Des de la Comissió de Formació seguim en la línea de “treure la pols” a antics documents d’ACO. Aquest cop es tracta del Document nº 9, Ser militant avui (2002). Aquí en teniu un petit extracte: Militància, compromís i coherència (Rosa García) La militància és un compromís actiu, que transformi, maduri, arreli quelcom que volem canviar, o que volem que prengui una altra orientació. La militància com a compromís exigeix una coherència. No pot existir una militància per fora i una altra per dintre (a casa, a nivell personal...). Una possible línia de treball podria ser saber quines són aquestes incoherències.   Ser llevat dins la pasta (Jordi Fontbona) La millor definició de militant obrer cristià és ser llevat dins la pasta. Això comporta estar actiu allà on sóc. Optar per un estil de vida molt concret: el de Jesús de Natzaret, és clar. Algunes precisions: cal no només “mirar” sinó “ser-amb” els de més avall; atenció als treballadors immigrants; creure en la Utopia. Per la fe en Jesucrist creiem que la utopia cristiana no és una quimera. És un crit d’esperança.  L’ ACO ha estat i ha de continuar essent una escola d’espiritualitat militant.   Treballar amb els altres i per als altres: el sentit col·lectiu (Ernestina Ródenas) Som hereus de dues grans tradicions. Ser cristians ens compromet i ens impulsa a viure comunitàriament, compartint els béns com a germans, fills del mateix Pare. I com que formem part, socialment, de la classe obrera, som hereus per opció i per necessitat dels valors que s’han viscut i es viuen en el moviment obrer.  Humanitzar el treball és passar d’una mentalitat individualista a una mentalitat social.  Per als militants de l’ACO, el treball ha de ser viscut com un lloc bàsic de compromís.  Més que mai, avui concretar el compromís és un repte. Hem de lluitar per superar totes les opressions que ens imposen.  “La lluita no és possible sense la gran esperança que les coses poden canviar”    La crida a la militància també avui (Mercè Solé i Josep Lligadas) Hi ha un desgast de la paraula “militància”, per diversos motius: la nostra militància personal ha anat canviant de signe i de contingut. L’hedonisme, el benestar, el consum, han afectat tant les nostres vides que ni ens n’adonem. Hi ha una pèrdua d’horitzó col·lectiu i de consciència de classe, que es tradueix en un gran individualisme. Quan la militància es fa concreta. Som militants de l’ACO amb tota la vida. Però posats a ressaltar alguns aspectes, assenyalarem aquests: l’austeritat; valorar i assumir com a acció militant el fet d’atendre familiars que ho necessiten aprendre a escoltar i estar atents a les necessitats d’amics, veïns, companys de feina… encara que no es militi directament en associacions, sindicats, partits… estar-hi al cas tant com sigui possible.