febrer 07/Joan Andreu Parra/
(Marilia Sanz) Estic realitzant el curs de Cristianisme i Justícia «Tancar el cercle? Representacions de l'experiència espiritual i religiosa a l'espai». Faig cinc cèntims del que em va semblar la xerrada del 16 de gener passat. La ponent Sílvia Martínez Cano, llicenciada en teologia i Arts plàstiques i enginyera tècnica d'Arquitectura va situar l'expressió artística i de l'espai com a llenguatge de l'experiència religiosa. Em van semblar molt interessants i suggeridores algunes observacions:
- Va començar preguntant: Som nosaltres que escollim els espais sagrats o són els espais que ens escullen a nosaltres?
- L'espai de culte com a lloc d'experiència del sagrat i alhora, permeable a la vida cotidiana.
- L'espai de culte com a espai comunitari. Per tant, un espai on la comunitat no s'hi veu, pot considerar-se un espai de culte?
- Les esglésies o temples s'haurien de construir amb la participació de la comunitat.
- Una església sense comunitat, o sigui, l'edifici on no hi ha comunitat, pot ser considerat església?
- Un espai de culte amb uns paràmetres que s'identifiquen poc (supremacia sobre d'altres) amb la nostra mentalitat actual (horizontalitat, espai de diàleg amb el diferent) han de tenir elements o possibilitar que es facin adaptacions (en els diferents llenguatges) que facilitin el diàleg amb altres religions o mentalitats.
I ens va posar exemples de llocs de culte jueus, musulmans i catòlics que, en la seva opinió, resten oberts a que tothom es pugui sentir còmode sigui de la religió que sigui i que mantingui una relació amb la nostra vida d'avui.
Vaig sortir amb aquestes idees al cap i amb les imatges d'esglésies d'estils tan allunyats dels edificis més prototipics, que em vam fer sentir coses diferents. Va ser provocadora i em va obrir els ulls a estètiques molt suggerents. Em va fer pensar perquè no anem a les esglésies de sempre, em va fer més conscient perquè em sembla tan freda una trobada de l'ACO a una església que fa temps que la comunitat allí s'ha anat fent gran i ha anat minvant.