“Què aporta la participació al món a la nostra fe?” era la pregunta central de la trobada que van fer una colla d’antics jocistes i militants i ex-militants d’ACO a les Benetes del Carrer Angli de Barcelona el passat 24 d’octubre. En primer lloc Quim Cervera va fer una xerrada i després es van posar en comú reflexions i aportacions sobre el que li aportava a cadascú l’acció sociopolítica a la fe cristiana.
Els assistents porten molts anys compromesos en la vida associativa, sindical i política i van admetre la tesi que els va proposar en Quim Cervera referint-se que en la seva joventut “vam viure una acció massa exigent, voluntarista, i tot i que hi havia la proposta d’espiritualitat, de sentit profund, aquesta l’hem anat descobrint més tard, en la maduresa de la vida, en la que ja podem comprovar les dificultats, els límits nostres i socials, i dels altres, i en la que valorem la intimitat, el silenci, el retrobar el sentit del sofriment, dels dubtes, per seguir donant vida, i essent fidels amb més pau a la classe treballadora, al poble, i a l’evangeli de Crist”.
En la xerrada es va posar de relleu l’ajut que els grups i moviments cristians han prestat a aquells cristians que s’han mogut en el camp de l’esquerra sociopolítica: “sense aquests grups i moviments, difícilment aquests cristians haguessin seguit i crescut en la fe. Aquí es veu la importància de la comunitat cristiana i del compartir la fe viscuda en totes les dimensions de la vida, inclosa per tant la política”.
També es va verificar com la fe viscuda per part d’aquests cristians que han militat o militen en l’esquerra ha actuat “com a religió emancipadora, renovadora, que ha despertat a la realitat social, que ha indicat (...) allà on estan les situacions injustes, on estan els que les sofreixen, i on estan les organitzacions que lluiten amb i per ells”.
Quim Cervera va apuntar que cal “arribar a una fe més sanadora, més humana, més alliberadora, i lligada plenament amb la dignificació dels més necessitats, en una fidelitat a la classe obrera i als més pobres del món, encaminar-se vers una fe més coherent, autèntica, de convenciment a imitació dels altres militants no cristians tant fidels i coherents”.
Podeu consultar el guió de la xerrada o bé l’opinió i crònica de la Mercè Solé al seu blog.