Que res torni al punt inicial
[Testimoni de Luisma Alonso a la Jornada del Consell de l’Acció Catòlica «Pensar el futur des d’una fe que compromet», el 13 de juny] Soc en Luis Manuel, militant d’ACO i professor de l’institut Pedraforca de l’Hospitalet de Llobregat, centre públic de secundària. DES D’ON VISC LA SITUACIÓ PROVOCADA PER LA PANDÈMIA Ho visc en un primer moment amb incredulitat davant d’una realitat nova. Com a tutor de 2n d’ESO em poso ràpidament en contacte amb l’alumnat. Amb naturalitat passem a parlar d’altres situacions, més enllà de qüestions acadèmiques. Em preocupa com ho estan vivint. Fonamental l’acompanyament afectiu. El correu electrònic pràcticament cap família ho fa servir. Queda perfectament de manifest la manca dels mitjans. Les famílies ràpidament expliquen les seves situacions de dificultat, conflictives, la manca d’espai a la casa, de salut, de menjar, dificultats en les relacions familiars… Les situacions de manca dels recursos mínims per viure dignament són molt preocupants, són moltes i greus. Més de les tres quartes parts de l’alumnat no té ordinador ni tablet. Compten només amb el mòbil, en el millor dels casos. Les connexions són molt febles. Vull assenyalar el rol fonamental de les mares i les dones en general en la lluita per superar aquestes situacions. SOM PONT amb Serveis Socials, amb l’ambulatori, amb els recursos del barri… hem intervingut des del respecte a les situacions personals de cada família. Valoro tot el que hem compartit, també l’interès de les famílies per la meva situació personal. Hi ha hagut reciprocitat. Important el treball en equip entre els diferents grups de professorat, que ens hem recolzat en aquells moments de greus desànims, de caiguda de les forces. Molt dolor davant les situacions socials brutalment injustes, que ja eren conegudes anteriorment, però que amb la pandèmia, han quedat més nues, cara a cara amb la realitat que ja no les pot dissimular ni justificar. Dol que el sistema, la societat, continua enganyant i s’esforça per mantenir les diferències socials en benefici d’uns pocs. Van prometre ordinadors pels que no tenien, van proposar millores de les connectivitats de les famílies més vulnerables… que no han arribat. Cap ordinador s’ha entregat a cap dels alumnes de la meva tutoria. S’han omplert la boca amb que ningú quedi fora, però els més vulnerables han tornat a quedar exclosos. La manca d’igualtat d’oportunitats s’agreuja. EXPERIÈNCIA DE FE I D’ESGLÉSIA La pregària ha agafat un sentit profund, al compartir amb Jesús encarnat totes aquestes vivències intenses, en un dia a dia que vius amb consciència de ser constructors del Regne de Déu. Interioritzar tot allò que vivim amb els altres ha estat important per donar profunditat i sentit a les nostres accions. Aquesta espiritualitat de fusionar fe i vida m’ha donat moltes forces, m’ha ajudat a descobrir Jesús present en aquestes famílies, al mig dels més vulnerables. L’Esperit ens dóna l’alè per lluitar amb esperança i sense defallir. El Pare ens dona un missatge de justícia i dignitat per totes aquestes famílies de la classe obrera. El moviment, l’equip de Revisió de vida, tota la comunitat eclesial ens fa present Déu al mig de la vida. La natura ha rebrotat. Hem lluitat per millorar les situacions injustes. La fe i l’amor ens han donat la mirada personal, plenament humana. I aquesta mirada ens demana radicalitat en la construcció del Regne, contundència en la planificació de tota la creació. CAP A ON APUNTO Hem d’avançar cap a un món nou i una Església nova. Estem amb moltes dificultats, però també estem aprenent molt. Crec en la força dels petits, el gra de mostassa que es transforma en arbre robust. Feliços els qui ploren, els perseguits pel fet de ser justos, feliços els qui lluiten per la pau… Aquesta és l’opció de la nostra Església. Que res torni al punt inicial. Seguir cap a la igualtat d’oportunitats i la vida digna en favor dels més febles. És el missatge evangèlic. Després de la mort, ve la resurrecció. I tenim la força de l’Esperit dins nostre.
Senyor, ensenyeu-nos a pregar
[Pregària d'Oriol Garreta llegida en la Jornada final de curs de la zona Besòs que es va fer telemàticament el 3 de juliol] Molts cops, Senyor, com deixeble vostre que soc, hauria de fer meva aquella petició que els vostres deixebles us feren un dia: “Senyor, ensenyeu-nos a pregar”. Sovint prego sense amor, sovint la meva pregària surt d’un cor ressec i no és paraula amorosa que adreço al meu Estimat i esdevé paraula que s’emporta el vent. Sovint prego sense amor, sovint la meva pregària no brolla d’un gest d’amor i servei envers el germà que tinc al costat, ni neix d’un esguard replè de tendresa davant de tants que veig lluitar, sofrir i morir i esdevé, llavors, falsa pregària, una pregària indigna i buida. Sigueu, Senyor, el meu Mestre d’amor. Que de vós aprengui a fer-ho tot amb amor i autenticitat de cor, a treballar i viure, a parlar i pregar amb el cor ben ple del vostre amor i la meva vida esdevindrà, llavors, tota plaent i agradable a vós.
La vivència del Tabor
[Pregària d'Oriol Garreta llegida en la Jornada final de curs de la zona Besòs que es va fer telemàticament el 3 de juliol] Seguint l’exemple de Moisès i Elies, pugeu a la muntanya, a l’encontre de Déu, el vostre Pare. M’hi convideu, també, a pujar. És costeruda, Senyor, la pujada: deixar el que estic fent, la feina, la gent, les preocupacions que m’angoixen i em destaroten la vida. Deixar tot això em fa mandra. Vós aneu al davant, ben decidit. Quants cops us he dit que no, he tornat enrere, m’he assegut al pla, tot sol, per descansar i dormir. Però avui sí, avui he pujat amb vós, fins el cim. Trobar-vos amb el Pare, entrar en diàleg amb ell, en íntima comunió… us ha omplert de joia, de pau, de vida, esclatant i resplendint la seva glòria. Jo m’he endormiscat de cansament, però de sobte, com sovint em passa, us he sentit al meu costat, he experimentat que sou el Fill estimat del Pare. Quina joia, quina pau, quina plenitud de vida m’heu comunicat. Tot jo m’he sentit transfigurat, i us he demanat que aquesta vivència perdurés per sempre en mi. Per resposta m’heu dit: ara baixem a la feina de cada dia, amb la gent que tens a prop, amb els problemes que t’aclaparen i pensa que portes dins la força de l’Esperit que hem trobat dalt del cim. Ell et farà caminar per dur als altres pau, joia i vida. Aquesta pregària es va complementar amb l'Evangeli de Mateu 17,1-9. I es van proposar aquests punts de reflexió que poden treballar-se bé personalment o en grup i compartir-los: A) Pugen a la muntanya: cansament, fatiga… Moments difícils que hem viscut durant el confinament: B) Al cim passen el dia parlant amb Jesús. Viuen una experiència de fe indescriptible: Jesús, l’amic, és el Déu amb nosaltres. Vivències positives que hem tingut durant el confinament: C) Baixada de la muntanya a la vida ordinària amb tot el que els hi espera. Què hem après del confinament i què ens pot ajudar a afrontar totes les noves realitats que comencem a viure com a membres de l’ACO?
Final d’un curs atípic
«Ha estat un curs atípic però ens hem sabut reinventar». Aquesta va ser una expressió repetida per part de les responsables de zona en la reunió del Comitè General que va tenir lloc el dissabte 27 de juny de manera telemàtica. El fet de realitzar la trobada en remot va permetre que participessin les zones i diòcesis més allunyades de Barcelona, com va ser el cas de Madrid, Alacant i Còrdova. De fet, a partir d’ara les reunions seran sempre del Comitè General i es facilitarà la participació via videoconferència a aquestes zones o a les que els resulti més complicada l’assistència presencial a la seu de l’ACO. A la reunió es va compartir com s’ha viscut el temps de confinament ocasionat per la crisi sanitària del Covid-19. En un primer estadi, pràcticament totes les zones i diòcesis van quedar aturades per l’inesperat de la situació i va ser a mida que avançaven les setmanes que es van reprendre els contactes amb els militants. S’ha observat que la majoria de grups han continuat trobant-se amb la intermediació de pantalles (en el cas dels grups joves, alguns fins i tot han incrementat la freqüència de les trobades) i que això ha ocasionat més dificultats en els grups de més edat. La manca de proximitat personal de les plataformes virtuals ha fet que alguns grups hagin optat per compartir vivències, fer pregària o Estudis d’Evangeli i, en canvi, hagin deixat de fer Revisió de Vida. «Déu, malgrat tot, ens ha estat acompanyant en aquests moments», va dir Luisfer, responsable de la diòcesi de Còrdova. També un 60% dels grups han fet l’esforç de contestar el qüestionari que es va plantejar del XII Consell. Les responsables de zona també han valorat positivament l’acompanyament del coordinador de l’ACO i del Comitè Permanent durant aquest temps. D’altra banda, les zones i diòcesis van informar de les Assemblees de final de curs que portaran a terme, totes de manera telemàtica o bé ajornades a l’inici del curs proper. Algunes d’aquestes zones recopilaran el treball que s’ha fet des dels grups per presentar-ho al final de curs. Informes de les Comissions Per la seva banda, Joan Comella, de la Comissió d’economia va remarcar que en aquest curs no serveixen les pautes de cursos anteriors i que es contindran les despeses referides a viatges i desplaçaments, la qual cosa podria fer que el dèficit aprovat per aquest 2020 (-7.300 €) sigui inferior. A banda, també s’han presentat projectes a les subvencions d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona. Helena Antó, de la Comissió de formació va informar que la 2a Jornada de formació bàsica del militant s’ha traslladat al proper curs (14/11/2020) i estarà dedicada, com estava previst, a la pregària en les diferents tradicions religioses. Igualment, el Creixem n. 11, dedicat als menors migrants sense referents adults s’encartarà i s’enviarà a la militància amb la propera revista Salillum. La Comissió de comunicació va informar que durant el temps de la pandèmia ha vingut treballant amb el mateix ritme (e-butlletí mensual, actualització web i xarxes socials) tot dosificant la informació. També es va compartir que durant la primera quinzena de juliol s’enviarà per correu postal la propera revista Salillum i que continua fent-se un ús intensiu del web acocat.org (increment 18% d’usuaris únics els cinc primers mesos d’enguany, 9.028 vs 7.630, i major freqüència de les connexions). De fet, algunes de les millores proposades pels grups al qüestionari de comunicació s’han tingut en compte de cara a la propera renovació del web. D’altra banda, s’ha continuat donant suport al programa de la Pastoral Obrera de Catalunya a Ràdio Estel (39 programes pels quals han passat 13 militants i consiliaris de l’ACO). Quant a la Comissió d’internacional, es va informar que s’ha presentat la candidatura de Josep Jiménez Montejo a la consiliaria del Moviment Mundial de Treballadors Cristians i, si fos aprovada, seria efectiva a partir del curs 2021-2022. S’ajorna un any el XII Consell El Comitè General, a proposta del Comitè Permanent, va aprovar ajornar un any la celebració del XII Consell i traslladar-la al curs 2021-2022 (maig 2022). El replantejament que provoca la pandèmia, la necessitat de fer un bon treball sobre els documents que són pilars del moviment (Document d’identitat, Normes de funcionament i Carta econòmica), l’anàlisi de les respostes que han fet els grups al qüestionari del Consell i les incerteses davant possibles rebrots el curs vinent han portat a decidir aquest ajornament. També es van aprovar el calendari del curs 2020-2021 i la distribució de tasques a les diferents zones i diòcesis. Els exercicis d’aquest estiu no es faran de manera presencial i, en el seu lloc, es facilitarà un material perquè els militants ho puguin treballar. El format de la Jornada General s’està discutint. També es va recordar el proper final del mandat de la presidenta, Maria Martínez, i que el relleu s’hauria de fer efectiu en la propera Jornada General tot i que, a data d’avui no hi ha cap candidata. «És un regal i un goig participar en aquest servei al moviment. És molt important que l’equip del Comitè Permanent estigui fort amb tots els seus membres», va remarcar la Maria. Per últim, el coordinador Joaquim Villanueva va informar que deixarà el càrrec el proper 31 de desembre per raons personals. «He treballat amb moltes ganes, entusiasme i esforç, però no puc continuar per tot el que significa de dedicació i disponibilitat», va dir. Per tant, aquest lloc quedarà vacant i el moviment iniciarà el procés per buscar la substitució properament.
Avantatges fiscals de cotitzar a l’ACO
Som de nou en una campanya de la Renda i des de la Comissió d’Economia del moviment ens recorden que tots aquells militants que presenten la declaració de Renda, en les aportacions a entitats sense ànim de lucre com l’ACO podeu deduir-vos un 75% pels primers 150 € i un 30% per la resta. Per poder fer-vos aquesta desgravació aquelles persones que no ho esteu fent cal que ens feu arribar a secretaria@acocat.org l’escanejat del vostre DNI o fotocopiat per correu postal al C/ Tapioles, 10, 2n, 08004 Barcelona i ho comunicarem a Hisenda de cara al proper exercici 2020. Us proposem que una part d’aquesta desgravació que tindreu (o bé la totalitat) la sumeu i ja la fixeu a la vostra cotització a l’ACO, la qual cosa ens permetria millorar ostensiblement els fons propis. D’altra banda, el Grup de treball que es va crear per revisar i fer una proposta d’una nova Carta Econòmica ja té enllestides pràcticament les tasques que es va fixar. Aquesta proposta de Carta Econòmica s’enviarà als grups per ser estudiada i esmenada i s’aprovarà, si escau, al proper XII Consell. De la mateixa manera, també s’ha activat un altre grup de treball que revisarà el Document d’identitat i les Normes de funcionament. Es recolliran algunes de les aportacions que els grups van fer en el treball previ del XI Consell. Millores per a la declaració de Renda 2020 que es presentarà l'any vinent Els donatius que es facin aquest any 2020 milloren una mica més la fiscalitat: Per a persones físiques: Els primers 150 € de donació, passen del 75% al 80% de desgravació. Tots els donatius que sobrepassin els 150 €, desgraven un 35%, si el donatiu no és recurrent, i un 40%, si és recurrent. Per a empreses o altres persones jurídiques: Si el donatiu no és recurrent, desgraven un 35%. Si és recurrent, en les mateixes condicions que per a les persones físiques, desgraven un 40%.
Conversió ecològica: un camí irrenunciable
Durant aquest maig passat s’han complert els cinc anys de l’encíclica ecològica del papa Francesc, Laudato Si. L’ocasió s’ha aprofitat per a difondre diàriament algunes citacions significatives. A banda, Justícia i Pau ha promogut un compromís de l’Església (moviments, entitats, associacions, religioses…) en favor d’una ecologia integral (ja l’han signat 1.451 persones i 140 entitats). L’ACO s’hi ha adherit per considerar-ho oportú ja que la situació que ha generat la pandèmia provocada pel Covid-19 pot ser una oportunitat per trobar una sortida nova com a societat, que tingui cura del planeta i de les persones i amb un sistema econòmic i productiu no depredador i al servei de les persones. En la campanya de llançament es va difondre un vídeo explicatiu amb la participació de diverses persones, entre les quals la presidenta de l’ACO, Maria Martínez. A banda, el diumenge 31 de maig a la tarda, la diòcesi de Madrid va convocar un espai de formació amb els autors del llibre Alabado seas mi señor… En aquest enllaç podeu llegir la crònica d’un dels participants, Pepe Moreno. I en aquest altre, podeu consultar el vídeo de l’acte. I, com a conclusió, us adjuntem aquesta reflexió «El clam de terra, del pobres i del virus», del consiliari Jordi Fontbona.
Revisions de vida sobre el Covid-19 preparades pel MMTC
Viure junts, la salut, la justícia social i el futur són els quatre eixos de les quatre Revisions de Vida que el Moviment Mundial de Treballadors Cristians ens proposa (i que teniu disponibles als enllaços adjunts). Si realitzéssiu alguna en els grups, podeu recollir les aportacions i enviar-les a sg1mmtcinfor@gmail.com i a coordinacio@acocat.org.
Juan Antonio Delgado: «Llanos es un personaje fascinante»
La biografía teológica de José María de Llanos: Miles de prismas, reflejos y aspectos del jesuita inclasificable, inagotable, incontrolable aun para él mismo (1906-1992). Un título extenso para un personaje inabarcable como José María de Llanos bien conocido por nuestro compañero de la diócesis de Madrid y autor Juan Antonio Delgado de la Rosa. En efecto, esta nueva incursión de Juan Antonio en el ensayo acaba de publicarse con la Ediciones Endymion y puede adquirirse bien a través del enlace o escribiendo un correo electrónico a ediendymion@yahoo.es. La portada es obra de Miryam Pérez, también autora de la imagen de este curso de ACO. «Creo que es una buena lectura para estos tiempos aciagos donde el jesuita José María de llanos puede hacernos mucho bien. Muchas gracias». Os aproximamos la obra en este diálogo: Hace cuatro años publicaste El profetismo del padre Llanos (1906-1992). Entre la perplejidad y la frontera (Ediciones Endymion, 2016). ¿Qué has descubierto de nuevo que te ha llevado a publicar sobre la misma persona? La clave de este libro (aunque recoge cuestiones del anterior) es sobre todo pensar en las biografías de personas que son necesarias tener en cuenta tanto a nivel de praxis evangélica o pastoral como en el ámbito del estudio teológico, ya que no se considera válido este tipo de estudios para hablar de teología. ¿Qué es lo que te subyuga de Llanos? Llanos es un personaje fascinante, su modo de vivir y pensar me han ayudado a vivir la fe. Llanos como explicaba Alberto Iniesta (fue obispo auxiliar de Madrid), tiene unas dimensiones y formas muy diversas y quien crea que conoce a Llanos no lo conoce de verdad, es un personaje de fondo, y de contrastes siempre llevado por seguir a Jesús, muy distintos y esto se constata en el libro de forma clara. Llanos es un hombre de religiosidad profunda, de vida intensa, de amarguras llanosianas, de temperamento especiado con el dolor de estrellas. Dios le llamó en su toque de gracia y le encarnó en el barro del Pozo del Tío Raimundo, viviendo la experiencia belemítica y nazarena. «Quisiera invitarlos a pensar en el después porque esta tormenta va a terminar y sus graves consecuencias ya se sienten», proponía el papa Francisco en una carta a los movimientos y organizaciones populares el 12 de abril pasado. ¿Este nuevo libro puede ayudarnos a ello? ¿En qué manera? Este es un libro para tiempos aciagos donde nos encontramos a un cristiano que ha vivido pensionado en este mundo para conocer y reconocer al Dios de los sencillos en medio de su pueblo vallecano. Ha realizado con su vida desde luego sin pretenderlo del todo, una entrega que se ha convertido en una biografía teológica, es decir, es una vida transitada por Dios que nos deja esperanzas, luces y sombras (como se indican en el libro), que nos invita a repensar la importancia de elevar la vida de cada persona a su valor en dignidad… Defines a José María de Llanos como un «jesuita atípico en tiempos aciagos de crisis que se dedicó a vivir plenamente en el cambio y transformación del mundo». ¿Cómo Llanos puede (y en particular este libro) ayudarnos a leer los signos de los tiempos que se nos presentan derivados de la pandemia del Covid-19? Su obra su obra 9 signos de los tiempos de 1968 puede ser clave en este tiempo de confinamiento, por los siguientes motivos: En primer lugar, el posicionamiento del cristianismo ante las armas. Planteando que todo el Evangelio, vida y doctrina del Maestro, está empapado de su mansedumbre tal, que sitúa al discípulo en un plano de paz, de amor y de renuncias superadoras de todas las prescripciones mosaicas y naturales: “La mansedumbre de Cristo es un misterio de luz que pide una aceptación en fe tan enorme que llegue a nuestra misma conducta”. El Evangelio no pierde actualidad y con el tiempo, siendo en sí inmutable como revelación, cobra luz de los hechos y pasos de los hombres, sufriendo las tensiones. En segundo lugar, la guerra como determinante generacional. Llanos entiende, que en el fenómeno de las generaciones se dé un proceso continuo de humanidad cuando un sucedido de notables dimensiones se produjera por obra de los hombres: “Tal hecho, impreso inevitablemente en el común talante de sus protagonistas, de tal modo va a caracterizarlos, frente a sus inmediatos seguidores, vírgenes de la dichosa señal, que la diferencia y sus graves consecuencias surgirán constituyendo un conocido contraste histórico llamado generacional”. En tercer lugar, la paz de verdad como cuestión de fe. Llanos entiende por paz de verdad una acción, una decisión y el valor ciertamente mayúsculo por pacificar: “La paz en este mundo creo que tan sólo tiene dos puntos eficaces de apoyo y de partida. Uno de ellos, el de fuera y mirando a lo que llamaría la macro paz, es la formación de un ejército de la ONU que, como policía de las naciones todas, evitara líos del interés y de la dignidad… pero la macro paz no es sino resultado de una infraestructura que debe resolverse en otros planos. La macro paz reside en el hombre, en su valoración personal de actitudes humanas, en sus acciones y reacciones ante las circunstancias diversas, en su misma e íntima educación. Pues bien, aquí hay que llamar a la fe y reconocer que tan sólo ella ofrece y exige el esfuerzo debido para crecer y aceptar y propagar la paz”. En cuarto lugar, el ejemplo de Lutero King, sangre para la paz. Para Llanos esta sangre derramada es un grito que debía golpear las conciencias de todos los humanos: “sobre el cadáver de Lutero King, el hombre de la paz más unánimemente reconocido, sobre sus despojos, todos pusimos nuestras manos. Las de unos, porque no supieron sacudirse sus prejuicios de raza o nación y se reservan sus ansias de revancha; sobre otros, apasionados y ardientes en la defensa y proclamación de cualquier ideología, porque en el fondo de sus entusiasmos late algo dispuesto a cobrarse en muertes tanta fidelidad;
«La vida después de la pandemia», un llibre del papa Francesc
La vida después de la pandemia (Libreria Editrice Vaticana) recopila vuit textos significatius del papa Francesc, pronunciats o escrits des del 27 de març al 22 d’abril. Es pot descarregar gratuïtament a l’enllaç.
«Festival de incertidumbres», d’Edgar Morin
El filòsof i sociòleg fregant els 100 anys ens regala aquestes reflexions a partir d'una entrevista que li van fer a Le Monde. Podeu consultar l'article «Festival de incertidumbres» a l'enllaç.
