Please enable JS

Senzillament, una pregària en un grup a l'escolta de Jesucrist

novembre 08/Joan Andreu Parra/

El consiliari general de l'ACO, Pepe Baena, ens comparteix aquest material que va elaborar per pregar amb un grup de revisió de vida d'ACO davant la situació de Catalunya.

 

Carta de San Pablo a los cristianos de Filipo

3 1 Ahora, hermanos míos, alegraos en el Señor. Para mí no es ninguna molestia repetiros lo ya escrito, y para vosotros es útil. 2 Guardaos de esa gente despreciable, de esos que hacen el mal, de esos que mutilan el cuerpo. 3Porque los verdaderos circuncidados somos nosotros, los que adoramos a Dios movidos por su Espíritu, los que nos gloriamos de ser de Cristo Jesús y no ponemos nuestra confianza en cosas externas. 4 Aunque también yo tengo razones para confiar en esas cosas. Nadie tendría más razones que yo para confiar en ellas, 5 pues me circuncidaron a los ocho días de nacer, soy de raza israelita, pertenezco a la tribu de Benjamín y soy hebreo e hijo de hebreos. En cuanto a la interpretación de la ley judía, pertenecí al partido fariseo, 6 y era tan fanático que perseguía a la iglesia; y en cuanto al cumplimiento de la ley, nadie tuvo nada que reprocharme. 7 Pero todo esto, que antes era muy valioso para mí, ahora, a causa de Cristo, lo tengo por algo sin valor. 8 Aún más, a nada concedo valor cuando lo comparo con el bien supremo de conocer a Cristo Jesús, mi Señor. Por causa de Cristo lo he perdido todo, y todo lo considero basura a cambio de ganarlo a él 9 y encontrarme unido a él; no por una justicia propia basada en la obediencia a la ley, sino por la fe en Cristo, por la cual Dios me hace justo. 10 Lo que quiero es conocer a Cristo, sentir en mí el poder de su resurrección, tomar parte en sus sufrimientos y llegar a ser como él en su muerte, 11 con la esperanza de alcanzar la resurrección de los muertos.

 

Els 10 manaments de la misericòrdia

Jesús Renau, sj.

Ho havia llegit en un llibre antic que estava mig amagat en un estant antic en una biblioteca molt antiga. Aquelles paraules el van impressionar i li va costar molt retrobar el llibre. Però aquell savi mai es desanimava en la recerca del que l’havia impressionat. I, per fi, aquell matí de dijous va retrobar el llibre antic i l’escrit. Comença a llegir després de posar-se les ulleres de vista cansada i mentre ho fa es va dient a si mateix: Aquesta és una qüestió de gran actualitat, de rabiosa actualitat. Són els deu manaments o deu reflexions sobre la virtut de la misericòrdia.

1.-Obertura a la realitat. Estar assabentat; ulls oberts. Res de tancament sobre un mateix.

2.-Deixar-se impactar pels que pateixen. No resistir als impactes.

3.-No donar-los l'esquena. Quina temptació, la de girar la cara!

4.-Superació del pessimisme. “No hi ha res a fer”: absurda excusa que provoca i justifica la inacció.

5.-Respondre personalment i socialment en l’àmbit de la proximitat: família, amistats, barri, parròquia...

6.-També de cara als que són lluny. Són persones, fills i filles de Déu amb els mateixos drets humans.

7.-Tenir esperança. És possible anar canviant la societat.

8.-Creure que petites coses són importants. I tant! Si no comencem per elles, no hi ha garantia.

9.-Canviarem la societat des de baix. A dalt es defensen les posicions.

10.-Moure'ns en el dinamisme de Déu. El dinamisme de Déu ens crida a sumar el nostre esforç i modesta aportació.

No et pensis que la misericòrdia és una actitud, una virtut que no cal treballar. Hem de treballar-la: pregant, actuant, amb altres, i amb molta, sí, molta fe.

 

Silenci, compartir si es vol i Parenostre de fraternitat