Please enable JS

El dret a la informació, un dret ciutadà a reivindicar

Jornada de comunicació, el passat 28 de novembre

desembre 09/Joan Andreu Parra/

“La manera com estem treballant els periodistes de deu anys ençà no garanteix el dret d’informació del ciutadà ni la responsabilitat social del periodista”. Així de ferm s’expressava David Vidal, del col·lectiu de periodistes SomAtents, a l’impartir la xerrada “Mitjans de comunicació, tots són iguals?” que va fer-se a la seu de l’ACO el passat 28 de novembre.

El dret a la informació, va explicar Vidal, és un dret de la ciutadania que es contempla a la legislació (Estatut) a l’alçada del dret a l’habitatge. Malgrat això, aquest dret està en risc ja que la professió periodística està molt precaritzada (“a les redaccions és molt difícil fer la vocació”) i dins de l’agenda dels mitjans “no estan els temes que s’han de pensar”. També va defensar que “no tothom pot fer periodisme: hi ha un mètode i una mirada, que han de conèixer els ciutadans per també poder col·laborar”.

Vidal va fer una perspectiva des de finals dels 90 en què el periodisme travessa una crisi de model (amb l’entrada en joc d’Internet i les xarxes socials), a la crisi econòmica que envia al carrer 10.000 periodistes (són els que perden la feina des de novembre de 2008 fins el 2012), fins el canvi de paradigma polític a partir del 15-M i que porta a una emancipació de les audiències. Això últim s’ha concretat en que els moviments socials que fan de portaveu de la desigualtat tinguin més presència als mitjans.

També són destacables la financiarització dels mitjans (que els ha fet perdre autonomia per l’entrada de corporacions bancàries i fons d’inversió als consells d’administració) i la preferència de la imatge i, per tant, de la televisió, que ha passat a construir l’agenda dels temes que han d’aparèixer als mitjans, en detriment dels diaris. És la transició de l’homo sapiens a l’homo videns (Giovanni Sartori, dixit), “el paradigma del directe constant” i el pas de l’anàlisi de la realitat des de la racionalitat-abstracció a l’actual, des de l’emoció i la mirada (“no tenim consciència de la realitat fins que no ens emociona”). La prova del pes de l’audiovisual és que les inversions dels mitjans es concentren en la tecnologia (“com oferir millor els directes”) i s’està deixant de fer periodisme d’investigació.

La informació superabundant, va dir Vidal, “està generant un efecte tsunami que no podem gestionar” i “és un oceà del qual hem après a desconfiar” (a les xarxes socials, el concepte veritat/mentida queda molt afectat). Com indica Ignacio Ramonet, en aquest context “la censura no funciona per defecte sinó per excés”, ja que falta jerarquitzar, contextualitzar i donar sentit a la informació. Vidal també va fer autocrítica: “Els periodistes hem parlat amb el llenguatge del poder i ens hem obsessionat en explicar el com de les coses i no el per què”.

David Vidal va destacar alguns mitjans com Le Monde Diplomatique (el director del qual és Ignacio Ramonet) que enfoca sobre temes que no es toquen habitualment, o altres iniciatives com El Crític, Infolibre, Eldiario.es, el Grup de Periodistes Ramon Barnils o l’Anuari MediaCat. “Seguirem tenint grans transatlàntics de la informació, però neixen noves iniciatives que intenten ser alternatives”.

SomAtents és un grup de periodistes transgeneracional que neix el 2012 a on hi ha periodistes que estan a la universitat o acabats de sortir amb d’altres amb molt de bagatge. Defensen també la dignitat dels professionals del periodisme com a treballadors i reivindiquen tornar a “fer a carrer” front el periodisme de “moqueta i tertúlia”. A l’enllaç podeu consultar el manifest.

Us enllacem altres enllaços que poden ser interessants:



Altres articles