El diumenge 31 de maig, a les 6 de la tarda, la Joventut Obrera Cristiana (JOC) i l’Acció Catòlica Obrera (ACO) vam organitzar una taula rodona amb el títol: “Habitatge dret o privilegi?”. Ens vam reunir a la parròquia de Santa Beatriz al barri Lucero, a Madrid. Ha estat el nostre gest profètic per un habitatge digne.
Va ser un espai per debatre i reflexionar, tornar-nos a trobar amb militants i amics i obert a persones dels barris.
Ens van acompanyar com a ponents:
• Ismael, de l’Associació Veïnal d’Aluche
• Eris, del Sindicat d’Habitatge de Carabanchel
• Benjamín, veí d’un bloc en lluita al barri de Lavapies
• José Ángel, del Grup de Recerca d’Usera sobre Dinàmica Urbana
• I el testimoni de Gabi, exmilitant jocista
Es va fer un recorregut històric sobre la problemàtica de l’habitatge, la classe obrera sempre ha sofert aquest problema. Des dels anys 50 amb tota la immigració dels pobles a les grans ciutats, de com el règim franquista va afavorir i va potenciar la propietat privada com a element disruptor entre la classe treballadora. Passant per la crisi financera del 2008 que va responsabilitzar a les famílies del desastre “vivien per sobre de les seves possibilitats”, el sistema ho devora tot sense control. Arribant al moment actual en el qual un dret fonamental com és l’habitatge, està supeditat als interessos econòmics d’uns pocs (fons d’inversió i “grans capitals/propietaris”), i de com han convençut a bona part de la classe treballadora de tot això, afeblint-la, creant divisió i enfrontament.
La taula també va tenir el testimoniatge personal de Gabi, exmilitant de la JOC de Madrid. Va compartir la seva experiència personal durant la cerca d’habitatge com a persona migrant i racialitzada, situacions d’engany i discriminació, destacant la importància de tenir una xarxa de suport, si és el cas amics, per a superar tot tipus de situacions i poder seguir endavant amb un projecte vital.
Entre ponents i les persones presents, prop de trenta, vam poder arribar a diferents conclusions:
• Exigir als nostres governants polítiques d’habitatge on es posi a la persona en el centre, com per exemple, restringir els habitatges turístics, rehabilitació d’habitatges, barris amb espais públics que impedeixin la gentrificació, parc públic d’habitatge de lloguer que no pugui passar a propietat, prohibició de compra a no residents ni fons d’inversió / voltors, control de preus, intervenir el mercat de lloguer i mesures per a reduir l’especulació.
• La resposta a totes aquestes situacions injustes han de ser col·lectives, individualment no es pot fer gaire.
• La població immigrant és actualment la més afectada, però tard o d’hora els joves i no joves, de classe obrera, patiran aquesta situació.
• Intentar que la població immigrant participi en les mobilitzacions i respostes col·lectives que sorgeixin.
