Ressons del Primer de Maig
Aquest Primer de Maig, amb restriccions sanitàries encara, es va poder celebrar i reivindicar al carrer. Us compartim la crònica que van fer d’aquesta celebració a la diòcesi de Lleida. La teniu disponible a l’enllaç. També, des de la Coordinadora dels moviments i col·lectius del Secretariat de Pastoral Obrera han estat aprofundint en l'eix de treball del Pla Pastoral de l’Arxidiòcesi de Barcelona per aquest curs: la pobresa. En aquest enllaç podeu consultar la reflexió: Treball i pobresa. Reflexions de la Pastoral Obrera. Aquest diumenge, 9 de maig ha estat el Dia d'Europa. En aquest enllaç podeu consultar el comunicat que ha elaborat el Moviment de Treballadors Cristians Europeu (MTCE). A banda, el 17 d’abril l’ACO de la diòcesi de Còrdova va participar a la concentració convocada per la Plataforma per la defensa de sistema públic de pensions. Van llegir aquest comunicat: Ya casi se nos ha hecho normal las movilizaciones y reivindicaciones de la plataforma de Pensiones. Contra viento y marea han ido consolidando su autonomía y sus reivindicaciones; haciéndose un hueco en la Opinión Publica y Medios de Comunicación llevando sus actos a las calle y plazas del Estado Español. Una idea clara y principal El camino para sostener el sistema público de pensiones pasa por acabar con la precariedad laboral que afecta sobre todo a mujeres y a gente joven, aquellos a quienes las leyes actuales recortará sus pensiones y condenará también a una precariedad futura, dificultando el poder conseguir una pensión digna cuando llegue su jubilación. – Es un movimiento de solidaridad intergeneracional. El sistema público de pensiones se basa en la solidaridad (los que trabajamos hoy pagamos las pensiones de quienes trabajaron ayer), por eso su defensa también necesita solidaridad intergeneracional. No es previsible que las pensiones actuales empeoren considerablemente. Las amenazas se ciernen sobre las pensiones del futuro. Sin embargo, actúan y se movilizan los pensionistas de hoy y no los de mañana. Sois, somos, un movimiento que defienden pensiones públicas y dignas para todos. Esta es una lucha obrera sin ningún corporativismo. Todas las luchas obreras nos parecen bien, pero las mejores son las que los logros causan mejoría en toda la población, y en especial en los tramos más pobres. Ninguna pension por debajo de 1080 €. – Como reto. Hay que extender las movilizaciones y la conciencia de que las pensiones se revalorizarán mientras haya muchas personas en las calles para conseguir ese objetivo. Los pensionistas del futuro y en particular la juventud actual, es preciso que tomen conciencia de su situación y espabilen. Son horas bajas para las luchas colectivas. Son periodos de individualismo. De consignas de sálvese quién pueda. De que no es posible doblegar a este sistema Capitalista injusto. Pero aquí está este movimiento de "yayos" hombres y mujeres, para seguir apostando por la cultura de la solidaridad y de las movilizaciones sociales. Porque queremos una sociedad solidaria, en la que la riqueza se reparta y no se acumule en manos de unos pocos. Todas las personas tienen derecho a un mínimo de subsistencia y mantener pensiones dignas sería la mejor muestra. Nos seguiremos manifestando mientras haya personas que sus pensiones estén en el umbral de la pobreza. Tenemos que luchar para que las personas mayores, la sociedad en general, no sufran pobreza energética, no sufran el no llegar a fin de mes. Este movimiento defienden pensiones dignas, revalorizarlas, subir las mínimas para alejar de la pobreza a tantas mujeres y hombres que se han pasado la vida trabajando y ahora malviven (y en muchos casos sostienen a hijos y nietos con sus pensiones escasas). Pero también, o sobre todo, defienden el sistema público, su sostenibilidad, su futuro. Las pensiones que nosotros cobraremos algún día. Cuando acabe esta pandemia y volvamos a la normalidad queremos una vida en la que sea posible crear una sociedad basada en los derechos humanos en la dignidad humana, como son: el trabajo, la vivienda, la sanidad, la educación, la cultura, la igualdad de género, la defensa del medio ambiente … Es necesario crear y construir caminos nuevos que nos lleven a una humanidad sin pobreza ni exclusion. ¡Gobierne quien gobierne, las pensiones se defienden!
«Llevat dins la pasta»: els programes d’abril i maig
Aquests són els darrers programes Llevat dins la pasta emesos a Ràdio Estel durant abril i la primera setmana de maig (cada divendres a les 17.30 h o bé els dissabtes a les 18 h). Aquest programa ideat i produït per la Pastoral Obrera de Catalunya, a banda d’estar disponible a la secció Ràdio a la carta del web de Ràdio Estel, també està a la plataforma Ivoox. Tica Font, en memòria d’Arcadi Oliveres: https://www.ivoox.com/amb-tica-font-memoria-d-arcadi-oliveres-audios-mp3_rf_69445705_1.html Mercè Solé, Pasqua i el Primer de Maig: https://www.ivoox.com/merce-sole-pasqua-i-primer-maig-audios-mp3_rf_68980814_1.html Juan Antonio Delgado de la Rosa, conèixer la història del moviment obrer: https://www.ivoox.com/juan-antonio-delgado-rosa-coneixer-la-audios-mp3_rf_68980901_1.html Noemí Rocabert, l’educació en barris desfavorits: https://www.ivoox.com/noemi-rocabert-premi-rafael-juncadella-audios-mp3_rf_67611137_1.html
Ponència de Mariola López Villanueva
A partir dels apunts d'una companya us compartim el text base de la ponència que va fer la Mariola López Villanueva el Dissabte Sant. Es tractaria que entre tots l'anéssim completant col·laborativament i, un cop acabat, ja us compartirem la versió definitiva i la desarem a la Mediateca del web. Podeu accedir-hi a través de l'enllaç. A banda, també us compartim el video «Pandemia, crisis y oportunidad espiritual – #DiálogosEnRed» en què hi participa la Mariola. El teniu a l'enllaç.
Conversió ecològica i ecoparròquies
El 6 de maig passat la militant, consiliària i vicepresidenta de Justícia i Pau, Maria Bargalló, va fer la xerrada Conversió ecològica i ecoparròquies organitzada per Xarxa de Laics de Badalona, Montgat i Tiana. La Maria va estructurar la xerrada en format de Revisió de Vida posant l’accent en el jutjar i en les dues encícliques Laudato si’ i Fratelli Tutti. Podeu consultar la xerrada a l’enllaç.
El «Sí»
No sé qué me pasa, no sé qué me traspasa, no sé qué me desfasa, no sé qué me cansa. Sólo sé que Tú me alcanzas, sólo sé que Tú me abrazas, sólo sé que Tú me alzas, sólo sé que Tú me ensalzas. Aunque diga no al final es tu Sí. Aunque diga no siempre es tu Sí. Aunque diga no permanece tu Sí. Aunque diga no mejor es tu Sí. Pepe Baena Iniesta (Oración después de un no llevado por la desconfianza ante una mujer necesitada)
Comunitat tecnològica en la fe
En la V Jornada de comunicació de l’ACO es va posar en valor que el moviment ha passat a ser una comunitat tecnològica obligada per les circumstàncies de la pandèmia. Això sí, una comunitat de fe, amb precarietats en l’ús de les noves tecnologies però mirant de posar l’atenció no només en les dificultats pròpies sinó també en acompanyar les dels altres. De fet, aquesta activitat curativa va ser el moll de l’ós en el taller 3 de la jornada «Acompanyar grups de persones grans», que va impartir Joan Manel Mayordomo. En aquest taller es va constatar que, fins i tot amb les mancances pròpies, pot haver-hi militants que necessitin la nostra col·laboració. Aquestes van ser les primeres conclusions que va condensar Ton Clapés, membre de la Comissió de comunicació. En el taller 1 «Vull millorar les Revisions de Vida en format telemàtic», que va impartir Joan Andreu Parra, es va fer una breu enquesta que va constatar que la majoria de grups s’havien enfortit durant la pandèmia (10 vots, 6 vots corresponien a grups que s’havien estancat i 4 vots a grups que s’havien afeblit). En aquest mateix taller es va subratllar que la gestió de les emocions a través de la pantalla és més complicada, es va valorar la flexibilitat que aportava el format telemàtic (per la possibilitat d’haver-se trobat encara que s’estigués separats), que és un format que ens fa ser més rigorosos amb la puntualitat i la durada (es va recomanar que les reunions no excedeixin l’hora i mitja) i, finalment, que alguns aspectes han vingut per quedar-se com ara les propostes formatives online que podrien aportar fins i tot més avantatges i virtuts que el format presencial. El taller 2 «Les videoconferències no són per mi» va ser acompanyat per Quim Cervera i es van poder constatar les dificultats que tenen alguns militants per seguir les reunions en el format online per les dificultats personals (edat, saturació, cansament físic i psíquic…), tècniques (manca de càmera, fibra òptica o wifi) i de les pròpies eines de reunions telemàtiques (no hi ha diàleg fluït, interrupcions, distanciament, refredament, poc caliu…). En aquest sentit, es van anotar algunes necessitats com la d’un temps per habituar-se a aquestes eines, una millor formació… i es van valorar algunes ajudes que es reben de persones que hi entenen més o dels fills i néts. Altres valors positius d’aquest format va ser la possibilitat de veure’s sense mascareta, que es puguin trobar més persones, facilitar la participació i horaris més escaients. Algunes alternatives a les reunions online que es van llistar van ser: visitar-se a les cases o residències, trobar-se en un parc, reunions mixtes (presencials-online), passeigs, telefonar-se sovint, enviar-se comunicacions per email, whatsapp o correu postal… En el taller 3 es va projectar quines poden ser les dificultats amb la tecnologia dels grups de persones grans i es van concretar en l’accés, la por a les equivocacions i considerar que fer grup online no supera la trobada personal, posant l’accent en un cert aïllament i solitud. En el taller es va comentar que pot trobar-se un format intermig, que ja abans de la pandèmia hi havia militants que es connectaven als grups a través d’aquest format (per estar viatjant o viure a l’estranger), que no ha d’haver-hi exclusivitat del format online (pot fer-se un cafè amb una persona del grup que ho necessiti). Al taller es va començar a treballar la possibilitat de fer apadrinament digital a grups de persones grans. Clicant al títol de cada taller es pot consultar la presentació que van fer servir els talleristes.
«El futur del treball»
Qüestions de Vida Cristiana, publicació editada conjuntament per la Fundació Joan Maragall i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, acaba de publicar El futur del treball, sobre com estan canviant les formes del treball i com afecta en el conjunt de la societat i el futur mateix de la nostra societat. Una reflexió molt oportuna en aquests moments d’incertesa en què estan canviant tantes coses. Més info a l’enllaç.
«Empeltats/des a Jesús que ens dona Vida», la Setmana Santa a l’ACO
Una bona participació i una bona vivència de la Setmana Santa entre la militància de l’ACO són signe d’aquestes ganes de continuar conreant l’espiritualitat i vivint-la en comunitat per afermar els compromisos per construir un món més just i fratern. A l’ACO, la Setmana Santa d’enguany es va poder concretar en tres moments: · El Via Crucis telemàtic que es va fer Divendres Sant i en el qual van participar pràcticament la totalitat de zones i diòcesis de l’ACO. Podeu consultar el Quadern de Setmana Santa on trobareu tots els testimonis i pregàries del Via Crucis. A banda, també hi ha el testimoni corresponent a la quinzena estació, elaborat per la zona del Baix Llobregat. · La ponència de Dissabte Sant de la religiosa Mariola López Villanueva, «Historias de resurrección en los Evangelios», a la qual s’hi van connectar més de 140 persones, i que podeu consultar a l’enllaç. Tingueu present que ens vam comprometre amb la ponent que l’enllaç el faríem servir internament al moviment i a facilitar-lo només a aquelles persones que ens el demanin. · La Vetlla Pasqual que es va retransmetre des de l’església de Sant Pacià, de Barcelona.
El president de l’ACO, entrevistat a «El Punt Avui»
Santi Boza, president de l’ACO, va ser entrevistat àmpliament a El Punt Avui en l’edició de Diumenge de Rams. A l’interviu s’explica el carisma de l’ACO, el que és la Pastoral Obrera i per a què serveix la Revisió de Vida. Podeu llegir l’entrevista a l’enllaç. A banda, tant en Santi Boza com la coordinadora general, Àngela Rodríguez, van ser entrevistats l’11 de març a l’emissora RKB (Ràdio Kanal Barcelona) al programa «El campanario», produït per l’Associació Internacional Joan Pau II. Podeu consultar-lo a l’enllaç.
La fragilitat com a condició humana, en la Jornada de consiliaris
(Pepe Baena, consiliari general) Aquesta pandèmia probablement a molts de nosaltres ens ha obligat a confinar-nos per haver-nos contagiat o haver estat en contacte amb una persona positiva de coronavirus. És una situació en què valores la fragilitat dins la teva condició humana. No és un afegitó sinó una companya que de tant en tant ens dona mostres de presència per a recordar-nos que som fang animat per l'Esperit de Déu. Per això, s'entén la dinàmica divina de Crist de fer-se un i una de nosaltres: «Ell, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no res: prengué la condició de servent i es féu semblant als homes i les dones» (Filipencs 2,6-7). Així, en aquests dies de tancament domiciliari m’he sentit amb les portes obertes per gaudir en el misteri de Crist per escoltar la seva resposta davant la nostra fragilitat, la meva feblesa, unida a la seva. A la jornada telemàtica de formació de consiliaris/ries i responsables d'ACO que es va fer el 27 de febrer passat sortien molts interrogants. Entre ells la qüestió de qui cuida a Jesucrist per després cuidar-nos a nosaltres. Qui/quins ens cuida a nosaltres? Ens deixem cuidar? Tot està relacionat al Gran Cuidador, Déu Pare amb entranyes de Mare. Que es fa present en tota la seva creació. Sí. Quan descobreixo tots els moments de Jesús que busca un espai íntim per trobar-se amb el seu Abba (papa) i que després ens el presenta en la seva pregària universal i de germanor (Pare nostre que esteu en el cel…) i en un conte amb molt missatge que es diu el fill pròdig (o el Pare bo) (Lluc 15,11-32). També em surt un agraïment profund per acceptar que el cuidador ha de deixar-se cuidar pels altres, per la comunitat que acompanyes, pel grup que fas camí, per l'amic i l'amiga per molt lluny que hi sigui, per la gent del barri i del poble que sempre compta… Així, la feblesa és enfortida per l'amor fratern que fa olor a santedat del dia a dia. «Ajudeu-vos a portar les càrregues els uns als altres, i compliu així la llei de Crist» (Gàlates 2,6). Sí. Acompanyar-nos amb les pròpies càrregues que, malgrat que pesen, són portades a l'ombra de la Creu del Crist. «Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que soc mansuet i humil de cor, i la vostra ànima trobarà repòs, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera» (Mateu 11, 28-30). Podeu veure la ponència gravada de Pepe Laguna a l’enllaç.
