Actualitat

[Comissió d'iniciació] Aquest any vam fer la Jornada d’Iniciació a Sant Pau del Camp (un espai fabulós a tenir molt en compte!). Convidàvem a participar-hi tota la militància, simpatitzants i persones que volguessin conèixer l’ACO. Posàvem l’accent en l’acompanyament a les persones del nostre entorn perquè, tal com diu el Document d’Identitat: “Busquem Déu en la vida, en les persones que ens envolten. Les acompanyem compartint la vida quotidiana, l’amistat, el testimoni i també l’experiència de fe. Compartir tot això és un deure d’amistat i d’amor.”

Vam iniciar la jornada amb un petit fragment de la sèrie “Chosen”, on vèiem el testimoni d’un que havia sigut guarit per Jesús, i una que ho havia vist, i ho comunicaven públicament, contrastat amb l’actitud poruga dels deixebles. Vam seguir amb una pregària. Tot seguit, vam fer una dinàmica a on vam descobrir que les pors que tenim quan acompanyem persones i volem compartir la fe són comuns a tots nosaltres. Són les ombres.

Després van arribar els testimonis que posaven llum: l’acompanyament persona a persona que va compartir la Montse de la zona Besòs, la Revisió de Vida Oberta que ens van explicar des de Madrid i la Lucía va explicar les experiències de fe compartida en família on cadascú troba el seu espai.

A partir d’aquí, el Pepe Rodado va fer un recull i ens va fer reflexionar. Ens va dir que la iniciació és una inquietud que ressona, que està apareixent en molts espais (el Consell, la trobada de responsables...). Ens va recordar, arran de la dinàmica de les pors, que les paraules més repetides de Jesús a l’Evangeli són “No tingueu por”. Tenim una motxilla de pors grossa. Cal generar espais de confiança per facilitar que surtin els acompanyaments a fons, des de la fe. Va parlar de que la iniciació no és “sortir de caça”, el que volem és compartir la vida, la fe. Va remarcar la importància de la gratuïtat, no cerquem l’eficàcia (a l’ACO de Madrid sobre la RdV Oberta sovint diuen “No sabem cap a on va això”). Cal saber que els processos són lents i no els dominem; duen el temps de les persones. 

Seguidament vam fer grups a on vam compartir moltes experiències d’acompanyament, de vida. Acompanyar ens fa sentir vius. L’ACO ens ensenya que som militants les 24 hores i que pregar es pot pregar arreu. Es va expressar agraïment a les persones que hem acompanyat i a les que han passat per les nostres vides perquè, al cap i a la fi, reconeixem que l’acompanyament és mutu. Agraïm també als que han obert camí i han estat testimoni. Primer cal acompanyar en la vida abans que acompanyar en la fe. I és en la vida que ja trobem Jesús (la dignitat, el respecte, les reivindicacions).

Finalment vam posar en comú el que havia sortit als grups i ens vam acomiadar amb la cançó de Pau Donés “Eso que tú me das”, com a cant d’agraïment.

La gran majoria de les persones que van participar a la jornada eren militants veterans, són ells els que tenen més clara la importància de la iniciació? Ells han “picat pedra” i van venir amb els deures fets.

Creiem que la iniciació a l’ACO és una responsabilitat de tots. Cada militant és iniciador. Fem-ho possible!