Salutacions a tota la militància de l’ACO en aquesta Jornada General 2026.
Soc originari del Berguedà (terra de Patum). He viscut al Pallars, a Barcelona (barris del Baix Guinardó, Les Corts, el Camp de l’Arpa), a Vilafranca (terra castellera per excel·lència), a Roma, a Santa Coloma de Gramenet (Can Singuerlin, Les Oliveres, Can Franquesa, el Pilar), a Gavà (Sta. Teresa), a Sant Boi de Llobregat (Molí Nou) i, ara al Prat de Llobregat.
Soc del bisbat de Sant Feliu i capellà del Pradó.
Des de l’època del Seminari vaig entrar en contacte amb l’Acció Catòlica Especialitzada començant per la JARC. Vaig tenir la sort de participar en la represa del Moviment. Això va ser a Vilafranca i comarca. Després, ja a Sta. Coloma em vaig endinsar en el MIJAC, des de la parròquia i la zona fins al nivell diocesà. Simultàniament gràcies a un militant d’ACO (que ja en aquells temps feia de consiliari!), vaig prendre el meu lloc en la JOC. Aquest militant d’ACO va ser dels primers laics en seguir unes sessions de formació per a consiliaris/es. Recordo encara (bons temps aquells!) que estant jo encara a Vilafranca el Toni Casas em va cridar un dia per dir-me quin curs feia i quines assignatures teníem. Per dir alguna cosa vaig dir: «Cristologia». El Toni, sense més preàmbuls em va demanar que resumís els apunts de Cristologia. Em deia: «El teu resum serà un material per la JOC; per tant, escriu-ho que s’entengui i que aporti alguna cosa interessant pel món obrer». Sort que després tot aquell material el va posar en solfa el Pep Escós!
El treball en la JOC a Sta. Coloma-Badalona va ser intens. Eren els anys previs al Consell de la unió amb la JOBAC. Un altre cop, la sort que vaig tenir de participar en aquelles mogudes. Durant un temps vaig ser consiliari d’iniciació de la Federació de la JOC. El responsable d’Iniciació de la JOC a Badalona-Sta. Coloma tenia contactes sovintejats amb la responsable d’Iniciació de la JOBAC a les mateixes ciutats. Un bon dia, el responsable i la responsable van dir-me que a partir del curs següent la iniciació seria conjunta. La qual cosa ens va valdre una bona repassada per part del Secretariat Nacional.
El grup de la JOC es va anar fent gran (d’edat) i va passar a l’ACO. I jo amb ells. Estant ja a Gavà el Pepe em va demanar d’acompanyar un grup de la JOC al Prat. També, es van fer grans i van passar a l’ACO. I jo amb ells. Fins que el grup es va unir amb un altre grup i va quedar-hi de consiliari el Montejo. A partir d’aquest moment ja vaig deixar d’estar actiu a l’ACO. Només vaig participar com a consiliari de la comissió de Formació. A més, durant els últims set anys he sigut el Consiliari de la CIJOC.
I amb gran il·lusió, gairebé a finals del curs passat m’he tornar a integrar a l’ACO, ara en l’equip del Poble Sec. La il·lusió em venia de retrobar-me amb gent coneguda (l’Àngel, ja ens havíem trobat alguna vegada a Montbui; i la Fina). La il·lusió em venia també pel lema del Pla de Curs: «Apassionats per fer el bé». Aquest «apassionats» em va fer molta gràcia.
Tota aquesta història l’he compaginada amb parròquies. A Sant Boi per iniciativa pròpia es va crear a la parròquia un Equip de Pastoral Obrera, amb majoritàriament gent de la GOAC i uns d’ACO. He compaginat també aquesta història amb les classes a l’Ateneu Sant Pacià. Classes de Bíblia i de llengües bíbliques. Més sort encara: entre els estudiants m’he trobat militants d’ACO (l’Anna Mª, l’Àngel, i molts d’altres) i l’inconfusible Sebas, un personatge apassionat (ell sí, apassionat) per l’hebreu. La gent de la classe l’estimava molt.
En el grup del Pradó som el Jordi F., l’Emilià A., els dos Pepes (Baena i Rodado) i el Tomàs de 9Barris. Un bon dia, el Pepe va plantejar en el grup el seu relleu com a consiliari. Es veu que jo sortia a la llista de possibles relleus. Vam plantejar una RdV que es va torçar perquè al mateix temps el Pradó m’oferia la possibilitat de fer un Any Pradosià a Lió. Per tant, la RdV va anar cap a aquest segon tema. Feta la RdV en vaig parlar amb el meu bisbe i va negar-s’hi en rodó. Amb la qual cosa van reprendre el primer tema. I aquí estem.
«Persones constructores de comunió». És un lema bonic. Primer, perquè subratlla que som «persones». Segon, perquè subratlla que som «constructores». Tercer, perquè la «comunió» deu significar que ens fem més persones i més constructores.
M’he proposat fer un Estudi d’Evangeli (com a pradosià en tinc el deure) llarg, d’un evangeli sencer, sobre el lema del Pla de Curs i del Consell. A veure fins on arribaré.
Els consiliaris/es, dins i fora del moviment, tenim no dic molt a dir sinó molt a fer en ser persones constructores de comunió.
Gràcies a tothom!
