Experiències per transformar

Nom activitat/entitat

Apropem-nos és una xarxa d’entitats que va néixer arran de les tancades d’immigrants a diverses esglésies (una d’aquestes al Poblenou) per promoure l’acostament, l’intercanvi, el coneixement mutu i l’ajuda entre els veïns del barri i les persones migrants que anaven arribant. Hi treballen tres tècniques i hi col·laborem amb més o menys intensitat més d’una setantena de voluntaris (parlo de memòria). Una de les activitats, entre moltes altres, és facilitar a aquestes persones coneixements de català i castellà: és en aquesta l’activitat que col·laboro.

Localització

Al barri del Poblenou de Barcelona.

Descripció

–Quin paper hi jugues, quina funció hi tens, en aquesta activitat?

Animo un petit grup de conversa en català (un parell de persones de l’est d’Europa, una altra de França, i una temporada una persona vinguda d’Extremadura). Actualment, com que han anat progressant i ara van a classe al Consorci de Normalització Lingüística, les sessions també serveixen per donar-los suport i fer un seguiment dels seus estudis. Excepcionalment he col·laborat en algun curs que ofereix un primer contacte amb la llengua a persones que busquen de mostrar el seu arrelament de cara a l’obtenció de “papers”. Paral·lelament faig reforç de llengua catalana a un xicot que va venir del Magrib ja grandet i que ara acaba el batxillerat.

–Com t’hi vas vincular i des de quan?

L’activitat d’Apropem-nos, amb més o menys intensitat, l’he anat seguint des del començament. Recordo que després de les tancades els del grup de RdV vam estar una bona temporada col·laborant (amb molta altra gent del barri) a pagar el lloguer d’un o dos pisos d’acolliment. Aquests darrers anys, com que l’associació de veïns fa de paraigua legal d’aquest projecte Apropem-nos, l’he seguit més de dins. I pel que fa al grup de conversa ja fa dos anys, cap a tres, que el segueixo, des que estic jubilat. També he conegut força a fons Apropem-nos perquè durant uns anys l’Ernestina hi va estar ben implicada; i algun altre membre del grup de RdV també.

–Per què hi ets, què et motiva a ser-hi?

Perquè comparteixo la causa d’Apropem-nos, perquè des de l’AVV tenim clar que cal establir lligams entre els veïns i afavorir la cohesió social –que sempre serà tensa i imperfecta mentre hi hagi tantes desigualtats–, i perquè en la majoria de casos els veïns nouvinguts es troben en situacions molt dures. Tots sabem que emigrar per cercar millors condicions de vida no és cosa de flors i violes. A més, oferir la llengua em sembla que és oferir una porta a la igualtat (ja sé que en calen d’altres) i com que ja tenia experiència d’haver-ne fet classes a infants i a persones adultes...

–En què t’ajuda com a persona i com a creient?

Em suposa estar obert i atent a unes persones concretes, a unes vides; compartir temps i experiència; establir uns lligams personals...

–Quina experiència de transformació social esteu fent?

Experiència de transformació social...? La pregunta espanta. Tot plegat és ben modest, però és veritat que moltes experiències modestes faciliten transformacions... Oferir coneixements, eines; com deia abans, compartir temps i establir lligams..., valorar l’esforç i animar a ser actiu i a bellugar-se a una persona que ja fa sis anys que és a l’atur, ajudar a descobrir o desenvolupar capacitats..., tot això són petites experiències humanitzadores, transformadores.

–Com és valorada pels receptors, pels participants, pel barri?

El petit grup espera amb ganes les trobades, quatre hores a la setmana: poder-se explicar, comprovar que avancen, en algun cas sortir de casa... tot això ho valoren positivament. Una feina digna, però, és el que esperen i busquen.