En el número anterior vam estrenar la secció “Vides que són llevat” amb el propòsit de fer visibles al conjunt del moviment el testimoni silenciós però profundament fructífer de militants que són un referent: vam poder conèixer millor la Carme Gomà, de la zona Montserrat, i en aquest número, la Fina Faidella, de la zona Barcelona Nord. La Carme i la Fina tenen en comú, com tants altres militants, que encarnen vides extraordinàries des de la discreció, ben fonamentades en la fe, en el compromís comunitari i en la generositat radical especialment vers els més petits, els preferits del Pare.
Tot això entronca amb l’aportació que la M. Lluïsa Geronès Estrada ens va regalar a l’inici de la Pasqua de l’ACO en què ens deia que “en els petits actes hi ha la salvació del món”. Aquesta gironina es va situar en una línia paulina, d’esperança malgrat la desesperança, de fortalesa malgrat la feblesa: “Trec la força de la fragilitat i la defensa davant les injustícies. Com més fràgil ets, ets més fort, com més malalt, com més experimentes que ets coix, cada vegada ets més fort en la feblesa.” Perquè, efectivament, és en aquesta vulnerabilitat intrínseca que tots podem reconèixer que Jesús ens sosté, que l’Esperit ens inspira una empenta que ens ajuda a fer el bé, que podem sentir com el Pare mira amorosament aquest renaixement nostre.
En aquest número que coincideix amb el primer aniversari de la mort de l’estimat germà papa Francesc i en què ens fem conscients de la seva enorme aportació*, que tenim la missió de mantenir viva, podem assaborir diversos articles que són petits grans de mostassa que ens reafirmen en el camí de Jesús i que fan Regne, avui i aquí: la Renda Bàsica com un camí per a resoldre la desigualtat i la pobresa enquistades, el deure de cura de la Casa Comuna que ens proposa Josep M. Mallarach, revisar on posem el cor-el temps, la generació de preveres que han complert cinquanta anys de la seva ordenació i que per a molts han estat un mirall de l’Evangeli, o la mirada amorosa a la pobresa que tenen els pradosians.
Quedem-nos amb aquesta cita de Virginia Woolf que va aportar la M. Lluïsa: “Quin sentit té la vida? Això era tot: una senzilla pregunta; que amb els anys es feia més apressant. Mai no s’havia produït la gran revelació. La gran revelació potser no arribaria mai. Al seu lloc hi havia els petits miracles quotidians, les il·luminacions, petites llums que de sobte il·luminaven la foscor.”
* En aquest sentit, us recomanem un llibre-militant que acaba de sortir publicat i editat per Rafael Díaz-Salazar, Francisco. Con los movimientos populares del mundo (Desclée de Brouwer, 2026). Es presentarà l’11 de juny a Cristianisme i Justícia.
