Actualitat

[Extret de la Salutació de la Jornada General ACO del 12 d'octubre del 2019] Vivim moments de polarització social i política. Ens dol i ens recorre tot un neguit per tants fets com la judicialització de la política, l’ús restrictiu i punitiu de la llei per fugir d’abordar les grans qüestions, la retòrica i la unilateralitat que no tenen en compte l’altre. Tot això ens preocupa i a l’ACO, formada per militants tan diversos, podem trobar tots els colors i sensibilitats davant el procés que estem vivint a Catalunya els darrers anys.

Però per davant tot això som militants obrers cristians de l’ACO, és a dir, som deixebles del Crist. Tenim el mètode de la Revisió de Vida que tant ens ajuda a discernir, a treure els vels i les informacions de part, a superar el binarisme. Tenim germans i germanes als nostres grups —que són espais de confiança—, persones amb qui hem fet i seguim fent tota una trajectòria de vida. No deixem que aquests sentiments, que tant sovint apel·len a les nostres pulsions més baixes, embrutin les nostres relacions.

Per això, des del Comitè Permanent ens prenem seriosament la necessitat de crear el Grup de treball sobre la situació sociopolítica a Catalunya i Espanya que ens ajudi a reflexionar sobre aquest fet i poder donar alguns elements als nostres grups que il·luminin aquest camí. Hi treballarem perquè aquest grup engegui a caminar.

I no oblidem, sobretot, que som deixebles de l’únic Mestre, Jesús, en un curs que dediquem a la línia d’actuació de la formació. No podem seguir endinsant-nos en aquest enfrontament que causa ferides en uns i altres. La vida en comú, inevitablement, porta a conflictes, però la cultura democràtica i del consens ens obliga a reconstruir aquests pactes amb un horitzó d’esperança. Aquí, els militants obrers cristians, creiem que podem jugar un paper.

En aquest sentit, us volem compartir aquest text de l’homilia de Santa Tecla que va fer Joan Planellas, arquebisbe de Tarragona, a la darrera festivitat patronal:

«Jesucrist ho transforma tot, ho renova tot, ho conforta tot. En Jesús, tenim la força de l’Esperit per a no naturalitzar el que ens fa mal, per a no convertir-ho com una cosa normal, per a no naturalitzar el que ens seca l’esperit i, el que és pitjor, ens roba l’esperança. En Jesucrist tenim l’Esperit que ens manté units, que ens fa romandre amb el cor jove per a sostenir-nos els uns als altres i per a fer front a tot allò que vol emportar-se el millor de les nostres vides. En Jesús, Déu es fa comunitat creient que sap sostenir-se; comunitat que espera i, per tant, que lluita per a revertir i per a transformar la munió d’adversitats; comunitat amant perquè no permet que simplement pleguem els nostres braços. Amb Jesús, l’ànima del nostre poble tindrà el coratge suficient per a seguir endavant: Per a ser factor de pau i de reconciliació, d’ajut i entrega, per a reproduir cada dia la paràbola del bon samarità. Demanem l’Esperit del Senyor que ens conservi un cor jove per a aportar l’oli o el bàlsam suficient per a guarir ferides, “per a portar la bona nova als pobres, per a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, per a posar en llibertat els oprimits” (Lc 4,18), per a enfortir els qui estan a punt de caure, per a reconfortar els cors adolorits, “per a proclamar l’any de gràcia del Senyor” (Lc 4,19; cf. Is 61,1-3)».