«Eugenio Royo mai no va deixar de ser jocista des de les seves responsabilitats.» Aquesta és una de les conclusions a què ha arribat l’historiador i filòsof Juan Antonio Delgado de la Rosa, militant de la diòcesi de Madrid i actual responsable d’aquella zona, després de culminar l’estudi de la vida de Royo amb la publicació del llibre Biografía autorizada de Eugenio Royo Errazquín. Ciudadano entregado a la acción transformadora para un mundo mejor (Ediciones Endymion, 2017). Royo (1930-2001), originari de Renteria, va ser president nacional de la JOC en els anys 50 i «va renovar el moviment, fent-lo més sòlid i vinculant-lo amb les JOC d’Europa i Sudamèrica», explica Delgado. Va conèixer el fundador de la JOC, Joseph Cardijn, i va assimilar «una manera d’entendre la vida aproximant-se als més desfavorits». Les vinculacions de Royo van ser molt variades: amb l’economia social i la corporació Mondragón, a través de la seva amistat amb el sacerdot José María de Arizmendiarrieta; amb el sindicat USO, del qual va ser cofundador i primer secretari general; també va ser conseller d’Economia de la Comunitat de Madrid i voluntari a la CEAR (Comisión Española de Ayuda al Refugiado). En el llibre també es fa menció de la intervenció de Royo, l’any 1963, en l’intent d’integració de l’ACO a la HOAC. Diversos mitjans s’han fet ressò de la publicació del llibre: fep-uso, El Diario Vasco o en aquesta entrevista a la ràdio. Juan Antonio Delgado s’ha especialitzat en biografies sobre capellans obrers o inspiradors d’aquest moviment com Mariano Gamo, Francisco García Salve, José María de Llanos (que va presentar-se el març de l’any passat a Barcelona) o José María Díez-Alegría. A l’enllaç podeu llegir una entrevista que li van fer amb motiu de la seva participació en una jornada sobre capellans obrers a Gijón, en aquesta crònica i en aquesta entrevista a la televisió (minut 14'41" al 16').