Honestedat, senzillesa, donar dades, humanitzar, explicar-se en positiu, acompanyar, la trobada amb l’altre (com no deixa d’insistir el magisteri del Papa). Aquestes van ser algunes de les recomanacions que la periodista Laura Mor va fer en el context de la 8ena Jornada de comunicació de l’ACO “Catolicisme en diàleg: noves veus per transformar”, que es va celebrar el 17 d’abril passat a Cristianisme i Justícia. El propòsit de la Jornada era esbrinar la manera de transmetre la diversitat eclesial molt absent en els mitjans de comunicació, en contraposició als missatges antievangèlics de la dreta i l’extrema dreta que instrumentalitza el catolicisme i que “monopolitza la batalla comunicativa”, com va constatar l’altra participant en el debat, la sociòloga Mar Griera. El director de l’Agència Flama, coorganitzadora de l’acte, Jordi Pacheco, va ser el moderador. En la part inicial de la Jornada, la directora de l’ISOR de la UAB va constatar que el catolicisme a l’esfera pública s’està expressant de dues maneres: “D’una banda, hi ha hagut una culturalització de la religió, és a dir, una defensa de la civilització cristiana que ha portat a grups d’extrema dreta a adoptar la identitat religiosa com a forma exclusiva. I de l’altra, els darrers cinc anys hi ha una tendència oposada: la religionalització de l’extrema dreta, amb l’ús de la simbologia religiosa catòlica que és segrestada per aquests grups. És més estètica que fe com a tal; un fet creixent que observem en joves catòlics que utilitzen símbols religiosos com un signe d’identificació tribal i un mecanisme de diferenciació, separació i defensa”. Griera va observar que aquests moviments es revitalitzen amb “emprenedors morals que tenen voluntat de fer creuades morals” a partir de 2004-2005 per algunes polítiques promogudes pel govern de Zapatero. Aquests grups han avançat la seva agenda perquè, “d’una banda, l’esquerra ha regalat el cristianisme, és a dir, ha renunciat a utilitzar el llenguatge de la moral i, de l’altra, els sectors més progressistes del catolicisme no han construït un argumentari ni l’han presentat a l’esfera pública”. Per contra, aquests moviments creen plataformes campanya a campanya (contra el matrimoni entre persones del mateix sexe, final de vida, avortament...) “amb un una narrativa moral que s’articula amb el missatge cultura de la vida/cultura de la mort, fàcil de transmetre. Aquesta simplificació és una idea abstracta de la moral, un marc de pensament que ha calat de forma intensa en molts sectors socials i permet establir aliances transnacionals, com per exemple, els evangèlics d’Amèrica Llatina”. Griera es va referir a que aquests moviments estan esperonats per “les guerres culturals, les xarxes i la geopolítica i això fa molt difícil mostrar l’heterogeneïtat del catolicisme”.   Contrapès als grups ultracatòlics Entre les bones pràctiques que signifiquen un contrapès a aquest tipus de comunicació es van destacar els comunicats conjunts de diverses entitats cristianes que s’han pronunciat recentment sobre la crisi de les presons o el clima bèl·lic: “Té sentit per fer més incidència, que se’t reconegui per part dels mitjans com un actor consistent, per unir-nos i coordinar-nos...”, va subratllar Laura Mor. En aquesta balança també es va posar la Tribuna Joan Carrera “un exemple de les noves veus, tot i que les entitats convocants tenen molt recorregut, i on es genera un nou espai que es fa en comú” o el moviment de dones en l’Església Alcem la Veu que “aporta credibilitat cap enfora i cap endins de l’Església, mètode (en sinodalitat, en diàleg, compartint, escolant, des de l’obertura a la xarxa) i amb un to amable, alegre, positiu. A més, fa un exercici de contenció d’una certa diàspora en l'Església: hi ha generacions joves que diuen si l’Església és així, em quedo”, va continuar Mor. En definitiva, es tracta d’una presència pública on “l’Església passa de la protesta a la proposta. Hem de poder explicar més el que fem i després ja arribarem al que som. Hi ha testimonis que tenen molt de pes: no pel fet de posar-se medalles, sinó per transformar a través del missatge”. En aquest sentit, “es tracta de continguts no estrictament vinculats a l’actualitat, més lents, però que desperten interès perquè que van a l’ essencial de la vida de les persones”, va remarcar Mor. De fet, en un context d’acceleració del temps i de polarització, la catedràtica de la UAB a partir de la seva experiència amb els alumnes va dir que “hi ha una certa demanda de parlar de temes amb sentit, morals, complexos, de crear espais de resistència on alentir el temps; la demanda de sentit és extraordinària per part dels joves. Però aquí hi ha un desajust i no acabem de saber com donar-li resposta: sovint acaben sent gurus de l’autoajuda que ocupen un espai que podrien ocupar altres relats com una Església que té coses a donar i oferir”. Tot això sense oblidar les condicions estructurals dels mitjans de comunicació en què s’hi opera: els assumptes conflictius i novedosos tenen més ganxo, el desprestigi públic de la institució eclesial combinat amb el fet que estigui descartada pels mitjans com un actor rellevant i “un cert interès en què això es mantingui”, va apuntar Mar Griera. En acabat, va haver-hi un diàleg entre les ponents i els assistents i el sociòleg Quim Cervera, consiliari de la Comissió de comunicació de l’ACO (a qui havien entrevistat al programa “Paraules de vida” de Catalunya Ràdio el diumenge anterior per parlar sobre la Jornada), va fer un resum i conclusions final. Podeu consultar el vídeo de la jornada a l’enllaç: https://youtu.be/g67KwIUKjqI i les fotos de la jornada a l’enllaç: https://flic.kr/s/aHBqjBmWQy