Aquest moviment de tirar endavant es correspon amb la cerca del sentit de la vida i aquí va citar Virgínia Woolf: «Quin sentit té la vida? Això era tot: una senzilla pregunta; que amb els anys es feia més apressant. Mai no s’havia produït la gran revelació. La gran revelació potser no arribaria mai. Al seu lloc hi havia els petits miracles quotidians, les il·luminacions, petites llums que de sobte il·luminaven la foscor.»

En aquest punt, la M. Lluïsa va recordar la importància dels mitjancers, totes aquelles persones que ens han acostat a Jesús i ens han portat fins aquí, en el seu cas, primer la fe transmesa per la mare i, a continuació, uns capellans implicats socialment, la van portar a militar en l’evangeli des de l’adolescència. La seva vida també ha estat determinada per la maternitat: primer uns fills biològics i després «uns altres que la vida ha anat portant» i de diferents orígens.

Per l’Associació Àkan hi han passat persones que fugien de guerres, víctimes polítiques, dones víctimes de la tracta… amb un únic propòsit: oferir acollida i escolta. «Les persones que hi arriben és perquè algun cercle s’ha tancat, ja sigui a la persona o a la seva família, i s’ha de prendre la decisió de marxar i acarar-se a un destí del qual s’ignora tot i gairebé sempre sol. Aquí s’obren qüestions referides al viatge: De qui es pot fiar?, Es compta amb recursos o no?, Hi haurà companys en el camí?», relatava M. Lluïsa. Totes aquestes vivències, moltes associades a la pèrdua (veure morir a companys en el trajecte, el trauma de la guerra…), porten unes factures psicològiques i haver d’atendre «persones traumatitzades, amb el sistema en alerta i sempre passant el radar per detectar amenaces i en qualsevol moment pot esclatar aquest volcà».

Acompanyar els sofrents transforma

Acollir tot això significa «escoltar, compartir i intentar buscar sortides», d’una banda, i «eixamplar el teu món, guanyar horitzó i canviar personalment», de l’altra. «Quan marxes d’un lloc que has vist el dolor, no ets el mateix i si t’has quedat igual, insensible, demana ajuda», va dir. En aquest compartir, hi ha persones que ho fan per pura humanitat i altres ho fan des de Déu: «Déu parla per mitjà de cada cosa que ens trobem i que veiem. Hauríem de preguntar-nos: Per què Déu m’ha posat aquesta persona en el camí? Què espera Déu de mi?»

I és precisament en aquest context de caos, dolor i desesperació creixents que descobrim «la grandesa de les petites coses: compartir un got, seure amb algú a casa, rentar un plat… Això és la salvació de vida. Quan tot es trenca, aquests petits actes prenen el valor de tot el món», va defensar. Aquí tenen centralitat les cures, que són complexes, i va recordar que «Jesús no tendia a cuidar les persones més maques o més fàcils. Déu ens envia a cuidar els que són més difícils: els que no ens respondran o ho faran de males maneres… El que poso a prova quan cuido els altres són els meus valors, la meva opció de vida. Des del meu interior em pregunto: Per què estic fent el que faig? I aquesta donació no es fa en funció de la resposta que s’obtingui». I va desgranar:

· D’heroïcitats, en podem fer, però la quotidianitat és el dia a dia, anar-la salvant. Constantment hi ha gent que salva la vida del món, des dels petits actes.

· Estimem la quotidianitat, amb calma, tranquil·la, valors càlids.

· Reafirmem-nos en el camí de Jesús: buscar-lo, comprendre’l, viure’l per dins, una vegada i una altra. És l’única solució davant el desastre que vivim.

· En aquestes experiències, inevitablement ens preguntem: Per què ho fas? Recordem l’impuls, el motiu, el compromís i estar preparat perquè els dubtes i les frustracions vindran.

· El discerniment continu és la brúixola davant les tempestes successives.

Esperança resistent

Tot seguit, la M. Lluïsa va confrontar optimisme i esperança: «Crec en l’esperança resistent, és una opció. Busco que aquesta història vagi bé, que els altres estiguin bé. Soc aquí per donar vida i fer la meva part, no deixar passar el temps sense més (molts no saben ni perquè viuen ni perquè moren). La vida té valor cada dia d’acord amb el que vivim, ser coherents i autèntics dins un mateix. Aquest ser tossuts en l’esperança no ens ho pot treure ningú.» I va fer alguns apunts sobre els nostres temps: les necessitats bàsiques (treball, habitatge, salut, educació), la fam, la pobresa, els conflictes, la desaparició de l’alteritat, l’ètica i els valors espirituals, fer-nos responsables de l’altre, les tensions i els enfrontaments, la vulnerabilitat del món, les mostres de poder a què assistim, les presses i les distraccions, les veus silenciades…

I tot això ho va portar a com ens posicionem:

· Set de plenitud, la vida ha de ser més del que jo visc,

· L’amor, com pots arribar a estimar?,

· Si tenim paraula, per què la fem servir? Hem perdut el costum de saludar, sembla com si haguéssim perdut l’afecte per l’altre, som estranys i aquest no és el camí,

· La pregària, cuidar la part interior, la contemplació, el silenci, el trobar-se amb un mateix per saber cap on vas,

· Posicionar-nos enfront de la violència,

· L’acompanyament mutu: cuidar-se un mateix (és una lliçó que un aprén poc a poc al llarg de la vida) i cuidar als altres,

· Experiències molt humils i senzilles,

· El sofriment a la vida, tots hem d’afrontar l’experiència del dolor físic i psíquic,

· El valor de la presència,

· El valor de la incomoditat que ens fa moure: la malaltia, la fragilitat, la necessitat de ser sostingut.

I preguntar-nos si podem anar a la perifèria de nosaltres mateixos, allà on el mal fa mal. «Som capaços de saltar aquest petit cercle?», va reptar la M. Lluïsa i va aportar diferents testimonis: Butros Nicola Bazia, un tossut de l’esperança; Irena Sendler, la persona que ha salvat més nens jueus; Dieudonné Nzapalainga, cardenal de la República Centreafricana, gran constructor de la pau i lluitador pels pobres; Sojourner Truth, esclava que, una vegada en llibertat, va lluitar sempre pels drets dels negres i de les dones; o sant Felip Neri, procedent de classe benestant, dona la seva vida als altres, apassionat de Déu, gran catequista. Tots podien haver fet altres camins i van optar per ajudar els altres i lliurar la vida..

I va finalitzar citant a José Antonio Pagola («despertar la fam de justícia i amor al món»), a Etty Hillesum («Hem d’assegurar-nos, Maria, que Déu estigui en bones mans, malgrat tot») i a Rachel Carson, per pensar on es la nostra font, d’on raja? «De vegades, un va tan ple de vida, de fets… No podem ser indiferents als altres, a la Terra, formem part del Tot, hi ha una profunda fraternitat en tot. L’únic sentit d’aquesta vida és el pas de Jesús de Natzaret, l’afirmació que viure val la pena si t’obres a la immensitat que és l’altre i tot el que l’envolta. Per poder arribar a dir en pau: He fet la meva part», va concloure.

A continuació es va produir un debat amb diversos militants de l’ACO on la M. Lluïsa va tornar a subratllar la importància de l’acompanyar-se els uns als altres i de tenir grups, «no podem ser illes». En aquest sentit, va valorar el fet que una família tan gran de militants celebressin plegats la Setmana Santa: «Això és un miracle, una proclamació de l’esperança, un retall de cel. Vosaltres sou l’esperança resistent. Cuidar el moviment i la vida del grup és essencial. Que ningú el posi en dubte, el moviment, amb les portes ben obertes per entrar i per sortir; si l’ACO ha arribat a la vostra vida és per algun motiu. En això heu de ser molt curosos: posar molta atenció en els llocs difícils on sou, la solitud és molt dura. En sou responsables i heu de cuidar aquest tresor que és l’ACO. Sense etiquetes, acceptem-nos, treballem-nos.» També va recórrer a sant Pau per explicar que és forta quan és feble: «Trec la força de la fragilitat i la defensa davant les injustícies. Com més fràgil ets, ets més fort, com més malalt, com més experimentes que ets coix, cada vegada ets més fort en la feblesa.»

A continuació podeu consultar la presentació de la xerrada Divendres Sant:

Treball dinamitzat a la tarda

En acabar l’exposició i el diàleg, cada persona va escollir una paraula d’aquesta llista:

Esperança, Fragilitat, Responsabilitat, Presència, Vincle, Cura, Justícia, Camí, Comunitat. A partir de la paraula escollida cada persona havia de pensar en un petit fet de vida que va servir per fer la presentació en el marc dels grups de treball (un per cada paraula). Abans de la trobada en el grup cada participant va rebre un full amb tres cercles concèntrics dibuixats, amb l’objectiu de situar-se en aquest “temps d’urgència”:

• El Nucli (Qui soc i on soc?): Al centre, escriu el teu nom. Respon breument: Enmig del soroll actual, on trobo el meu silenci o la meva “Font”?

• El Cercle Mitjà (Actituds): Escriu quines actituds dominen avui la teva vida (ex: por, espera, servei, cansament, esperança). Com em posiciono davant la fragilitat?

• El Cercle Exterior (Interessos): Quines realitats ocupen el teu pensament o el teu temps? (ex: família, gent gran sola, precarietat, canvi climàtic). Quina “injustícia” em crema més?

En l’estona de compartir es tractava de fixar-se en “Què m’ha sorprès en dibuixar els meus cercles?”. Tot seguit es tractava de destacar el més rellevant de la xerrada de la M. Lluïsa Geronès i quines crides sentim. A partir d’aquí, cadascú havia d’escriure una acció minúscula però real sota la frase: “I tu, què faràs?”. Que va servir per construir un mural col·lectiu: “I nosaltres, què farem?” i un debat final respecte si hi ha alguna acció que puguem fer com a grup o comunitat.

L'entrada M. Lluïsa Geronès: «En els petits actes hi ha la salvació del món» ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

Es tracta d’una zona on els grups inicialment eren de l’HOAC i per afinitat i metodologia finalment van decidir canviar-se a l’ACO. La dispersió geogràfica esmentada fa que per aquests tres grups siguin molt importants les dues trobades col·lectives que fan en el decurs del curs: la jornada de formació, que acostuma a fer-se a la parròquia de La Balconada de Manresa i l’assemblea de fi de curs, que sol fer-se a la parròquia de Sant Maure a Santa Margarida de Montbui. Actualment, hi ha vint militants, la meitat dels quals exjocistes, dos consiliaris i tres persones en iniciació. Nou estan jubilats i la resta treballant i algun de baixa i amb compromisos distribuïts entre el propi moviment, l’acompanyament familiar i la presència a les parròquies.

Precisament, la celebració del centenari de la JOC ha permès reprendre el contacte amb exjocistes als quals es va informant de les activitats que fa l’ACO. També s’ha revitalitzat la federació de moviments de la diòcesi. Els objectius de la diòcesi són facilitar l’assistència del màxim de militants a les trobades que organitzen, vetllar per la salut dels militants i continuar fent revisió de vida. «Intento traslladar la visió que tots som de l’ACO encara que estiguem lluny. Ha estat el segon cop que faig el servei de responsable diocesà i ho he viscut amb més motivació», va agrair en Marcel·lí, que aquest curs finalitza la responsabilitat. En el diàleg posterior a la presentació es va explicar que és una diòcesi amb molta activitat econòmica en el sector primari i això fa que hagin vingut treballadors de tot arreu, amb els quals costa tendir ponts i es va veure la necessitat de plantejar l’acostament.

Pressupost i Pasqua 2026

En el Comitè General de gener es va aprovar aplicar un increment del 2,9% al pressupost d’enguany i ha estat en el Comitè General de març que s’ha explicat amb més detall. El pressupost s’ha elaborat amb criteris estables en els ingressos i les despeses i l’increment del pressupost respecte el tancament de despeses del 2025 es justifica per l’increment de cost de la vida, afectant principalment a les despeses de personal i a les trobades.

De nou, es va recordar que és possible desgravar la cotització que els militants fan a l’ACO i que seria convenient incrementar-la tenint en compte que el militant recupera una bona part per la desgravació fiscal. Aquí teniu més informació.

Pel que fa a la celebració de la Pasqua a Can Bajona es va confirmar que tira endavant atès que s’ha assolit més del 50% de les inscripcions en relació a l’any passat.

D’altra banda, en l’horitzó del XIII Consell que ha de celebrar-se del 21 al 23 de maig del 2027 (pendent confirmació), s’ha previst un Comitè General Extraordinari el 18 d’abril en format telemàtic per decidir quines seran les línies d’actuació dels tres cursos posteriors al Consell. En aquest sentit, s’enviarà un document de treball a les zones amb el resum del que va sortir a la darrera Trobada de responsables. I, un cop definides aquestes línies de treball, caldrà constituir tres comissions de treball, una per cada línia.

També es va informar de la tasca del grup de treball del gest profètic sobre l’habitatge que plantejarà una Revisió de vida programada sobre aquest tema que s’enviarà abans de finalitzar aquest curs, amb el propòsit de recollir accions i entitats amb qui treballar amb xarxa per acabar de perfilar aquest gest. En el Comitè General també es van recollir diferents noms de candidats a consiliari general que prendrà el relleu del Pepe Rodado en la propera Jornada General. En aquest sentit, s’està fent un treball amb altres moviments per tal que hi hagi un reconeixement del ministeri del consiliari per part dels bisbes de la Tarraconense.

El Comitè General va començar amb la pregària preparada per la diòcesi de Còrdova.

L'entrada L’apassionament dels tres grups de la diòcesi de Vic en l’any del trentè aniversari ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

Marc Andreu, periodista, historiador i militant de l’ACO, i actualment a l’executiva de CCOO de Catalunya, va confessar que havia confiat la realització de la presentació i un vídeo sobre la temàtica a la intel·ligència artificial. De fet, va nodrir-la amb diferents ingredients (presentació i apunts que va prendre al darrer seminari de l’MTCE, articles periodístics…) i el resultat va ser prou consistent.

D’una banda, es va aclarir que la mediació entre els fets i la seva transmissió no ha desaparegut, al contrari, està més privatitzada i monopolitzada que mai a través dels grans oligopolis de la tecnologia (Google, Apple, Microsoft, Amazon…). Precisament, en un context de crisi dels mediadors clàssics, com el partit, el sindicat, el diari, s’esdevé una intermediació oculta que no és controlada per la ciutadania. També es va indicar que la intel·ligència artificial ja està actuant a les guerres, provocant destrucció física, però també al món digital, provocant la destrucció de la veritat.

Pel que fa a l’àmbit laboral, es va revelar que un 60% dels treballadors europeus ja estan afectats per la gestió algorítmica i que, sovint, és amb una pretensió de control com a eina disciplinària i per a l’increment de la productivitat. Els algoritmes, caracteritzats per l’opacitat, ja estan condicionant acomiadaments, l’assignació de torns o els criteris de selecció de currículums. Si bé hi ha un marc normatiu europeu que obre una escletxa a regular-ho per la via de garantir el control humà dels processos, les grans tecnològiques nord-americanes són molt bel·ligerants i falta que la ciutadania organitzada ho entomi, en particular, els sindicats en la negociació col·lectiva.

Xavi Casanovas, professor a la Càtedrà d’ètica de l’IQS-URL, de la seva banda va aportar tres exemples positius i negatius de l’ús de la IA. En el primer cas, va recordar que el Premi Nobel de Química de l’any 2024 va desenvolupar a través de la IA el plegament de proteïnes, molt útil per a la investigació farmacèutica; que la IA permet diagnosticar molt acuradament el càncer de pell per la seva capacitat d’anàlisi d’imatges i patrons; o que la IA pot ajudar a millorar la mobilitat urbana gràcies a l’anàlisi dels patrons de trànsit. En canvi, la IA ja està demostrant la seva letalitat en la guerra sense intervenció humana, també s’ha donat algun cas de suïcidi incentivat per xatbots o, en l’educació, es revela eficaç al resoldre problemes sense que el subjecte humà aprengui com es fa.

El matemàtic i filòsof va apuntar tres transformacions en el món quan incorporem la IA: d’una banda es passa d’un model de comprensió a un model de predictibilitat, un contrast respecte a la Il·lustració que pretenia conèixer les lleis del món. De l’altra, el pas de la importància de la veritat a la versemblança, un fet que contribueix a la confusió per la dificultat de discernir el que és veritat del que no ho és. I, finalment, l’antropomorfització de la tecnologia, amb robots que tenen aparença humana i converses amb la IA amb respostes molt humanes, un fet que aprofundeix la confusió.

En aquest sentit, es van apuntar diferents possibles actuacions:

· Vigilar la fascinació i apostar pel principi de precaució. En un context capitalista, les aplicacions surten al mercat sense cap mena de control previ, a diferència dels productes alimentaris o farmacèutics. També caldria no introduir tecnologia acríticament en l’educació, quan en les coses bàsiques no cal fer gaires invents.

· Vetllar per la regulació per edats, com ja ens passa amb el consum d’alcohol o la conducció de vehicles.

· Recuperar l’agència humana i introduir debats democràtics com la regulació per edats o quines capacitats humanes deleguem en les màquines. Per tal que això es produeixi cal parar i sostraure’s a l’acceleració que introdueix la tecnologia.

· Fer-nos conscients que hi ha una dependència creada darrere el consum dels telèfons intel·ligents amb uns interessos capitalistes que busquen tenir-nos enganxats el màxim de temps possible per mostrar-nos anuncis i captar dades personals i preferències.

Podeu ampliar informació sobre la temàtica amb aquests tres llibres que es van suggerir: Redes vacías. Tecnología catastrófica y el fin de la democracia (Nuevos cuadernos Anagrama, 2026), del sociòleg César Rendueles, Una teoría crítica de la inteligencia artificial (Galaxia Gutenberg, 2025), del filòsof Daniel Innerarity i el darrer Quadern CJ, Desconnectats. Per una vida improductiva, del teòleg i músic Pepe Laguna.

L'entrada Ciutadania activa que embrida la tecnologia ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

L'entrada Un Estudi d’Evangeli en l’Any Antoni Chevrier ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

L'entrada Per Quaresma, dejuni digital ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

· Les Trobades de Setmana Santa i Pasqua de la JOC Nacional de Catalunya i les Illes i de l’ACO.

· Trobar feina amb Càritas Lleida.

· Amparo Nanclares i Eugenia Curto, en els 150 anys de les Filles de Sant Josep.

· Jordi Ibáñez i el Projecte Redó de Saó Prat.

L'entrada “Llevat dins la pasta”: els programes de febrer i març ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

D’altra banda, Xavier Morlans, va parlar de la gestió de la diversitat des de l’experiència de l’Hospital de Campanya Santa Anna.

Jaume Ventura, veí de Badalona, membre de Justícia i Pau i de Badalona acull, va parlar del conflicte a partir de l’experiència del desallotjament de l’antic institut B9.

I, finalment, Maria Iglesias, comissionada de la Conferència Episcopal Tarraconense per a l’impuls de comunitats acollidores i projectes d’hospitalitat, va fer una reflexió sobre l’hospitalitat i va posar deures concrets a la Pastoral Obrera.

Finalment, es va lliurar aquest manifest al representant de la Generalitat de Catalunya que hi va assistir:

A partir de tot plegat, la directora del SIPOC i militant de l’ACO, Mercè Solé apunta aquests cinc reptes de la Pastoral Obrera.

Aquí teniu una crònica més detallada de la Jornada d’Estudi.

Podeu consultar els vídeos amb les intervencions de la Jornada al canal YouTube de la Pastoral Obrera de Catalunya.

L'entrada L’hospitalitat, una necessitat comunitària ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

Així mateix, el diumenge anterior 1 de març, des d’Alcem la Veu es va fer una nova concentració davant de la catedral de Barcelona per reivindicar més presència de les dones en càrrecs de responsabilitat de l’Església. Podeu llegir una entrevista a Noemí Ubach a Catalunya Cristiana.

En aquest article de Marisa Vidal es desgranen les raons del lema d’enguany «Aquest és el meu cos».

Finalment, us recordem l’article «Encara hem d’alçar la veu» que vam publicar a la web de la militant Carme Ruiz i el manifest «Persistim en la lluita» de la Pastoral Obrera de Catalunya. I un darrer acte que s’organitza aquest dissabte a l’ermita de Sales, de Viladecans.

L'entrada Ressons del 8M ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

L'entrada Entrevista a un mediador senegalès de l’institut B9 que es va desallotjar a Badalona ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.

· Mercosur i la pagesia, amb el fruticultor Josep Olivart.

· L’estudi “L’accés a l’habitatge a Catalunya. Un problema de classe”.

· Martí Olivella Solé i els tres anys de la plataforma Aturem les Guerres.

· Antonio J. Aranda, amb la Pastoral Obrera al Escorial:

L'entrada “Llevat dins la pasta”: els programes de gener i febrer ha aparegut primer a Acció Catòlica Obrera ACO.