Comunitat Oberta

(Pregària de la Zona Montserrat, llegida al Comitè Català de l'11 de març del 2017)

Mt 5, 43-48

En aquell temps, Jesús digué al seus deixebles: «Ja sabeu que, als antics, els van dir: "Estima els altres, però no els enemics". Doncs jo us dic: Estimeu els enemics, pregueu per aquells que us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel; ell fa sortir el sol sobre bons i dolents, i fa ploure sobre justos i injustos. Perquè si estimeu només els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? Els publicans, no fan també el mateix? I si només saludeu els germans, què feu d'extraordinari? Els pagans, no fan també el mateix? Sigueu bons del tot, com ho és el vostre Pare celestial».

Jesús, com sempre, fa un pas més.

Ell ens diu: Estimeu els enemics, pregueu per aquells que us persegueixen. I és que Jesús, ja ho sabem, ens fa anar contra corrent, perquè, quin mèrit té estimar als qui ens estimen? Què té d’extraordinari saludar només els germans?

Com ens ho fem per fer aquest pas més? I és que no és gens fàcil parar la mà als qui “no són de la nostra corda”. No és fàcil, de vegades, ser testimonis de la fe de Jesús, és més fàcil no dir res, o esperar a sentir-nos en un grup de gent on tinguem més confiança (a la parròquia, al grup de RdV…). Però no és això el que Jesús ens crida a fer.

Tenim la gran sort de pertànyer a un moviment com l’ACO, que aquesta tasca ens la posa fàcil. Som comunitat i, junts, les coses són més senzilles. Tinguem-ho present, aprofitem la fortalesa, la grandesa del nostre moviment, aprofitem les seves eines.

I siguem conscients que el missatge de Jesús és també vigent ara mateix enmig nostre.