setembre 20/Joan Andreu Parra/
Un any més l'ACO ens ha ofert als militants ─en el marc del Casal de Pau, a pocs quilòmetres d'Arbúcies, en plena natura─ la possibilitat de fer un recés, una pausa, els “exercicis d'estiu” que en diem. Uns dies sense les urgències dels quefers quotidians, fent estones més o menys llargues de silenci (segons cadascú), atents a les realitats profundes del nostre interior, de la vida i del món, per descobrir-hi l'Esperit que ens hi ha deixat Jesús per fer possible que tot sigui nou. Aquest any van començar el 21 d'agost a la tarda i van acabar el 25 havent dinat, uns dies molt immediatament després dels atemptats de Barcelona i de Cambrils, que van planar damunt les nostres reflexions i pregària.
En aquest recés ens hi va acompanyar i ens va orientar en Josep M. Pujol, consiliari de zona del Baix Llobregat, que cada dia ens oferia uns textos i unes pautes, introduïts amb la contemplació d'una icona amb tot el que deien els seus detalls, aquestes imatges tan característiques de les Esglésies d'“Orient”. Textos i pautes en el context del lema d'aquest curs que acabàvem, “jo faig que tot sigui nou”: partint de la gran novetat que representa que Jesús hagi entrat en les nostres vides; contemplant l'amor de Déu dignificant l'univers, la natura i tots els éssers humans, donant-los sentit; novetat oferta en primer lloc als més oblidats, als protagonistes de les benaurances; amb l'Església, la comunitat que celebra i anuncia aquesta novetat.
Cada vespre, en la pregària compartíem els aspectes en què cadascú s'havia centrat durant el dia o comentàvem algun detall, pensament o vivència que volíem destacar. Tres vespres també, havent sopat, vam fer una estona de debat i intercanvi: l'un, sobre els atemptats; un altre, a partir de veure el documental Los olvidados de los olvidados (que podeu trobar a l'enllaç); i el tercer sobre els nostres compromisos en aquests moments.
Érem gairebé una vintena, que com sol passar a la trobada de Setmana Santa, vam aprofitar per compartir les nostres vides i situacions en els àpats i les sobretaules, aquests moments que enforteixen els vincles de germanor entre militants de zones diverses del moviment.
Josep Pascual