Actualitat

El passat 8 de febrer va morir en Miquel Juncadella (Barcelona, 1921), un dels fundadors de l’ACO i que també fou president del Moviment el 1965. En aquest escrit de Jaume Ribas i Manolita Olmo es glossa la figura de Juncadella:

Miquel Juncadella, cofundador de la JOC i promotor de l’ACO a Barcelona

En Miquel Juncadella, casat amb la Núria i pare de tres fills, ha mort a 95 anys el dia 8 de febrer de 2017. Va ser un dels fundadors de la Joventut Obrera Cristiana a Catalunya i el 1954 va ser un dels promotors d’Acció Catòlica Obrera a Barcelona.

Va participar en congressos internacionals de l’obrerisme catòlic i fou un dels fundadors de l'Editorial Nova Terra. Va publicar Reflexions sobre la cultura (1961) i Espiritualidad de la pobreza (1965).

Va treballar de pèrit industrial. L’any 1945, mossèn Cortinas el va posar en contacte amb l’OCPD (Orientació Catòlica i Professional) i amb altres antics militants de la federació de joves cristians.

Al barri de Sants, juntament amb d’altres militants com el Lleonard Ramírez, Jaume Ribas, Josep Castaño, Carvajal Rigual, mossèn Casas… van ser els primers que van començar a iniciar grups de la JOC.

El 1950 assistí al Congrés de la JOC a Bèlgica en representació de la JOC de Barcelona i va mantenir contactes amb la JOC francesa.

En Juncadella, ràpidament, va ser responsable de la secció de Sants. Va començar a fer el Butlletí de l’ACO i a confeccionar un calendari de la JOC que es repartiria per les fàbriques.

En Miquel ha sigut sempre molt acollidor; ell i la seva família obrien les portes als joves que es trobaven a casa. La veritat és que la seva mirada i la seva actitud de persona senzilla, acollidora, discreta, silenciosa, humanitària, va ser un testimoni i referent per a tots nosaltres.

Transmetia tanta bondat que ajudava a que tothom se sentís partícip i estimat.

L’any 1954 va començar a l’ACO, on estaven tots els militants que venien de la JOC. Va ser el primer president de l’ACO. Va estar en constant contacte amb l’abat Escarré i amb l’Abbé Marechal, consiliari de l’ACO a Suïssa.

El 1969, per problemes relacionats amb l’editorial, va ser detingut i interrogat al seu domicili. Va viure en pròpia pell com li robaven la seva dignitat com a fill de Déu.

Dins el moviment, va ser escollit com a tresorer i comptava els diners que es recollien i elaborava els pressupostos en solidaritat amb les víctimes de les represàlies del règim franquista. Aquests diners es portaven a les llars de les famílies que tenien algú a la presó.

Li donem tot el nostre agraïment com amics que hem sigut, durant tants anys, en què hem compartit tanta vida.

Per tot el que ha sigut per a nosaltres i per molts i moltes militants, m'atreveixo a dir un veritable profeta.

Ens has deixat Miquel: una petita llavor que vas plantar en el seu moment va donar i segueix donant els seus fruits, mentre visquis amb nosaltres ens donarà fe,  força, valentia, compromís, coratge… i, sobretot, estima i acollida com tu ho feies amb nosaltres.

Dóna’ns la llum i la força per adreçar les nostres vides, com Jesús ens va dir: «No tingueu por, jo estic amb vosaltres.» Tu restaràs per sempre entre tots, fins que ens tornem a retrobar i abraçar.

Res més dir-te gràcies Miquel, amic, estimat, et recordarem sempre!!

Jaume Ribas i Manolita Olmo, militants  de Sants