Jordi Espí. A l'enllaç podeu consultar les fotografies de la trobada.
Xerrada sobre diàleg entre religions a la Zona Montserrat de l’ACO
La Zona Montserrat va convidar Jordi López i Camps, exdirector d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, a fer una xerrada sobre el diàleg entre religions el 17 de desembre passat. Podeu consultar el vídeo amb la gravació de la xerrada que va fer la Televisió d’Esparreguera a l’enllaç.
Carta oberta de Teresa Miquel
[Publiquem aquesta carta en aquest espai del web, Vida de Grups, que podeu fer vostre i continuar enviant-nos comunicacions] Bona tarda amigues i amics: He llegit l’escrit que ha fet darrerament en Francesc Porret i m’agradaria afegir unes lletres. També vull agrair la foto que va sortir feta a la Jornada de l’ACO, referent a en Josep Escós i servidora, ja que és un verdader sacerdot del Pradó i m’ha ajudat a treballar la Paraula de Déu i a lliurar-me a l’abraçada de Déu Pare-Mare, durant 24 anys (tinc 520 pàgines copiades; gràcies, Josep i a tots els sacerdots del Pradó!). Estic completament d’acord amb tot el que diu Francesc Porret, junt amb la Pepa. Ells han tingut la sort de pertànyer a l’ACO, fa 60 anys. Servidora només porto 16 anys i sóc, com diu Sant Pau, com un avord afegitó. Us diré que sóc la de «l’Eixample», però des de fa 61 anys estic molt feliç vivint en barris. Durant molts anys vaig buscar un grup del món obrer, i no ho vaig assolir fins que vaig arribar a Sant Andreu del Palomar. Tinc la sort de pertànyer a la Congregació de les de les Germanetes de l’Assumpció; la nostra vida està al servei del món obrer i llurs famílies. Les Germanetes va ser fundades per Esteve Pernet i Antoinette Faig, a París, fa 150 anys. Van venir a Barcelona el 1906 i van marxar el 1909 per la Setmana Tràgica. Tornàrem el 1926 i vam tornar a marxar per la Guerra Incivil del 1936. Per fi, tornem el 1940 i ja ens quedem definitivament a Sant Andreu. Moltes vegades ens preguntem: Què tindria Catalunya, concretament Barcelona, per decidir arriscar-se per tercera vegada? Des del primer moment vaig ser molt ben acollida i així hem anat caminant tot aquest temps en el desig d’ajudar-nos mútuament i sobretot seguir les petjades del Crist i estar més a prop dels germans per comprendre millor els problemes del món laboral, societat, sindicats, escolars, església, autonòmics, etc. Crec que som un grup molt responsable amb les dates que ens donem per retrobar-nos. D’una trobada a la següent, ja assumim qui presentarà el fet de vida i ho passem a la llum de l’Evangeli que la mateixa persona ha escollit i ho enriquim amb les nostres aportacions. En fi, crec que acceptant la nostra edat “de jubilats en propina” tots fem el que podem i som un grup que ho passem molt bé. Com diu en Porret, nosaltres passem la torxa i vosaltres i els que aniran arribant, feu que l’ACO sigui cada cop més ferma en tots sentits, doncs val la pena… Una abraçada a totes i tots. Teresa Miquel i Torrents
Crònica de la Castanyada-Jornada d’inici de curs de la Zona Baix Llobregat 2017
Sóc la Maribel Matilla i encara em sento nova com a responsable. Encara hi ha activitats i persones de la zona que no situo (temps/espai i missió…). Disculpeu-me! La trobada de la celebració de la Castanyada del dia 28 d’octubre a la zona del Baix Llobregat em va semblar, a més d'emotiva, històrica. Es va fer un reconeixement de la gent gran del Moviment de la Zona. Em va ajudar a posar en realitat la història llegida i explicada per altres membres d’ACO en reunions o trobades. L'Albert Marin va fer un power point, amb fotos de grups i trobades de fa anys, amb record de les persones que ja són amb el Pare. També hi havia la foto de tots els consiliaris de la zona i la foto de tots nosaltres en la fideuà del juliol passat Es va demanar testimonis als 4 grups amb solera (Riera, Sants, Florida, Magòria). També hi hagué un parell d'intervencions espontànies. Tenir-los allà, parlant de persones que estan i de les que ja no hi són —però que molts havien conegut personalment o pels seus fets—, va ser un goig. Les dificultats d’aquests temps actuals tenen molts punts de semblança al que ens explicaven: el fet de sentir-se cristià i obrer, tenir famílies i tenien clar que havien de ser model i defensar uns drets com a treballadors i unes actituds i formes de viure cristianes en un temps de dificultats (repressió franquista) amb escassos drets laborals i civils. El seu testimoni va semblar realment edificant i dignificant. Hola, sóc la Núria Estruga, responsable de zona i corroboro el que explica la Maribel. Al Baix tenim un tresor en forma de molts dels primers militants d'ACO. Vam voler-los agrair el seu llegat, amb una planteta de menta i un cartellet que hi deia “GRÀCIES PER LA LLAVOR QUE HEU FET CRÈIXER!”. El grup d'iniciació, els MotACOs, se'ns van presentar i vam intentar acollir-los amb molta alegria. I per acabar vam compartir un berenar fet entre tots amb castanyes, moniatos, pastissos, galetes, i vi bo. Maribel i Núria – Zona Baix Llobregat – Diòcesi de Barcelona
25 anys del programa «Obrint Camins» a Ràdio Molins
«Obrint Camins» és un programa amb valors humans i cristians que s'emet setmanalment a Ràdio Molins de Rei. Hi participen i col·laboren regularment diversos militants de l'ACO, entre els quals l'anterior president, Jesús Jiménez, Teresa Canals, Maria Bargalló o Carme Gomà. A l'enllaç us posem el programa del 21 de juny passat en què es va celebrar el 25è aniversari del programa.
Mensaje desde la diócesis de Madrid
[La situación sociopolítica en Catalunya despierta inquietud y preocupación también entre lxs compañerxs de las diócesis de Alicante, Córdoba y Madrid con los que mantenemos una comunicación fluida. En esta ocasión os compartimos el mensaje que la responsable de la diócesis de Madrid, Miryam Pérez, ha enviado a la presidenta, Maria Martínez] Lo primero queríamos agradecer a María sus palabras de cercanía y cariño y la oportunidad de haceros llegar unas palabras de aliento que os hagan sentir acompañados. En la misma línea queriamos desde nuestra zona hacer llegar nuestro cariño más sincero hacia los y las militantes de Catalunya en estos tiempos revueltos y complicados. Queremos que sepáis que os sentimos cercanos y hermanos. Que nuestra mirada sigue siendo, como siempre, una mirada que cuestiona lo que aparece por los medios de comunicación y va más allá, como cristianos y creyentes que miran al corazón de las personas. Allá donde miremos está Dios, en los rostros cansados y humildes, y su recordatorio de la misión que nos encomienda de acompañar a nuestras hermanas/os en Cristo Obrero. Os tenemos presentes en nuestras oraciones, ¡¡mucho amor y mucha fuerza!! Un abrazo enorme desde ACO Madrid.
Carta oberta a l’ACO
Benvolguts amics, La meva dona i jo fa 60 anys que som militants de l’ACO, actualment estem en un grup del Nord-est de Barcelona (gent de Sant Andreu, Guineueta, Porta i una persona de l’Eixample), de consiliari tenim al Josep Hortet. Diríem que gairebé som un dels grups de gent més gran de l’ACO, normalment ens reunim cada mes i fem Revisió de Vida, també fem de tant en tant sortides junts i hi ha molt bona amistat entre nosaltres. Amb aquesta carta oberta a l’ACO voldria fer més valoracions del Moviment. Primerament valoraria la importància del Grup com a peça fonamental, després la Zona i el Comitè. És evident que el Grup és la peça clau, ja que en ell els militants ens hi trobem acollits (molt important avui dia, que l’individualisme està a l’ordre del dia). Posem les nostres vivències sobre la taula amb la Revisió de Vida i això en ajuda a veure les coses d’altres maneres i ens dona pautes en el viure el dia a dia. Respecte a la Zona, per la gent gran ja ens queda una mica més complicat. Les trobades de zona es fan bastant tard i a vegades en llocs molt apartats per desplaçar-s’hi i molts estem mig dependents o dependents del tot; aquesta és una realitat de la gent gran. Finalment ens queda el Comitè, amb una manca de persones que s’hi dediquin. En l’equip nostre molts hem fet de responsables de Grup i de Zona i hem treballat en el Comitè. Jo recordo que em vaig presentar com a candidat a la Presidència. Eren dues persones que ens hi presentàvem i ara costa molt trobar-ne una de sola que s’hi pugui dedicar. És veritat que estem parlant de bastants anys enrere, de llavors ençà les coses han canviat molt. Déu n’hi do la quantitat de compromisos que portàvem sobre les nostres espatlles. La meva intenció de fer aquest escrit és el de valorar l’ACO que ens ha donat molt i continua donant-nos. Val la pena fer l’esforç de continuar participant dintre de les nostres limitacions. No voldria acabar aquest escrit sense animar la gent jove de l’ACO a continuar lluitant en aquest món. És diferent del que ens va tocar viure a nosaltres, però crec que val la pena seguir lluitant per un món millor i més just. Nosaltres, la gent gran de l’ACO, hem posat el nostre gra de sorra i vosaltres sou el relleu. Sols em queda ressaltar i valorar a tots els homes i dones que ens han precedit, gràcies a ells el moviment ACO ha continuat tirant endavant amb força empenta. Desitjo que el Comitè actual de l’ACO segueixi aquests passos i d’altres que millorin cada vegada més el Moviment. Jo continuaré estimant l’ACO per tot el que m’ha donat. Gràcies. Francesc Porret i Gay Grup Guineueta – Zona Barcelona Nord Barcelona, 10 d’octubre del 201
