Haissa, 50 anys de la tèxtil que va cremar a Badalona
Als volts de les 6 de la tarda del 17 de maig de 1974 un incendi, probablement causat per un curtcircuit, va cremar la fàbrica tèxtil Hais SA, popularment coneguda com a Haissa, al barri de la Morera a Badalona. Cinc treballadores i un treballador van morir a causa del fum tòxic. Cinquanta anys més tard s’ha fet un acte d’homenatge impulsat per l’Equip de Pastoral Obrera de Badalona i familiars. Teniu més informació en aquesta crònica: https://independentbadalona.cat/setmanari/noticia/1500-emocio-i-dignitat-omplen-la-commemoracio-del-50-aniversari-de-l-incendi-de-la-fabrica-haissa-i-de-les-cinc-treballadores-i-un-treballador-que-hi-van-morir
Recordeu les dues enquestes actives: “Salillum” i el mapa de la militància
A risc de posar-nos pesades us recordem que tenim dues enquestes dirigides a la militància encara actives: el mapa de la militància, podeu contestar fins al 31 d’agost proper. Us facilitem els enllaços: català i castellà. la revista “Salillum”, podeu contestar fins a l’1 de novembre proper. Us facilitem els enllaços: català i castellà.
Toñi: “Hoy digo SÍ a ser parte de la comunidad de ACO-Madrid”
[ACO-Madrid] El domingo 16 junio estuvimos en ACO de fiesta. Toñi ha dado el paso a formar parte del movimiento. Fue un acto sencillo, cargado de emociones por todo lo que significa y lleno de sentido: nuestro crecimiento y compromiso en la fe. Toñi dijo en su presentación: “Me estoy creyendo lo que estoy haciendo. Me emociona lo que he experimentado. Lo he descubierto en esta etapa de mi vida y creo que todo cristiano tiene que vivirlo”. Estuvo acompañada por su hijo Jorge y hermana Gema, además de una nutrida participación de los grupos, consiliarios, presidenta ACO Rocío Elvira, consiliario general de la HOAC, Jorge Hernández y amigos. ¡¡La ceremonia fue sencilla, participativa y entrañable!! ¡¡Toñi, gracias por tu sencillez y honestidad de alma!! ¡¡Ahora, a seguir caminando juntos!! A continuación tenéis el testimonio de Toñi: Paso a militancia Quiero agradeceros a todos vuestra presencia por acompañarme en este momento, para mí importante. Lo que quiero expresar hoy no es solo el paso a la militancia en un movimiento, sino que es una reafirmación de por donde quiero que vaya mi vida y quiero hacerlo ante Dios y ante vosotros convencida de que al decirlo en voz alta adquiero responsabilidad y doy sentido profundo a mis palabras. Creo en Dios, Padre de todos los seres de la tierra y del cielo, que siempre está con nosotros, que vive en nosotros porque llevamos su ADN, y que desde que tenemos conciencia Él quiere vivir en nosotros para que nos reconozcamos todos los seres humanos como hermanos y nos tratemos con amor y respeto. A lo largo de la historia Él se ha manifestado y los humanos hemos intentado reconocerle creando distintas religiones expresando nuestra relación y entendimiento de su SER y lo transcendental del alma humana. Esto a veces lo hemos hecho con mucha torpeza, la comprensión de Dios evoluciona con el hombre, vamos caminando juntos. Su espíritu se manifiesta (aún en los que no creen en su existencia) cuando nos importa el sufrimiento de los demás, cuando nos mueve la compasión y el deseo de transformar todo lo que hace daño a los hombres, cuando nos reconocemos como hermanos. Dios siempre nos lleva a los demás, su espíritu nunca nos deja inmóviles y siempre nos pone en camino. Por eso a veces no queremos escucharle, porque nos compromete. La religión que he mamado es la católica, pero en las celebraciones no entendía casi nada de lo que se decía en las escrituras que leían y tampoco en lo que se decía en voz alta como creencia. La vivencia en la JOC fue el comienzo del encuentro del sentido del evangelio con la vida real. La vida me dio la responsabilidad de formar y cuidar a dos personas a las que amo con todo mi corazón que son mis hijos, con ellos he aprendido lo que es dejar de mirarme el ombligo para trabajar por el crecimiento de otros, con ellos he madurado y me han hecho mejor persona. Nunca he dejado de hablar con Dios, pero mis hijos no están bautizados, ni han hecho la comunión, porque me cuesta mucho identificarme con la Iglesia como institución, ya que a veces la veo demasiado rica, muy jerarquizada, trabajando más por el poder que por los necesitados, sin defender las injusticias, muy machista y a veces homófoba…(no pretendo ofender a nadie, esta es mi percepción personal y sé que hablo con mucha ignorancia) además tal y como veía el sentido que se daba al bautismo y a las comuniones (sobre todo consumismo y apariencia), no he sentido la necesidad de realizarlo con mis hijos. Pero sí tenía la necesidad de poner a Dios en mi camino, de revisar mi vida con otros, como hacíamos en la JOC, de dar sentido a mi existencia, de conocer más profundamente la persona de Jesús y de entender los evangelios para trasladarlos a mi vida. ACO se puso en mi camino y llevo unos años trabajando en un equipo donde estoy creciendo en compromiso, en sentimiento de comunidad, en mirada profunda a la realidad que me rodea y en comprensión de las escrituras. Me siento comunidad con los dos equipos de Madrid y poco a poco con ACO de Cataluña. Me identifico con su espiritualidad y su compromiso en el mundo del trabajo. También llevo un año en un grupo de laicos en las Hermanitas de la Asunción que me están ayudando a profundizar en el conocimiento de la persona de Jesús y a ponerlo presente en mi vida cotidiana. He descubierto una iglesia comprometida con los pobres y sencilla, doy gracias a Dios por haberlas puesto en mi camino. Las hermanitas son acogedoras, siempre con una sonrisa y muy reivindicativas y comprometidas. Para mi son un ejemplo de la iglesia a la que quiero pertenecer. Cuanto más conozco de Jesús más me enamora, siento que está transformando mi vida, que me hace mejor persona, quiero aprender a mirar a los demás como él lo hacía, a vivir a Dios cómo él, a amar con su profundidad. Quiero aprender a dejar que Él viva en mi…. Por todo esto hoy ante vosotros y ante Dios digo Sí a poner mis sentidos, mis manos y mi corazón al servicio de la construcción del Reino de Dios. A confiar, aunque no entienda, a dejarme llevar y guiar por su Palabra. Quiero renovar mi bautismo haciendo consciente lo que eso significa de pertenencia a la Iglesia, una iglesia en la que quiero trabajar para que cada vez se parezca más a la iglesia que Jesús quería, donde los que la guían son los servidores, donde hombres y mujeres son iguales, donde los que no importan a la sociedad son los más importantes para la comunidad que los acoge y los sana con amor, donde todos comparten lo que tienen y lo que son… Me comprometo a trabajar por la justicia social, por la paz, por la conservación de nuestro planeta, por la hermandad entre las distintas religiones y pensamientos… Hoy digo
Trobades de final de curs a les diòcesis de Lleida, Girona i Vic
[ACO-Vic] A les 11 del matí del diumenge 9 de juny ens vàrem aplegar a l’església de Sant Maure de Santa Margarida de Montbui per compartir l’eucaristia que va presidir Josep Maria Pujol, consiliari del grup d’Igualada de l’ACO. Allà els militants de l’ACO de la diòcesi de Vic (Igualada, Manresa i Ripoll) conjuntament amb membres de la Frater, moviment que ara feia temps que no fèiem cap acte conjuntament, però que esperem fer-ne molts més a partir d’ara, a més de la gent habitual dels diumenges a missa, vam donar per començada la trobada. Seguint el títol de la trobada de formació que es va fer a Manresa sobre “Espiritualitat i Compromís”, feta pel Pepe Rodado ara tocava fer “Espiritualitat i Malaltia”, amb els ponents de la Frater, la Isabel Paredes i el Ciscu Montes. Amb unes 25 persones aplegades als locals parroquials de Sant Maure, després de presentar-nos tots, la Isabel va explicar la seva vida de malaltia ja de naixement. Una infantesa i adolescència marcades per la malaltia i la no acceptació de moltes persones. Però un pelegrinatge a Lourdes li va ajudar a obrir els ulls que en el món hi havia més gent malalta i que abans es preguntava: “Per què jo?” i a partir de llavors seria: “I jo també!!”. A Lourdes va conèixer la Frater i també es va produir el canvi o miracle personal de tirar cap endavant amb l’ajuda de la força de Déu. També la pregària i la Renovació carismàtica són punts d’ajuda a la seva vida de trenta anys dedicada al despatx interparroquial d’Igualada entre d’altres coses. El Ciscu, en canvi, la malaltia es va començar a fer present cap a l’adolescència. Sortia amb els amics i no podia seguir el seu ritme, així com en el treball que només va poder fer durant dos anys. La seva mare va ser al seu costat i el va comprendre, en canvi el seu pare no va acceptar la malaltia d’ell, una insuficiència renal i des dels 18 anys amb diàlisi. Va buscar l’espiritualitat i un sentit de la vida amb llibres, persones, testimonis de Jehovà, espiritistes, renovació carismàtica, els viatges a Lourdes durant quatre o cinc cops. Però a la Frater es va trobar acollit, el varen tractar com un més de la gran família de la Frater. La pregària en els moments previs a les nombroses operacions, el saber que tenia gent pregant per ell i les seves vivències interiors de que hi ha alguna cosa més enllà de la mort, una força que ens empeny cap a la vida. La seva mare li va fer el regal més preciós en aquesta vida, un ronyó i la Fina, la seva dona amb els dos fills que tenen, va poder formar una família. Tres dies a la setmana ha de fer diàlisi, moments de baixada de salut com una parada cardíaca no fa gaire, però tot i així, la presència de Déu és ben viva a la seva vida, des de les petites coses de la natura o un nadó, ell veu la presència de Déu i li dona ànims per seguir cap endavant. Amb aquestes dues xerrades ens adonem que en el món tots son germans i que hem d’agrair al Pare cada moment d’aquesta vida i hem d’acceptar la malaltia amb coratge i tirar cap endavant amb l’ajuda dels nostres estimats i del Pare que sempre està al nostre costat. Unes vivències de vida, de confiança, de malaltia però també de superació. Després de compartir el dinar, com és habitual d’amanides i pollastres a l’ast amb la fruita com a postre, els amics de la Frater es van acomiadar i esperem no trigar gaire en tornar a retrobar-nos per compartir experiències i vivències de vida. Per finalitzar la Trobada, el responsable diocesà va compartir amb tots, les últimes novetats a l’ACO, com el Pla de Curs de l’any que ve, la tasca per Setmana Santa i d’altres temes. Cada responsable de grup va parlar del seu grup i com estaven i cap a les 5 de la tarda ens vàrem acomiadar i fins a l’any 2025, que farem novament una altra trobada de fi de curs a la diòcesi de Vic. Podeu consultar les fotografies a l’enllaç: https://flic.kr/s/aHBqjBuNMT [ACO-Lleida] L’1 de juny passat l’ACO de Lleida va celebrar l’assemblea de fi de curs a la parròquia de Santa Tereseta, amb l’assistència de setze militants i de Pepe Rodado, consiliari general. En l’assemblea s’ha compartit l’estat dels grups, s’ha aprovat la memòria d’activitats i el calendari del proper curs. També s’ha fet una reflexió interessant sobre la participació de l’ACO en les estructures i assemblees de la diòcesi. Teniu més informació i fotografies a l’enllaç: https://www.acolleida.org/assemblea-fi-curs-2023-2024 [ACO-Girona] Aquest primer cap de setmana de juny hem fet la trobada de final de curs de la zona de Girona. Una trobada que fem cada any a Arenys d’Empordà, és una jornada molt maca que tots ens esperem amb il·lusió. Ens trobem a mig matí i després de saludar-nos i parlar una estona, fem un Estudi d’Evangeli que ens prepara en Fèlix, consiliari i referent de la nostra zona. Després de l’Estudi d’Evangeli i el pica-pica, dinem tots junts acabant de passar una bona tarda i desitjant-nos a tots, un molt bon estiu. Compartim amb vosaltres la joia de la trobada i una pregària que ens ha acompanyat aquest final de curs en motiu de l’elaboració de la monografia de zona de Girona compartida al Comitè general. Molt bon estiu a tots i totes. Aquest any es commemoren els 30 anys de la mort de Joaquim Vallmajó, missioner a l’Àfrica, Ruanda amb els “Pares blancs”. Joaquim Vallmajó va néixer a Navata (Alt Empordà) l’any 1941 i fou assassinat a Ruanda el 26 d’abril de 1994. En Quim, gràcies a la seva fe, va ser capaç de donar el millor del seu ésser al servei de l’Església de Ruanda i al servei de les poblacions ruandeses en moments de pau i de guerra,
Un recés ben aprofitat
“El sentit de les absències” va ser el títol del Recés que l’ACO va celebrar al monestir de Sant Pau del Camp, de Barcelona, l’11 de maig. El recés va comptar amb una vintena de participants i va estar acompanyat per la religiosa del Sagrat Cor de Jesús, Teresa Gomà i Ribas. L’eix va ser l’Evangeli de l’endemà (Mc 16,15-20) amb el propòsit de posar-se en la pell dels Onze i reviure amb ells les absències que marquen la nostra vida; també el reclam de la realitat que ens impulsa a sortir de nosaltres mateixos i la confiança en Déu, sempre necessària, sempre imprescindible. Podeu consultar a l’enllaç el llibret que es va fer servir de guia i el full de l’Eucaristia.
“La indignació de Jesús”, un Document d’ACO plenament vigent
Un cop més, des de la Comissió de Formació, hem fet l’extracte d’un document antic de l’ACO. Es tracta de La indignació de Jesús (n. 24), a càrrec de Josep Jiménez Montejo. La ira és un dret en Déu, però una injustícia en l’home. Així, mentre l’amor de Déu inclou la ira, en l’home, amor i còlera s’exclouen. La ira de Déu no és una passió semblant a la ira humana. La ira de Déu és una justa reacció a la transgressió d’un manament o a la resistència al seu projecte històric. Expressa l’aversió de Déu contra tot mal. La ira de Déu és la reacció contra l’orgull extrem de l’home; que es pensa a si mateix com a absolut, la qual cosa el va portar a la fractura amb Déu concretada en el pecat original, que en el fons consisteix en l’abandonament per part de la humanitat de la línia evolutiva volguda per Déu. No és la ira per la ira i només com a càstig, sinó per tornar a estimar l’home. La ira i l’amor de Déu no s’exclouen, sinó que s’inclouen. La ira de Déu neix del seu amor i de la seva compassió. Déu desencadena la seva ira davant la infidelitat i la ingratitud especialment quan els drets dels més pobres són conculcats. La còlera de Jesús és un signe de la seva humanitat, tot i que no és mai un sentiment totalment humà. La seva ira té el caràcter de la indignació divina perquè Jesús s’indigna contra tot allò que desagrada a Déu. En el NT queda ben definida la causa de la ira divina: l’amor de Déu és correspost amb desamor i la seva misericòrdia amb una actitud de duresa envers els germans. Menysprear Déu i no estimar el germà són la mateixa cosa. Així, a partir de Jesucrist, quedem lliures de la indignació de Déu perquè ens deixem redimir per la seva misericòrdia. El més important per Jesús és el bé de l’home malalt i per això s’indigna aïradament amb els que posen la llei per sobre del bé d’aquell home que té la mà paralitzada. I potser ens haurem de preguntar: Què ens indigna, què ens causa ira, què ens enrabia a nosaltres? Ens indigna en el que ens afecta personalment? Ens indignen també les injustícies que no ens afecten directament a nosaltres? Podem acabar preguntant-nos si nosaltres, gent d’ACO, també seguim aquesta estela d’alliberament (…) si donem suport a les esperances dels més pobres, dels últims de la nostra societat. La reacció de Jesús és acollir tothom en una comunitat que no és una família tancada, sinó oberta a tot tipus de persona. Déu desitja que el seu poble es converteixi, però la conversió no és la condició del seu amor, sinó que és el seu amor el que possibilita la conversió. La predilecció d’aquest Jesús pels pobres i pels pecadors el situa contra l’ordre social, el poder econòmic i el poder religiós. La ira de Déu, en Jesús, no castiga els pecadors, del quals Jesús es manifesta com amic i menja amb ells, en un banquet del que tantes vegades ha parlat com a paràbola del Regne. Jesús no s’ indigna amb ells, cert, però els invita a la conversió.
“Llevat dins la pasta”: els programes de maig i juny
Aquests són els darrers programes Llevat dins la pasta emesos a Ràdio Estel en la cinquena temporada (cada dimecres a les 18.25). Aquest programa ideat i produït per la Pastoral Obrera de Catalunya, el podeu trobar a la plataforma Ivoox (https://www.ivoox.com/podcast-llevat-dins-pasta_sq_f11013703_1.html) i a Ràdio Estel (https://www.radioestel.cat/podcasts/llevat-dins-la-pasta). Isabel Gómez-Acebo ens acosta la figura de Dorothy Day: https://www.estelfitxers.com/podcasts/2023-2024/CAPITOL_108_20240612_LLEVATDINSLAPASTA___ISABEL_GOMEZ_ACEBO.mp3 Neus Baena i els capellans obrers de Tarragona i Reus: https://www.estelfitxers.com/podcasts/2023-2024/CAPITOL_107_20240605_LLEVATDINSLAPASTA___NEUS_BAENA.mp3 Jaume Gubert i Miguel Ángel Hernández, amb la Marea Pensionista: https://www.ivoox.com/jaume-gubert-i-miguel-angel-hernandez-amb-la-audios-mp3_rf_129423129_1.html Antoni Soler, activista per la pau i la noviolència: https://www.ivoox.com/antoni-soler-activista-per-pau-i-la-audios-mp3_rf_129082187_1.html
Manifest “No a la militarització”
El 23 de maig passat es va presentar a Barcelona el Manifest No a la militarització i no a la guerra, al qual s’ha adherit l’ACO. Podeu consultar-lo i us podeu adherir en aquest enllaç: https://nomilitarism.eu/catala/
L’abadessa de Sant Benet de Montserrat, a “El divan”
Us recomanem l’entrevista que Sílvia Cóppulo va fer al programa “El divan” de Catalunya Ràdio a Maria del Mar Albajar, on fa aportacions com: “Per renovar l’Església, cal anar vint segles enrere”. Conversadora lúcida i confident, Albajar parla de l’amor, la mort i la vida monàstica, i no s’estalvia crítiques a la gestió de l’Església catòlica: https://www.ccma.cat/3cat/maria-del-mar-albajar-per-renovar-lesglesia-cal-anar-vint-segles-enrere/audio/1205633/
Candidatures a presidenta i coordinador de l’MTCE
Com ja es va anunciar, el Moviment de Treballadors Cristians d’Europa renovarà a l’Assemblea que es farà a Munic del 19 al 22 de setembre de 2024 els càrrecs de presidenta, coordinador i consiliari general. A l’ACO ens demanen que aportem una co-presidenta. Per tal que les militants ho valoreu adjuntem les funcions de la presidència (del reglament d’ús intern, aprovat al setembre 2022), tingueu present que no saber idiomes no és un entrebanc, sempre hi ha traducció simultània: La presidència, juntament amb el coordinador, tresorer i consiliari, participa a la convocatòria i la preparació de les Assemblees generals (1 a l’any) i les reunions del Grup de Coordinació (1 a l’any) La presidència és responsable del desenvolupament del pla d’acció del MTCE En coordinació amb el coordinador i el tresorer, la presidència participa a la preparació, convocatòria, organització i facturació dels seminaris Atén el correu president@mtceurope.org rep, organitza, arxiva i reenvia informacions externes i internes Representa el MTCE en les instàncies i reunions que es determinin al Grup de Coordinació (p.e. COMECE, CCEE, Confederació Europea de Sindicats, Aliança per al Diumenge Lliure, Coordinacions europees de CIJOC i JOCI, GEPO, etc.) Manté contactes amb els moviments membres de l’MTCE, els anima i participa a les trobades Manté relacions amb moviments que pretenguin associar-se a l’MTCE i amb moviments que hagin pertangut a l’MTCE, segons ho determini el Grup de Coordinació Garanteix la idoneïtat dels continguts de la pàgina web de l’MTCE: www.mtceurope.org Està en coordinació amb el buró del MMTC Treballa col·legiadament amb la resta de l'equip de gestió (coordinació, tresoreria i consiliari) És responsable de la publicació de declaracions sobre temes diversos: 9 de maig, 3 de març, etc.
