setembre 16/Joan Andreu Parra/
[Miquel-Àngel Ferrés i Fluvià, rector a Figueres]
M’enfado i tu em dius: perdona.
Dubto i tu em dius: confia.
Confio, i tu em dius: vigila, vetlla.
Tinc por i tu em dius: ànim, coratge.
Vull estar en pau i tu em dius: vine i segueix-me.
Sento angoixa i tu em dius: la pau sigui amb tu.
Vull seguretat i tu em dius: deixa-ho tot.
Cerco béns materials i tu em dius: dona-ho als pobres.
Em penso que soc bona persona, i tu em dius: encara et falta una cosa…
Sento cansament i tu em dius: jo soc el Pa de vida.
Vull fer coses importants i tu em dius: el més important és el qui serveix.
Demano tranquil·litat i tu em dius: he vingut a portar l’espasa.
Penso en la venjança i tu em dius: estima els enemics.
Vull ser gran i tu em dius: si no us feu com els infants…
Voldria amagar-me i tu em dius: que la teva llum resplendeixi davant de tothom.
Vull que em vegin i tu em dius: prega d’amagat.
Vull un cristianisme clar i tu em parles amb paràboles.
Guardo les formes i tu em dius: és de dintre del cor de on surten la maldat i la bondat.
Compleixo les normes i tu em dius: si no sou més justos que els mestres de la Llei i els fariseus…
Vull reposar en tu i tu em dius: pren la teva creu i acompanya’m.
Em neguitejo per moltes coses i tu em dius: només n’hi ha una de necessària.
Vull una Església triomfant i tu em dius: el regne de Déu és com un gra de mostassa…
Busco uns preceptes clars i tu m’expliques les Benaurances.
M’incomoden els qui fan el mal i tu em dius: no he vingut a cridar els justos sinó els pecadors.
Em veig sense sortida i tu em dius: jo soc la porta.
Em veig perdut i tu em dius: jo soc el camí.
Estic a les fosques i tu em dius: jo soc la llum.
No hem pescat res en tota la nit i tu ens dius: caleu les xarxes a l’altre cantó.
Busco benestar i tu em dius: foc, he vingut a calar a la terra!
Et volem Rei poderós i tu et deixes clavar a la creu.