Un cop més, des de la Comissió de Formació, hem fet una tria de fragments del document d’ACO número 21, Pau, l’apòstol de Jesucrist, de Jordi Latorre:
- Pau era natural de la metròpoli de Tars a la província romana de Cilícia, a la Turquia actual, era de cultura urbana. Des d’aquest punt de vista, la diversitat respecte a Jesús de Natzaret i els seus primers deixebles no podia ser més gran.
- Pau va escollir combinar l’acció missionera amb el treball manual, per facilitar l’acceptació del missatge evangèlic, ofert gratuïtament i de manera desinteressada.
- L’esdeveniment de Damasc (conversió de Pau) va ser una experiència real i única de Crist ressuscitat, experiència que li va canviar radicalment els valors religiosos i personals a Pau, i el va convertir d’aferrissat defensor dels valors més purs del fariseisme de l’època, en profund enamorat de Jesucrist i coratjós missioner del seu evangeli.
- L’evangeli de Pau no va ser proclamat en forma de relats sobre el que Jesús va dir o va fer (gènere literari evangeli), sinó que, per a ell, l’evangeli és Jesucrist mateix. A la manera dels antics profetes, es va considerar predestinat per Déu per a aquesta missió, des del si matern, i es va dedicar a l’evangeli com a una valuosa possessió. Es va fer servidor de l’evangeli i va experimentar una gran necessitat de proclamar-lo.
- La imatge històrica que podem reconstruir de Jesús a partir de la tradició evangèlica no és present a l’evangeli paulí: a Pau no li interessa la vida ni els ensenyaments de Jesús, sinó la seva mort i resurrecció.