novembre 10/Admin/
El meu estimat padrí Lleonard Ramírez va morir el passat 23 de novembre de 2013 a l’edat de 85 anys, envoltat per la seva esposa, fills i germana.
En plena dictadura franquista va ser un dels fundadors de la Joventut Obrera Cristiana i d’Acció Catòlica Obrera.
Per a mi i per a molts seguirà sent tot un referent de compromís cap els demés i sobretot pels més necessitats. L’evangeli i Jesús eren presents a la seva vida.
Tinc molts bons records del meu padrí, de la seva lluita i l’estimació cap els demés.
Me´n recordo dels estius, quan era petit, a Sant Pere de Vilamajor on estava uns dies amb la dona i els sis fills. El meu padrí treballava entre setmana i pujava els caps de setmana. La seva família m’acollia com a un més i em possibilitava de passar uns dies de vacances lluny de l’Hospitalet.
La seva senzillesa en el tracte, la seva empatia, bondat i la seva manera de plantejar els temes, els guardo en el meu record. Lleonard t’agraeixo de tot cor haver-te conegut i crec sincerament que no estàs mort, crec que estàs viu allà on tu voldries que els demés lluitessin contra les injustícies. Intentarem ser coherents amb el teu exemple i de fer honor al teu testimoni.
Afegeixo un article extret de la revista Carrer de la FAVB que porta per títol “Adéu al company Lleonard” (a la pàgina 10: http://www.favb.cat/pdfs/carrer_130/carrer130.pdf):
Recordem el Leonard en plena campanya contra el pla especulatiu del Barça 2000. Nerviós. Pendent de tots els detalls per convocar una assemblea o muntar una manifestació. Ningú no pensava que les barriades de les Corts poguessin vèncer el totpoderós Josep Lluis Núñez, el vell conegut del moviment veïnal i en aquells moments president del Barça. Però Núñez va perdre, i els barris, amb Lleonard al capdavant, van tombar el seu pla. L’Associació de Veïns del Racó de les Corts, que va fundar el 1990, portava 10 anys de lluita per un un barri més digne: reivindicant una biblioteca, un CAP o una residència per a la gent gran. O la important lluita en defensa del parc de Can Rigalt. Recordem el Lleonard venint a la FAVB amb un munt de papers perquè Carrer tingués en compte aquesta o aquella lluita.
La baralla contra el Barça 2000 va ser pràcticament l’última d’un lluitador de tots els temps. Va participar en els inicis de CCOO a Sants, va fundar la combativa editorial Nova Terra. Hi va dedicar moltes hores i va córrer riscos sent militant del Grup de Solidaritat amb els Presos Polítics i Represaliats. Es va tancar en la catedral en solidaritat amb els treballadors d’AEG. Detingut en diferents ocasions, també va ser membre actiu de l’Assemblea de Catalunya.
Era incansable. La seva esposa Josefina Rofastes va ser la seva companya de lluita. L’any 2005 va rebre la Medalla d’Honor de Barcelona. El reconeixement que li va fer la ciutat era més que merescut. L’Associació de Veïns va enviar unes línies anunciant la seva mort: “Hem perdut a Lleonard”.
No és del tot cert: Lleonard, amb el seu exemple, continuarà empenyent la lluita de les Corts per uns barris millors. Per al moviment veïnal ha estat un luxe compartir hores, treball i lluites. No t’oblidarem.
Moisés Ribas