Actualitat

[Grup Florida] Havíem parlat amb el Jordi que aquest setembre faria 50 anys de la seva ordenació, però no ho vam tenir molt present fins que faltaven tres dies. Així que aquest dia 21 de setembre, i com fem moltes vegades de trobar-nos des que viu a la residència, vam anar una estoneta a felicitar-lo. Però, pensant que quedava reduïda la celebració i segures que a moltes persones els agradaria poder compartir amb ell un fet tant important, se’ns va ocórrer que el millor moment seria el dissabte 25 al matí, que el grup ens trobaríem a la parròquia de Sant Ramon Nonat de Collblanc (l’Hospitalet). En acabar la reunió, algunes persones de tantes que havien tingut una relació (la majoria havien format part de la JOC els anys 70 a 90), el podrien felicitar.

Teníem pocs dies per preparar-ho i amb l'ajuda d’en Luis Manuel Alonso, que va formar part aquells anys de la JOC, i que ara és militant i consiliari de l’ACO, es va cuidar de fer-ho córrer. Ens vam ajuntar més de 40 persones. I ja podeu imaginar l'emocionant que va ser per tots. Sobretot per en Jordi, ja que no s'imaginava una sorpresa tan inesperada.

Va ser una estona senzilla la que vam viure, però plena d'alegria, d'agraïment i d'estimació. Ell deia “em tremolen les cames” i ens expressava després que “certament és molt el que hem compartit en tots aquest anys i que ens hem anant enriquint mútuament pel que fa a la fe i també en la vida. Heu fet possible que, després de més de 30 anys, he abraçat a molts que porto al cor... i mentre, seguirem fent camí, deixant-nos abraçar i acompanyar per Jesús”.

Compartim alguns paràgrafs de l’homilia que va fer en la Missa que va presidir, el dia del seu 50è aniversari com a capellà, als companys de la residència. Certament, les seves paraules per nosaltres són molt importants:

• “Moltes vegades m'he preguntat el per què Jesús es va fixar en mi, com fa en l'Evangeli d'avui amb Mateu, un cobrador d’impostos i considerat pecador i que, tot passant, li diu: Vine amb mi i segueix-me”.
• …I vet aquí que ja en plena joventut, mentre vivia tranquil i feliç, amb la parella i un treball estable... anava sentint, cada vegada amb més força, que dintre meu es movia quelcom que era més fort que jo, que m'atreia i seduïa, com un desig molt fondo d'un amor més gran. Era Jesús que, poc a poc, m'anava captivant, fins que, com a Mateu, vaig sentir amb més força aquest vine amb mi i segueix-me.
• “Va ser a Salamanca, els anys 60, que vaig conèixer la família de capellans del Pradó, i gràcies a la seva Espiritualitat, que té com a fonament i objectiu el conèixer Jesucrist com el tot de la vida, i donar-lo  a conèixer als pobres, cosa que per a mi es va concretar en ser capellà obrer 20 anys, vivint en barris obrers, i treballant en Moviments obrers d'Acció Catòlica, com són la JOC i l'ACO, dels que he estat consiliari més de 40 anys."
• “Som conscients que nosaltres, ens estem apropant al final del nostre camí, i per això podem dir que, ben mirat, l'únic que ens queda per davant és l'abraçada definitiva de Déu, i per això visquem sempre amb l'Esperança que tenim posada en Jesús mort i ressuscitat, tot esperant el seu: Vine amb mi definitiu i per sempre més."

I amb el regal d’una petita barca de tots i totes volíem simbolitzar l'agraïment a aquests 50 anys de fidelitat i compromís amb la classe obrera i a ajudar-nos en el camí de la fe i de la vida. Nosaltres, com Pere, volíem seguir Jesús navegant per les aigües entre inseguretats, fragilitats i moltes pors. I en Jordi, des d’aquesta realitat, ens ha ensenyat a posar i recolzar la nostra mirada en Jesús, i la nostra existència en les Mans de Déu i no en les nostres pors i raons. Tot desitjant viure sostinguts i sostingudes per la confiança posada en Déu Pare-Mare.

També amb el calendari ple de fotografies que plasmen i que són com el record ple de noms i moments viscuts al costat d’en Jordi. La més petita de la colla, la Martina, de cinc anys, amb el seu dibuix dedicat va voler manifestar que també estava molt contenta.