[Diòcesi de Vic] Sota el lema “CONSTRUIR UNA COMUNITAT I NO MORIR EN L’INTENT. Signes del Regne de Déu” l’ACO de la diòcesi de Vic vam organitzar una trobada de formació el 12 de març passat a la parròquia de Montserrat, a La Balconada a Manresa, amb unes vint persones assistents entre militants de Manresa, Igualada i Ripoll i convidats de la mateixa parròquia i altres moviments.
El conductor del tema va ser Pepe Rodado, que fa de cambrer-netejador en una residència de joves esportistes, és consiliari de l’ACO i de la JOC de Nou Barris i col·labora a les parròquies de Torre Baró i Vallbona, de Barcelona. En Pepe va exposar que, davant la preocupació sobre les dificultats que hi ha per fer comunitat, de seguida veu que les nostres preocupacions també són les seves. Es va ordenar la trobada seguint l’esquema de RV de manera oberta. Així doncs tots hi farem aportacions i a l’hora del jutjar, es dirà alguna pista que ha pensat.
Es comença un VEURE.
Cal que primer ens adonem que no estem sols. Si veiem que només som els que ara som aquí, no fem una bona lectura, la comunitat s’estén més enllà del nostre grup.
Preguntem-nos doncs com podem fer comunitat; sobre els signes del Regnat de Déu que veiem avui.
Adonem-nos també de la diferència que hi ha entre laïcitat i laïcisme.
Parlem d’un món al qual Déu sosté i li dona la sal i el gust a la vida.
Quan fem comunitat què volem dir?
Entenem la comunitat circumscrita només a l’àmbit de l’Església o veiem que cal que la comunitat tingui també una dimensió que abasti tota la societat?
Hem d’aprendre a tenir una consciència col·lectiva, de comunitat. Parlar de fer comunitats no vol dir trobar la manera d’omplir les esglésies...
Algunes aportacions
Entrem al JUTJAR.
Trets fonamentals de la comunitat.
L’antropologia ens diu, i també la tradició cristiana, que som humans juntament amb els altres. Naixem en una família de la que rebem cultura i valors que depenen molt del lloc on vivim. No som res sense els altres. I els altres també ens condicionen. Al Japó hi ha joves que no surten mai de la seva habitació i a casa nostra són molts els joves que passen hores i més hores davant la pantalla.
La història del moviment obrer mostra una experiència que s’ha construït i formulat des de l’explotació i de la que n’ha sorgit una rebel·lió. En la lluita per la pau, la tradició que ve del moviment obrer és essencial. Avui els sindicats estan centrats en els problemes dels treballadors que tenen feina i contracte de treball i deixen a fora a tots els que viuen precàriament. La capacitat profètica que tenen ha esdevingut quelcom fat, sense sal. La història, que abans era col·lectiva, ara ha esdevingut individual: mentre em solucionin el meu problema ja en tinc prou.
Tenir fe en Jesucrist i el seu Regne; cal deslliurar el Regne de la referència geogràfica que sempre té la paraula regne, i que presenta als reis com a amos d’un territori. És molt més encertat dir regnat, o sia el lloc on hi ha Déu, i persones que li obren el cor i que hi confien. Cal entendre el Regnat de Déu amb un sentit de comunitat. I una comunitat on cada membre sigui plenament reconegut. No com la societat marxista russa que es copsava al grup com un instrument de poder, i les persones concretes restaven ignorades. Cal viure la comunitat des de Jesús, i no sol sinó amb els altres.
Des de la fe som comunitat i copsem a Déu com a Pare, Fill i Esperit. El nostre Déu no és un Déu solitari, sinó solidari. O sia que des de Jesús cal tenir una preocupació pels del voltant. El Regnat de Déu és un projecte de fraternitat, entre homes i dones sense cap exclusió.
Se’ns empeny per la societat neoliberal, i ens agrada pensar que el pobre, el marginat, ho és per culpa seva; que s’espavili, perquè han volgut. Sovint hem escapçat el missatge de Jesús fent-lo quelcom fat, sense sal, sense càrrega revolucionaria, ni contracultural, ni provocatiu. Ell va dir ben clar que el deixeble no és més que el seu mestre. Francesc d’Assís ho diu ben clar: On no hi hagi amor posa-hi amor i hi trobaràs amor. O sia posem comunitat on no hi ha comunitat.
Unes dones que resaven el rosari i eren menystingudes per militants socials, en el seu àmbit (tots tenim un àmbit que sentim més proper) eren grans militants de l’amor i de la comunitat. S’escarrassaven molt per tenir cura de fills i dels nets.
Missatge de Quaresma: Convertiu-vos (adoneu-vos) que el Regne de Déu és amb nosaltres; adonar-nos dels signes del RD que hi ha en nosaltres. Benaurats els nets de cor perquè veuran Déu. Ho deia sempre el bisbe Joan Carrera.
Al Quadern de Cristianisme i Justícia n. 226 titulat Recuperar els béns comuns, reivindicar el bon viure, es parla de dues maneres d’entendre la vida.
En el nostre món dominat pels mercats tot és mercaderia; tot es regeix pels valors neoliberals, l’individualisme, l’èxit individual, la natura separada de la vida, la propietat que va contra els drets de les persones.
Altrament, els principis del bé comú són uns altres: fomentar els vincles socials, i unes formes de govern on ningú sigui exclòs.
Ara el Sínode dels Bisbes ens demanen que hi diguem la nostra. L’economia ha de ser social i ja hi ha moltes iniciatives que no tenen en el seu centre el benefici econòmic. Són molts els que no estan d’acord amb el model econòmic capitalista actual. No s’ha arribat a la fi de la història com ells voldrien.
La Revisió de vida és una experiència comunitària de primer ordre, alguns que ho veuen des de fora ho copsen com un moment privilegiat. Un lloc amb un potencial comunitari de primer ordre.
Tocar de peus a terra és necessari, imprescindible però la lectura de la realitat pot esdevenir molt dura i cal complementar-la amb l’esperança.
Adonar-se de l’abast del canvi climàtic pot generar angoixa; cal, però, compensar el pessimisme de la raó amb l’esperança de l’amor. Una esperança en Déu que va complir la seva paraula en Crist ressuscitat. Un altre Déu és possible. El Pare, el Fill i l’Esperit formen una comunitat: el nostre Déu no és un conco, solitari, sorrut.
A la terra podem fer-hi arrelar l’esperança com a motor de transformació social.
Podem rellegir el Parenostre fixant-nos en les referències comunitàries que té.
Pare nostre; no només meu
Vingui a nosaltres el vostre regne; a tots no només a mi i als meus
El nostre pa de cada dia doneu-nos; El pa de tots no només el meu, a tots, no a uns quants
I perdoneu les nostres culpes tal com nosaltres perdonem; a tots, no només a mi, les culpes de tots, que el perdó, la salvació no sigui individual
I no permeteu que nosaltres caiguem en la temptació i deslliureu-nos. A tots
de qualsevol mal. Amen.
Preparem l’ACTUAR.
Questions: