Actualitat

Com cada any us compartim la felicitació de Nadal de la militant Paquita Morillo: cara i dors. I a continuació, ressenyem dues cròniques de trobades de Nadal a Còrdova i a la zona Besòs.

[ACO-Córdoba] El passat 17 de desembre, l'ACO de Còrdova vam tenir la nostra trobada de Nadal. Vam compartir la nostra acció en un mapa imaginari de Còrdova amb els diferents ambients i espais on es fa present cada militant. Va ser un moment per redescobrir com les nostres humils vides poden generar tanta acció i un impuls per continuar sent llevat dins la pasta per construir un món millor. Després vam celebrar el Nadal amb una Eucaristia al costat de la resta de la Pastora Obrera de la diòcesi.

[Zona Besòs] S’ha fet carn i ha habitat entre nosaltres.

Homes i dones, no tingueu por; pau, Déu us estima i acompanya.

El 17 de desembre vam fer la celebració del Nadal de la zona Besòs a la parròquia de Sant Pau de Badalona. Vam plantejar la celebració com una experiència de contemplació de les figures del pessebre acompanyada dels textos de l’evangeli que ens parlen del naixement de Jesús. Hem recollit la proposta en una presentació perquè la pugueu experimentar des de casa, la podeu trobar aquí.

Davant d’un temps de gran activitat, soroll i llum, proposàvem un moment de recolliment, amb una sola llum i la Paraula, per veure amb ulls diferents les figures del pessebre. Una a una, dedicant a cadascuna la nostra atenció plena. Després vam treballar en grups, a partir d’unes preguntes, com havíem viscut l’experiència i allò que cada figura despertava dins nostre. Posteriorment vam posar-ho en comú.

Pel que fa a l’experiència de la contemplació, algunes de les reflexions que van sortir eren:

Per part de moltes persones, es va remarcar la sensació d’agraïment i benestar per poder disposar d’una estona de silenci i quietud. Vam trobar un espai per viure el Nadal d’una manera diferent. Vivim envoltats per la immediatesa i s’agraeix una aturada, un moment per poder pensar i sentir. Sovint, associem pregària amb reflexió i la contemplació no entra en aquests paràmetres. De vegades ens costa la meditació i la contemplació i, en general, costa menys fer-ho en grup. Ens ha servit per aturar-nos i anar endins. Hi ha qui troba a faltar espais de silenci a les celebracions, és com si estiguessin plenes de paraules. Parlar del Nadal no és fer arqueologia, és actual; ara mateix hi ha persones que viuen així, també persones que tenen por, persones que confien. Les lectures que acompanyen les figures són conegudes per tothom i això ajuda en la contemplació, tanmateix en retrobem la força amb la presència de la figura i l’entorn de silenci. Aquesta experiència ens mou a no córrer, a buscar moments com el d’avui, a valorar la presència de l’Esperit.

Pel que fa a les figures, vam destacar:

• Josep: compromís d’acompanyar Maria i Jesús, amb silenci i senzillesa. L’home bo, home sant. Acollir allò que ens supera, que no entenem. Amb amor i cura accepta. Ens inspira per ser bona companyia, per saber estar i fer costat. Acceptació incondicional.
• Maria: confiança. És una dona atrevida que accepta i tira endavant amb el que Déu li proposa. Accepta amb esperança i alegria. Deixar fer sense deixar de fer allò que hem de fer. Humil, disposada. La dona que diu “sí”. Ho guardava en el seu cor i ho meditava. La vida l’acceptem tal com arriba. Acceptació incondicional.
• Jesús: el nom Emmanuel “Déu amb nosaltres”. Amor que ens salva, sent tan petit. Només sabem de Déu per ell. Naixement com a benedicció, com per exemple el naixement dels néts.
• Àngel: porta les bones noves a aquells que no s’ho esperen. La comunicació és molt important. Els nets de cor veuran a Déu. Hi ha qui se sent proper a l’àngel, per considerar-lo una figura “estranya”, que acompanya, que guia, que anuncia. I amb aquesta imatge es remet al món del monitoratge o altres professions d’acompanyament.
• Pastors: Déu es presenta a la gent senzilla. Són destinataris i missatgers. Viuen al ras i formen part d’una comunitat que es cuida. Els humils estan alerta. Hem de fer més de pastors: propagadors de la fe en context de foscor (Nit Negra). La figura dels pastors, entranyable per alguns que hi tenen alguna vinculació (el seu pare era pastor), és fàcilment relacionable amb la gent senzilla i acollidora. Hi ha qui comenta que els pastors eren molt mal vistos en l’època i això ens fa pensar en la gent de qui ens apartem. Ens crida l’atenció de la resposta a l’anunci que fa l’Àngel: deixar-ho tot i posar-se en marxa. Tant de bo sapiguem veure sempre quan és el moment de llançar-se i atrevir-se a fer-ho
• Estrella i savis: malgrat ser savis, segueixen la llum. Saviesa que segueix buscant, no són prepotents. Es meravellen davant d’un infant. Les persones que reben i donen amor tenen molta llum. Intentar ser llum allà on som. Ha fet pensar en com el poder i la riquesa poden ser ben emprats, tot i que estiguem acostumats a que sigui el contrari. Quina és la nostra estrella? Què o qui ens guia? L’estrella també és una representació de l’univers, de la immensitat de l’univers. Tot és inabastable; per sort, podem comptar amb el nostre grup de RdV perquè ens ajudi a veure tot allò que se’ns escapa.

Ressonen en nosaltres les referències a la por i a la confiança. Venim d’un temps de molta por, de molta incertesa i ens sentim reconeguts en aquesta por. També reconeixem la confiança. On hi ha amor, no hi ha por. No tingueu por, Déu estima tota la Humanitat.

Continuant la celebració, vam fer una pregària llegida entre tots. En acabat, vam veure una presentació amb imatges actuals que fan pensar a on podem trobar avui aquest nadó, aquests pares, el grup de gent humil que es posa en marxa, l’àngel que dona a conèixer la bona nova, els savis de terres llunyanes, i l’estrella que ens guia…(podeu trobar aquestes imatges al final de la presentació que trobareu a l’enllaç anterior).

Ens vam acomiadar i desitjar bones Festes cantant nadales i menjant torrons!