Actualitat

Què és el Moviment de Treballadors Cristians Europeu? Quina funció té (lobby en els bisbes europeus, de sensibilització...)?

            Tot i que l’ACO pertany al MTCE (Moviment de Treballadors Cristians d’Europa) des de fa molts anys, fins que no exerceixes una responsabilitat no acabes d’assabentar-te ben bé del que significa i duu a terme el moviment. I això estic segur que passa a tots els nivells: fins que no assumeixes una responsabilitat no eixamples la mirada i t’adones de tot el que està en joc. Bàsicament el MTCE coordina els moviments cristians adults en món obrer que són presents a Europa, independentment de la seva especificitat. 

            De fet hi ha dues línies bastant definides en aquests moviments. D’una part hi som els qui ens reclamem marcats per la Revisió de Vida com a metodologia per fonamentar les nostres opcions cristianes en el món obrer. Hi som els moviments d’Espanya (la GOAC i nosaltres), i els moviments germans de França, Portugal i Anglaterra. De l’altra banda hi ha els moviments que es defineixen com d’acció social (els de l’àrea de parla alemanya) i que es reclamen guiats per la Doctrina Social de l’Església com a referència.  

            A l’MTCE volem acollir la vida dels treballadors i volem donar-nos els mitjans per comprendre la situació actual del món del treball. També volem enfortir el nostre estil de vida militant, la nostra formació i aprofundir en la Revisió de Vida partint de la nostra fe en Jesucrist, de l’Evangeli i de la Doctrina Social de l’Església. En aquesta Europa nostra, i en el món, en quant que pertanyem al MMTC (Moviment Mundial de Treballadors Cristians) volem dir una paraula profètica que recordi les opcions de Déu a favor dels petits, «els orfes, les viudes, i els immigrants», com els profetes ja recordaven constantment. També volem posar-nos al servei del diàleg entre l’Església i el món del treball, relacionar-nos amb altres moviments socials i amb les institucions europees, i comprometre’ns a favor del treball digne i per a tothom. Creiem que tothom té dret a fruir plenament de la seva condició de fill i filla de Déu.  

Per quin motiu t’has presentat a consiliari general d’aquest moviment i què esperes oferir a l’MTCE?

            De vegades la vida et porta a assumir responsabilitats sense que te n’adonis. Som consiliaris i duem a terme la nostra tasca tan bonament com podem, acompanyats dels altres consiliaris i consiliàries i dels mateixos militants amb qui estem en els grups, i tothom aprèn de tothom. Aleshores, va ser en el Comitè Permanent de l’ACO on em van animar a presentar-me en funció del meu tarannà i les meves capacitats, que ells veien més que no pas jo. Vaig dubtar bastant, perquè vaig veure que també en aquestes instàncies hi ha interessos i pressions que de vegades tenen poc a veure amb l’Evangeli, i amb la invitació de Jesús a guiar-nos pel servei i no per altres coses. Però tenint tot en compte, vaig demanar permís al meu bisbe per assumir aquesta responsabilitat, i aquí estic.  

Al darrer seminari que s’ha fet a Birmingham heu debatut sobre com la digitalització en el treball està afectant les vides dels treballadors. Quins són els principals reptes del món del treball avui?

            A Birmingham vam dialogar sobre l’impacte de les tecnologies digitals en les persones i vam veure la seva influència tant en el treball com en la vida familiar. Nosaltres vam presentar dos testimonis, un de la Lola Herrero, de la zona Vallès Occidental i un altre de l’Albert Dresaire, de la zona Maresme, que van coincidir en experiència amb la conclusió del Seminari, ja que ressaltaven tant les dimensions negatives com positives de la digitalització. Es va donar molta importància al fet que cal que quedi garantida i protegida la dignitat humana, ja que la persona ha estat creada a imatge de Déu, i per tant és sagrada. D’aquí que els avenços tècnics han d’estar al servei de la persona, i no al revés. Aquest fet queda ofuscat pel fet que es considera que tot sovint els límits entre treball i descans estan molt difusos en sentir que el món digital afecta tant la vida familiar com el control quasi absolut del treballador que es considera constantment controlat i de vegades ni en vacances pot desconnectar de la feina. També va quedar molt clara la influència dels processos de digitalització en l’ecologia. Es considerava important que com a MTCE hem de cooperar amb els sindicats, l’Església, la política i la societat civil per introduir i subratllar els valors cristians en aquest debat. 

Quina és la mirada que aporta l’Església i, en particular, els moviments cristians especialitzats a la situació del treball?

            L’Església que som cadascú de nosaltres aportem una visió cristiana de forma immediata allà on som, i no podem esperar que la institució eclesial, en els seus diferents nivells, estigui a cada moment fent declaracions. Ja ho ha fet en moltes ocasions i la Doctrina Social de l’Església així ho recull. Sí que cal, però, que estiguem presents en totes les oportunitats que sigui possible per manifestar el designi de Déu sobre el món, que inclou preservar l’obra de la creació i l’obra de la redempció. Jesucrist no ha mort per nosaltres per esport, o com si practiqués un hobby. Ha mort perquè tinguem vida i la tinguem en abundància, i això inclou la promoció de la dignitat de la persona en totes les seves dimensions, inclosa la del treball, en un lloc molt principal. 

            El treball ens permet no solament percebre un sou per viure amb dignitat, sinó també continuar, com deia abans, l’obra de la creació i en moltes ocasions, no sempre per desgràcia, realitzar-nos com a persones. En aquest sentit, l’Església institucional, a través de la COMECE, la Comissió Europea de Conferències Episcopals, organitza un seminari a finals de novembre sobre «Configurar el futur del treball». També ens volem implicar institucionalment, i caldrà veure què podem fer a casa nostra a un nivell més senzill, en el centenari de l’OIT (Organització Mundial del Treball) i en el Dia del Treball Decent el proper 7 d’octubre de 2019 en el context de l’aniversari de l’OIT.

            Els moviments cristians presents en el món obrer crec que podem aportar Evangeli, Evangeli i Evangeli. Presència alliberadora no només a través de les institucions, com sindicats, comitès d’empresa, etc., sinó també en el tu a tu personal. Recordem la frase de Joseph Cardijn: «Una fe encén una altra fe». Presència en els nostres barris, a les escoles, a la família. I especialment, portant tota aquesta vida a la reflexió, a la pregària, a la celebració. Tenim moltes eines que podem usar per dur-ho a terme, començant per la Revisió de Vida.

Que t’ha aportat i t’aporta com a prevere acompanyar moviments?

            Primer de tot deixar-me evangelitzar per les persones que he acompanyat i acompanyo. Cada vida és un regal i una pregunta a la vegada. El regal és l’enriquiment a partir de tants de valors i de qualitats, i de sensibilitats i de fe, i de pregària sentida i compartida, que em porten a una constant acció de gràcies. I la pregunta se’m posa quan penso en què he fet jo per a rebre tanta riquesa de vida i d’evangeli. La resposta que em dono és que, amb totes les meves limitacions, i precarietats, i infidelitats, tant en quant a persona, com en quant a cristià, com en quant a prevere, intento posar els meus peus en les petjades que va deixar Jesucrist, a qui intento seguir, de manera maldestra segurament, tenint com a referència la seva persona, el seu Evangeli, els companys preveres i les persones a través de les quals em visita cada dia.