Vida militant i obrera que ens porta al Consell
Les trobades híbrides presencials i telemàtiques, la complexitat vital que es prioritza per davant el treball del Consell, la preocupació per mantenir el vincle amb els grups més grans o el cansament amb dosis d’esperança per un curs ben intens, van ser alguns dels aspectes que els i les responsables de zona i diòcesi van compartir al Comitè General de l’ACO que es va celebrar dissabte passat, 9 de juliol, i que és el darrer del curs. En la pregària amb què es va iniciar el CG es van tenir molt presents els fets tràgics recents a la tanca de Melilla. En efecte, s’ha tractat d’un curs marcat per la revisió dels documents (Document d’identitat, Normes de funcionament i organització, Carta Econòmica) i les línies de treball (A, B i D) que es debatran al XII Consell, però, amb tot, els grups han fet les aportacions que han pogut sempre prioritzant les necessitats de cada equip. «Valorem l’espai d’encontre que són els grups, on ens expressem a cor obert i vivim la més profunda de les amistats. En el moviment i en els grups trobem una xarxa invisible de mans que ens sostenen i suavitzen les caigudes», va sintetitzar Montse Forcadell, responsable de la zona Besòs, el que va donar de si la trobada de final de curs d'aquesta zona. De fet, alguns grups s’han distribuït el temps per poder participar també en altres convocatòries com el Sínode de bisbes sobre la sinodalitat o el Sínode de dones. Des de les zones, també s’ha aprofitat l’oportunitat d’algunes trobades, jornades formatives o celebracions del Primer de Maig per obrir el moviment ja sigui a simpatitzants, parroquians interessats o a la celebració amb altres moviments de la Pastoral Obrera. És el cas de la zona Nou Barris que el 7 de maig va organitzar una Revisió de Vida oberta sobre el treball. «La iniciació es fa obrint-se a l’exterior i explicant allà on estem», va dir el responsable de la diòcesi de Vic, Ramon Porti, tot i «les dificultats d’arribar a altres persones adultes perquè s’incorporin al moviment», va constatar Glòria Ferrera, de la diòcesi de Lleida. Aquestes trobades presencials (moltes es fan ara, al final de curs) han servit per constatar les ganes de retrobar-se, de celebrar i s’han aprofitat, en alguns casos, per dibuixar els reptes del curs vinent. Les zones i diòcesis també van posar sobre la taula que malgrat que els militants estan molt compromesos en diferents àmbits i han d’anar convivint amb les dificultats de la vida adulta, «predomina la corresponsabilitat de la majoria, la participació i la implicació, fent que el resultat sigui major que la suma de les parts», va agrair Jordi Romero, responsable de la zona del Baix Llobregat. Aquesta corresponsabilitat es porta a la pràctica en algunes zones i diòcesis que no tenen responsable repartint les funcions en el comitè de zona. Les diòcesis d’Orihuela-Alacant, Madrid i Còrdova també van tenir el seu espai al Comitè General. En el cas d’Alacant hi ha un sol grup que, tot i les dificultats, fa l’esforç de trobar-se, fer Revisió de Vida i han incorporat un nou militant. Des de la zona de Còrdova han trobat signes d’esperança en el fet que «els equips continuïn reunint-se, que hi hagi un esforç per mantenir les reunions, que ens enriqueixen, els espais comunitaris que tenim a la diòcesi o la militància de cada militant en els seus ambients, ja sigui el sindicat, les ampa… i poder arribar a col·lectius que treballen per un món més just i sostenible», va compartir Luisfer Jiménez. Resum del curs per part de les Comissions La Comissió de formació està fent un treball de recuperació de documents ja publicats, fent extractes que es publiquen regularment a l’e-butlletí. Així mateix, properament lliuraran un Creixem sobre l’experiència de sinodalitat d’una comunitat cristiana i un Anem a fons sobre el perdó. També s’estan plantejant reprendre les excursions formatives. La Comissió d’internacional va compartir les dificultats que la pandèmia ha significat per a les trobades i coordinació tant del moviment europeu com, sobretot, mundial i també la manca de candidatures per als relleus de responsabilitat. Els propers 22 a 25 de setembre se celebrarà l’Assemblea i Seminari de l’MTCE a Lisboa i s’ha acceptat la proposta d’aquest moviment per celebrar aquest esdeveniment, el setembre del 2023, a Barcelona. En aquest cas, l’ACO seria el moviment amfitrió i l’organització i despeses aniran a càrrec de l’MTCE. Ara bé, caldrà reforçar la Comissió d’internacional per acollir la cinquantena de militants que es preveu que assistiran. La Comissió d’iniciació està molt satisfeta de la Jornada que es va celebrar el 22 de maig passat amb una implicació molt notable de totes les diòcesis i amb la participació d’ACO-França. També van compartir que «tots som iniciadors a l’ACO, però convé que a cada zona i diòcesi hi hagi una persona que aculli la gent que arriba al moviment». La Comissió de comunicació ha enllestit una proposta de criteris per posicionaments públics de l’ACO que es presentarà al primer CG del curs vinent, ha incorporat una nova membre a l’equip (Quiteria Guirao), continua editant les publicacions i actualitzant el web (amb més de 15.000 usuaris) i donant suport a l’equip de la Pastoral Obrera de Catalunya que produeix el programa Llevat dins la pasta, de Ràdio Estel, amb 41 espais en aquesta tercera temporada. També aquest curs ha celebrat la VI Jornada Comunicació Recuperant la mirada comunitària, realitzada el 7 de maig passat a l’església de Santa Anna. Per últim, la Comissió d’economia va recordar la necessitat de fer la Revisió de Vida d’economia a l’inici de curs per animar a les cotitzacions, va traslladar que el primer trimestre de l’any no ha tingut desviacions significatives sobre el pressupost i que no s’està tenint problemes amb les cotitzacions. Jornada General i XII Consell «Un Consell que enamora. Jo soc el camí, la veritat i la vida», serà el lema de la 69a Jornada General que se celebrarà al lloc habitual (salesians d’Horta) i en el format clàssic (matí i tarda). La
Compromís antiracista per construir un «nosaltres» cada vegada més gran
La Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants, de la qual l’ACO forma part, ha fet públic el document de Conclusions del treball del curs 2021-2022 i que vol ser un compromís de les entitats en la lluita contra el racisme com a pas necessari per a construir un nosaltres cada vegada més gran. «Els fets esdevinguts fa uns dies a Melilla, però també el que veiem al Centre d'Internament d'estrangers, en algunes presons i als carrers del nostre país, ens confirmen en la necessitat d'aquest compromís», argumenten des de la Plataforma. Aquest compromís passa per la lluita contra el racisme i tota forma de discriminació; el treball colze a colze amb les entitats d’autogestió creades per les pròpies persones migrants; el canvi de mirada que canviï també les nostres organitzacions. «Ens hi juguem el tenir una societat hospitalària i fraternal on la convivència sigui possible, o bé una societat hostil, desigual i fratricida. En això seguirem treballant dia a dia i des de baix», conclouen des de la Plataforma. A l’enllaç podeu consultar el document amb les conclusions.
Acomiadar el curs amb l’Esperança posada en el Senyor
[ACO-Còrdova] L'Acció Catòlica Obrera de Còrdova hem celebrat la nostra assemblea final de curs a la parròquia de Villarrubia el 25 de juny passat acompanyats pel nostre consiliari Manuel Varo. Acomiadem el curs amb l'Esperança posada en el Senyor i amb l'alegria d'estar reprenent la normalitat després de la pandèmia. Ha estat un curs difícil per a moltes famílies treballadores que segueixen veient com la seva situació és cada cop més dura: segueixen a l'ordre del dia els desnonaments, la precarietat i les morts a la feina, les morts a l'estret de germans nostres… I tantes altres realitats tan contràries al “pla de Déu” per als seus fills i filles. Tot això contrasta amb els beneficis, cada cop més grans, de les grans empreses, l'individualisme i el consumisme que ofereixen una falsa sensació de felicitat de llibertat i l'auge d'ideologies que fomenten l'odi, el tancament de fronteres i l'“atac” al diferent. Nosaltres, com a moviment obrer d'Acció Catòlica, en total sintonia amb l'Església universal, amb l'Evangeli a la mà, ens sentim cridats a estar de ple en aquesta realitat, fugint de la temptació de cercar “refugis” o “grups estufa”. Ens posem en mans de l'Esperit, que bufa sempre per construir un món més just tenint al centre les persones empobrides. I ens trobarem a les parròquies, als barris i als carrers amb totes aquelles persones i organitzacions que treballin en la mateixa direcció. [ACO-Besòs] Pregària Volem començar aquesta trobada de final de curs de la nostra zona, posant l’accent en la situació dels immigrants que perden la vida intentant saltar les valles que els separen del nostre primer món i de les dones que encara no aconseguim estar en pla d’igualtat ni dignitat amb els homes, ni en la societat ni en l'Església. Hem preparat aquesta pregària, recollint-ne una altra que van fer un grup de noies joves, representant la Pastoral Obrera, i celebrant el dia 25 de novembre, de la No Violència contra les dones que just tracta d’aquests dos temes. Quan la nostra manera de viure genera injustícia, o quan l’atzar deixa les persones a l’estacada, o quan els pobres ja no poden viure a casa seva, Déu ens recorda que cal protegir, acompanyar i estimar les persones més vulnerables: “El Senyor, el vostre Déu, és el déu dels déus, i el Senyor dels senyors. És el Déu gran, poderós i temible, que no fa distinció de persones ni es deixa subornar; fa justícia als orfes i a les viudes; estima els immigrants i els dona aliment i vestit. Estimeu, doncs, els immigrants, ja que també vosaltres vau ser immigrants en el país d’Egipte.” Deuteronomi 10,17-19 Perquè encara avui moltes dones d’arreu del món són menystingudes, maltractades, discriminades i fins i tot assassinades per raó del seu gènere. No tenen accés als estudis, no poden elegir com serà la seva vida familiar, cobren menys, treballen més, veuen vetat el seu accés a determinades responsabilitats o són explotades sexualment contra la seva voluntat. Una situació no volguda per Déu, que ha creat la dona –igual que l’home– com una filla estimada: “Déu va crear l’home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, el va crear home i dona. Déu els beneí.” Gènesi 1,27-28 Home i dona, junts per gaudir de la vida, de la comunitat. Un signe de pau i de justícia. Et demanem, Senyor, que ens ajudis a fer del nostre entorn un espai de pau on tota persona sigui acollida i estimada tal i com és: a casa, al barri, a l’escola, a la feina, a les entitats i associacions. Des del primer dia, Senyor, ens has fet homes i dones, reflex del teu amor, de la teva tendresa, de la teva intel·ligència, de la teva voluntat, de la teva bondat. Recordem ara i esmentem, si volem, aquelles persones que en alguna d’aquestes situacions ens han transmès alguna cosa de Jesús. Grups Els presents a la trobada compartim que hem treballat, en què hem participat, on ens hem implicat i com ens hem cuidat com a grup. Tots hem fet RdV i hem treballat els documents proposats i línies d’actuació del Consell i alguns grups també temes com el Sínode dels Bisbes, el Sínode de dones o Anem a fons, entre d’altres. De la mateixa manera hem participat en trobades, tant de zona com de moviment, quan ens ha estat possible, com a militants o grup (Jornada General, Castanyada, Nadal, formació, responsables). Les implicacions són múltiples i diverses: Comissions (Comitè permanent, iniciació, economia, formació, comunicació), preparació del Consell (línies d’actuació, mesa), de trobades de zona o Setmana Santa, coordinadora Alcem la veu, Sínode de les dones. I compartim també la vida dels nostres equips, de com ens hem cuidat, de com és d’important per a tots i totes nosaltres tenir aquesta comunió amb el sentir dels companys, dels amics de camí de vida, un espai de trobada, que no simplement físic, on som capaços d’expressar-nos a “cor obert”, on l’acceptació i el respecte per l’altre són sincers i vivim la més intensa i profunda de les amistats. En resum, una xarxa invisible de mans que s’entrellacen i que ens sosté, que fa les caigudes més suaus i ens mou a aixecar-nos i seguir caminant tots plegats. Els nostres desitjos i titulars quan mirem endavant són: Reprenem el camí Mantenim el grup unit tot i la distància Aprenem a buidar per omplir Volem seguir caminant encara que no hi arribem Endavant en el camí Socors! Retrobem-nos! Trobem dia de trobada de grup i respectem-lo “La nostra senzillesa i humilitat a l’hora d’explicar les nostres limitacions i de dir “no hem arribat” és la que mostra l’empremta evangèlica que tenim com a militants de l’ACO i seguidors de Jesús” (Ernestina). Acció Per tancar la trobada, i recollint el contingut de la pregària inicial, veiem un vídeo que ens parla del moviment #Regularizaciónya que ha pres la iniciativa de presentar una ILP (Iniciativa Legislativa Popular) que permeti una regularització administrativa per les prop de mig milió de persones migrants (d’on 1 de cada 3 d’aquestes són menors
Jordi Espí: «És important mantenir la capacitat de mirar els ulls de l’altre i de reconèixer en ell un germà»
El consiliari de l'ACO de la zona Besòs, Jordi Espí Vives, participa al Grup de Diàleg Interreligiós del Besòs i El Maresme. El seu testimoni forma part del Dossier sobre el diàleg interreligiós que trobareu a la propera revista Salillum. Aquí teniu la seva opinió: Des de que participes en iniciatives de diàleg interreligiós quins estereotips que tenies han caigut? De fet ja fa temps que participo en grups de diàleg, primer a Mataró on vaig col·laborar com a consiliari en Justícia i Pau del Maresme durant onze anys, i aquí a les parròquies del Besòs-Maresme porto cinc anys. La millor manera d’evitar estereotips és la comunicació i la relació interpersonal. És important mantenir la capacitat de mirar els ulls de l’altre i de reconèixer en ell un germà. Aquestes altres creences t'han ajudat a descobrir o redescobrir dimensions de la pròpia tradició religiosa que les tenies oblidades, ignorades, deixades o menyspreades? En quin sentit està canviant la teva fe? El contacte amb la religió musulmana ha reafirmat en mi la convicció que tots soms fills del Pare; o potser, dit millor, que Déu Pare estima tots els seus fills; i quan un ésser humà prega a Déu de moltes maneres i des de diverses tradicions religioses, en primer lloc i abans que res, escolta un fill que se li adreça. Quines són les principals dificultats per aquestes iniciatives? La principal dificultat alhora de plantejar una celebració interreligiosa és que el punt de partença dels seus participants no és el mateix. També hem de respectar que l’ús que fem cristians i musulmans dels respectius textos sagrats no és el mateix. Com animaries a membres de la teva comunitat a conèixer altres tradicions religioses? De fet alguns membres de les comunitats parroquials de Sant Paulí de Nola i de Sant Pere Ermengol ja participen d’aquest grup de diàleg interreligiós. Valoro que aquestes membres de les parròquies fan una experiència positiva de trobada amb persones d’altres tradicions religioses i en el fet de compartir espais de relació comuns. Quines accions que feu consideres que encarnen el diàleg interreligiós amb autenticitat? Un aspecte important a créixer és la solidaritat amb els germans més necessitats; aquesta preocupació pel germà que pateix és comuna a totes les tradicions religioses. La possibilitat de compartir projectes comuns en aquest sentit és un camí a concretar en un futur immediat. Quines accions feu públiques preparades i convocades amb altres entitats civils, escoles…? En concret, i com a primer pas, hem convocat un celebració interreligiosa en una plaça del Besòs-Maresme el passat diumenge 20 de maig en el que hem participat quatre entitats religioses. Tot i que la participació ha estat diversa és un primer pas que hem de valorar i continuar avançant en aquest camí.
Lafabricadigital.coop nou portal sobre el món del treball
Els mitjans Alternativas Económicas, La Marea i Catalunya Plural acaben de llençar un interessant portal digital centrat en el món del treball: lafabricadigital.coop.
75 anys de l’HOAC al «Signes dels temps»
El programa Signes dels temps, de TV3, va recordar els 75 anys del moviment germà de la Pastoral Obrera, HOAC. El teniu disponible a l'enllaç.
Disponible el butlletí «Infor» de juny, de l’MMTC
Podeu consultar-lo a l’enllaç. https://issuu.com/acocat/docs/22.06.07_es_bolet_n_infor_mmtc_junio_2022
«Llevat dins la pasta»: els programes de maig i juny
Aquests són els darrers programes Llevat dins la pasta emesos a Ràdio Estel en el que portem de temporada (cada dimecres a les 20.40 h). Aquest programa ideat i produït per la Pastoral Obrera de Catalunya, el podeu trobar a la plataforma Ivoox (https://www.ivoox.com/podcast-llevat-dins-pasta_sq_f11013703_1.html). Dani Gómez-Olivé, la necessària creació del Centre Català d’Empresa i Drets Humans: https://www.estelfitxers.com/audio/2021-2022/20220608-20_00CAMINS.MP3 (a partir del minut 40’) Joan Guerrero, fotografiant amb els ulls dels pobres: https://www.ivoox.com/juan-guerrero-fotografiant-amb-els-ulls-dels-pobres-audios-mp3_rf_87768551_1.html Les plataformes digitals de neteja, camí a la precarietat: https://www.ivoox.com/les-plataformes-digitals-neteja-cami-a-la-audios-mp3_rf_87649958_1.html Carmen Espinosa Vílchez, Primer de Maig des de la JOC: https://www.ivoox.com/carmen-espinosa-primer-maig-jove-audios-mp3_rf_87329635_1.html
Jornada d’iniciació dedicada als joves de l’ACO
[Bernat Oró, Comissió d'iniciació] Sota el lema Tensions vitals, ritme, identitat ACO. Què m’aporta el moviment?, la parròquia del barri de Sant Cosme del Prat de Llobregat va acollir la Jornada d’Iniciació d'ACO d’aquest curs que tenia un objectiu novedós: ser un punt de trobada dels militants més joves de l’ACO. L’origen d’aquesta trobada partia de la iniciativa que des de fa anys l’ACO de França du a terme en diferents zones per connectar els i les militants d’entre 30 i 50 anys i que, pel seu moment vital, comparteixen situacions similars en l’àmbit laboral, familiar, de compromís… També com una retrobada per militants que antigament havien format part de la JOC, i tot plegat, esdevenir així un espai de relació, estímul i motor pel moviment. Emmarcant aquest objectiu van donar la benvinguda a la Jornada la coordinadora de militants formada per preparar aquest acte, promoguda per la Comissió d’iniciació. Tot seguit, es va poder comptar amb la presència per videoconferència del membre del secretariat nacional de l’ACO de França, Bruno Cadez, que va explicar com s’organitzen allà per discutir temes o per conèixer-se entre els militants més joves del moviment, i va posar exemples com el de Lille, al nord de França, on els joves es reuneixen per parlar dels seus valors, la seva fe i les accions que volen emprendre a partir de sèries de televisió. A continuació, es va celebrar una pregària a la parròquia de Sant Cosme, conduïda per militants de l’ACO de Madrid, que també van ser-hi presents a través d’internet. Podeu trobar el seu testimoni, la lectura i la cançó que van preparar al llibret virtual de la trobada, disponible aquí. A mig matí, i després de la presentació de cada zona present a la trobada, va ser el torn de la dinàmica central de la jornada dedicada als tres temes de fons anunciats al lema. En primer lloc, el com bregar amb el ritme frenètic del dia a dia i fer-ho des d’una mirada cristiana i militant. La segona dinàmica, partint del testimoni de la Mireia, militant del Besòs (que podeu trobar també al llibret) versava al voltant de la identitat del moviment, si la coneixem prou, com ens hi sentim reflectits, i com hi podem aportar. I finalment, la tercera dinàmica tenia com a eix el sortir de la “zona de confort”, és a dir com ens podem implicar al moviment més enllà dels nostres grups o zones. Tots els tres tallers, van ser preparats per diferents zones i hi va haver un espai en cada un d’ells on dialogar i posar en comú dificultats, avenços i reptes entre totes i tots. Finalment i com a tancament de la trobada es va acabar amb un dinar de germanor al Parc Nou de Sant Cosme, donant punt i final a una jornada molt participada, motivadora i il·lusionant. A continuació, podeu consultar les fotos de la Jornada i llegir el testimoni de Lucía Brenlla, de la Comissió d'iniciació: No sé si la Jornada d'Iniciació va ser la que havia de ser o la “que tocava” però sí que tinc la certesa que el diumenge 22 de maig vam celebrar la vida, vam celebrar la vida compartida en comunitat, i vam respirar aire pur. Vam respirar l'esperança que malgrat la pandèmia el tresor de la fe que hem rebut a la JOC i a l'ACO, i en altres moviments de l'Església, continua viu i ens demana que el cuidem. Des del novembre del 2021 que vam començar a preparar la Jornada fins al maig del 2022 hem viscut experiències molt boniques. Primer a les dues persones més joves de la Comissió d'Iniciació Nacional se'ns va demanar que comencéssim a preparar una Jornada on la nostra generació es pogués expressar i posar en comú què demanàvem del moviment i què estàvem necessitant per poder viure la fe en aquest moment de la història que és el nostre. En Bernat des de Bilbao i jo des del Prat ens connectàvem en línia i pensàvem per on començar. El projecte de França de la Jornada del 2017 estava de fons. Volíem plasmar una cosa semblant. I vam demanar ajuda. Qui pogués, de cada zona i grup més jove d'ACO, donar una mica del seu temps per crear una petita Coordinadora amb vista a la Jornada 2022. Laura Ruiz del Besòs, Urco de Montserrat, Yenni de Nou Barris i Ana des de Madrid van dir que sí. Recordo la primera reunió que vam convocar en línia i ens recordo al Bernat i a mi pensant “si no es connecta ningú no passa res, seguirem endavant”… “és normal que encara no s'animin” …i així un a un van començar a connectar-se. La vivència en aquesta petita coordinadora va ser molt especial. Primer vam escoltar la necessitat dels nostres equips. Ens escoltàvem els uns als altres i l'experiència era de descalçar-nos perquè l'experiència de l'altre és terreny sagrat, és Crist mateix en cada comunitat expressant la seva necessitat, el seu “tinc set”. I així van sortir les dificultats i el que ens preocupava a tothom: “Anem molt ràpid, no tenim temps de res, no sabem ben bé quina és la identitat del moviment del què formem part; Jo no he anat mai a una Pasqua ni al 12 d'octubre… quan passem a l'ACO en realitat on estem entrant… com s'organitza…” Així vam arribar al febrer del 2022, quan ja havíem centrat les preocupacions en tres grans grups. Cada zona present a la coordinadora es va identificar amb una de les tres preocupacions i vam decidir deixar de connectar-nos uns mesos per treballar la idea als nostres equips. Així els mesos de març i abril cadascun es va buscar ajuda a la seva zona per preparar el taller i la feina que exposaria a la resta del moviment. Tot un repte. I el miracle es va donar i tres i quatre de cada zona presents a la coordinadora van decidir donar un cop de mà i així ens vam anar involucrant. Podríem donar les gràcies a
Joan Comella: «És important que l’ACO disposi dels recursos necessaris per poder assumir els seus objectius»
Per què és important l’economia al moviment? Quan necessitem agafar un cotxe, moto, transport públic… per desplaçar-nos sabem que si el dipòsit no està prou ple, el viatge pot no arribar a la seva fita. Aquest símil serveix per explicar la importància de disposar dels recursos necessaris. El flux que prové de l’economia del moviment és la saba, la sang que flueix per les venes de l’ACO i que permet que el moviment pugui assumir els seus objectius. El moviment es nodreix fonamentalment de les aportacions dels militants i, en una petita part, de subvencions i ajudes que rebem del bisbat i entitats públiques. L’administració d’aquests fons ens permet arribar a remunerar al personal alliberat de l’ACO de manera justa (representa les ¾ parts de les despeses de l’ACO), mantenir el nivell de la comunicació, cobrir despeses de manteniment i subministraments (lloguers, consums…) i poder estar presents a les zones, diòcesis i moviments europeu i mundial, així com mantenir la aportació solidària. Per què ens costa tant parlar-ne, per exemple, als grups? Quan es tracta el tema de l’economia del moviment dins el grup es barreja la necessitat que els militants fem possible aquest flux d’economia al moviment (que permet la seva vida) amb les nostre economies de casa, cadascú la seva. Si a través de la revisió de vida econòmica tenim present aquesta necessitat de flux, hauríem de poder-ne parlar amb la mateixa llibertat que ho fem quan tractem qualsevol altre tema de vida al nostre grup. Per aquest 2022 està previst un dèficit aproximat de 2.000 €, malgrat la voluntat és equilibrar ingressos i despeses. Com tenim els comptes al moviment? Estan sanejats? Quan al darrer trimestre de cada any fem el procediment per presentar el pressupost de l’any següent, intentem contemplar de forma realista com serà l’evolució del següent any. Un cop Presidència i cadascuna de les Comissions hem fet les nostres propostes d’ingressos i de necessitats per l’any següent, es prepara el que pròpiament és el format del pressupost, calculant els ingressos i despeses. Per aquest any 2022 hem estimat que tindrem una mica menys de 2.000 €, de més despeses que d’ingressos. Fem seguiment trimestral de l’evolució del pressupost. Ara fa pocs dies ens vàrem reunir la Comissió d’Economia pel seguiment del tancament del primer trimestre d’enguany, i ens indica que estem en línia del pressupost aprovat sense desviacions rellevants. Els comptes tancats del moviment fins el 2021 estan sanejats, amb un coixí suficient perquè l’ACO pugui cobrir, si fos el cas, les obligacions que té una entitat com la nostra davant entitats públiques locals, autonòmiques i estatals. L’ACO està al corrent de cobraments de quotes dels militants i de pagaments a proveïdors i entitats públiques. Com t’agradaria que els tinguéssim? La finalitat de la confecció dels comptes de l’ACO és permetre visualitzar que el moviment pot aconseguir els seus objectius, posant èmfasi en la justa remuneració del personal alliberat i garantir que es disposen dels mitjans necessaris per aconseguir-ho, a més de disposar de coixí suficient per cobrir les obligacions. A data d’avui esperem cobrir el dèficit previst pel 2022 amb subvencions addicionals que esperem rebre, però és desitjable que el dèficit quedés cobert per les cotitzacions dels militants. Quina és actualment i quina seria la cotització mitjana desitjable per militant? El ventall de cotitzacions dels militants és molt ampli. Hi ha grups que cotitzen conjuntament, d’altres que cotitzen de forma simbòlica i la major part de la militància cotitza en funció de la seva economia. La nostra Carta Econòmica, que s’està revisant per la seva aprovació definitiva al Consell que celebrarem del 18 al 20 de novembre d’enguany, fixa que l’ACO es manté a través de cotitzacions i no de quotes, per la qual cosa cada militant en el seu grup de RdV ha de cotitzar segons les seves possibilitats i contemplant la solidaritat amb altres militants que tenen dificultats per cotitzar. Com figura a la proposta de carta econòmica i en funció del salari brut (entre 40.000 i 10.000 € any), ens estem movent a valor hora treballada x 14 amb una forquilla de cotització entre 315 € i 79 € any. Ara que estem en plena campanya de la Renda, quin gest podríem fer per l’ACO? Tornem a promoure que la militància reverteixi al moviment l’estalvi que obtingui en la seva declaració de renda, permetent desgravar l’any 2022 un 80% els primers 150 € i entre un 35-45% la resta. Perquè sigui efectiu per la renda del 2022 heu de fer arribar a secretaria@acocat.org l’escanejat del vostre DNI o lliurar-lo per correu postal a c/ Tapioles, 10 2n. 08004 Barcelona, manifestant que és la vostra voluntat que l’aportació sigui desgravada de la vostra declaració de Renda. Ho comunicarem a la Agència Tributaria per a la declaració del 2022. La font principal d’ingressos al moviment són les cotitzacions de la militància, ara bé, també tenim subvencions. Quines són i quin percentatge del pressupost representen? S’estan buscant altres opcions per incrementar els ingressos? L’any 2021 les subvencions varen representar un 8,61% del totals dels ingressos. La previsió del pressupost per l’any 2022 es del 5,03 %. Són subvencions que provenen de l’Arquebisbat de Barcelona, de l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya. Estimem que podrem millorar aquest dada amb altres subvencions. Addicionalment, estem buscant altres fonts de finançament a través del moviment europeu MTCE basades en promoure seminaris de formació, que esperem poder traslladar a la militància en els propers mesos. Joan, qui sou a la Comissió d’economia i, principalment, què feu? A la Comissió d’ economia de l’ ACO, de la que en soc responsable des de gener de 2017, avui estan representades les zones del Baix Llobregat per Beatriu Mena, Joan Mercadé per Barcelona Nord, Manuel Outomuro per la Zona Besòs i Marilia Sanz com a responsable d’ administració del moviment. Alguns membres hem esgotat el mandat o estan a punt de complir el seu termini. El meu compromís és mantenir-ho
