La Comissió de formació ens proposa revisar l’Anem a Fons n. 25 que va escriure Oriol Garreta: “Conflictes i decepcions de Jesús en l’Evangeli de Marc”.
Entendre el conflicte i les decepcions com a llocs de revelació de Déu és una clau per comprendre la persona de Jesús en l’evangeli de Marc.
Jesús en conflicte
Amb “les forces del mal” (Mc 1, 21-28): no volen que Jesús les destrueixi.
- Amb la mentalitat de la gent sobre la impuresa: ja que consideren Jesús un impur perquè ha tocat un leprós (Mc 1,40-45), perquè creuen que tota malaltia i la mateixa mort són conseqüència del pecat (Mc 5,21-43)
- Amb els mestres de la Llei i els fariseus: en la curació del paralític, perquè es tracta amb els publicans, perquè cura en dissabte, perquè l’acusen d’actuar amb el poder del dimoni, per trencar les tradicions, perquè volen “senyals” (Mc 2,1-17; Mc 3,1-6; Mc 3,22-30; Nc 7,1-23; Mc 8,11-13)
Decepcions de Jesús
-Davant l’actitud de la seva mare i els seus germans. No l’entenen (Mc 3,20-21 i 31-35)
-Davant dels deixebles (de la seva fe, preocupats pel poc menjar que tenen. Encara somien en els primers llocs en el Regne. Davant l’actitud envers els infants, els petits, el segueixen amb por, són incapaços de comprendre’l).(Mc 6,30-52)
– Davant els pobles pagans que el consideraven com una amenaça per als seus béns.
– Decepció amb la gent de Natzaret (Mc 6,1-5)
– Davant de Pere, que encara no ha entès que la creu és part de la vida (Mc 8,27-38)
Desenllaç del conflicte i de les decepcions
(Mc 11,1-33; Mc 14,15 i 16)
Per Jesús, el Temple, centre del poder religiós d’Israel, ja no dona fruit, com una figuera assecada de soca-rel. Amb els seus gestos, paraules i fets, Jesús critica aquest poder religiós per les seves interpretacions falsejades del projecte de Déu sobre la vida d’un poble a qui vol donar esperança.
- També troba qui comprèn el seu conflicte amb els que donaven més importància a les pràctiques religioses que al compromís amb la vida, al culte més que a la misericòrdia i a la justícia. Algú que, segons diu, no és lluny del Regne de Déu.
- Jesús ens ensenya a mirar el món amb els ulls de Déu i a valorar les persones pel que són, no pel que tenen o pretenen ser.
- A l’últim sopar, preparat i celebrat en clandestinitat, Jesús fa els gestos profètics i simbòlics de partir el pa i passar el vi per mostrar com un es parteix i es comparteix per donar vida. I convida els seus deixebles a compartir la seva causa tot assumint el mateix destí.
- A Getsemaní, Jesús té por i creu que si Déu no actua ningú creurà en ell, però és conscient de que el seu Pare només sap oferir-se amb amor al desvalgut i exposar-se a ser rebutjat, tot respectant la llibertat humana. I Jesús no fuig, es fia del Pare i assumeix aquesta fidelitat fins al final.
- Així, en la soledat del silenci del Pare i abandonat pels seus deixebles, Jesús és detingut, condemnat, injuriat i maltractat per motius polítics i no religiosos, en una darrera manipulació del Sanedrí.
(Mc 15,1-5)
- (El Sanedrí) fa la darrera jugada mestra per treure’s de sobre Jesús sense haver d’enfrontar-se amb el poble i aconseguir extirpar la memòria i el perill que va significar el moviment de Jesús.
- Davant de Pilat no acusen Jesús per motius religiosos, sinó polítics.
- (…) Déu abandona el santuari, no pot seguir en el centre d’aquell sistema que excloïa els seus fills i matava al seu Fill. Allà ja no hi ha vida. La mort de Jesús fou el seu triomf, perquè quedava al descobert la maldat dels pietosos, que donen més importància a les lleis que a la persona humana i que per defensar els drets de Déu violen els drets de la persona (Mc 15,33-41)
- Des de lluny s’ho miraven unes dones que havien seguit Jesús a Galilea i havien pujat amb ell a Jerusalem. Tots els deixebles, homes, havien desaparegut. Estaven amagats plens de por, frustrats per haver-se deixat portar per una il·lusió (Mc 16,1-8)
- Les dones no es van resignar. Havien d’anar a ungir el cos de Jesús per expressar-li el seu darrer homenatge d’amor. Van trobar apartada la pedra de l’entrada al sepulcre.
El seguiment de Jesús és l’única expressió vàlida de la fe en ell.
