Experiències per transformar

Localització: Viladecans (Baix Llobregat)

Descripció: L’any 2008 un grapat d’entitats de Viladecans es va reunir per dinamitzar la festa major. Buscàvem donar identitat a la ciutat, fer més participativa la festa major, promoure la cultura popular i crear cohesió social. Vam decidir construir una nova figura, un mamut, perquè l’any anterior a Viladecans s’havien trobat unes restes arqueològicament molt significatives d’aquest animal. El 2010 estrenàvem Mamut, una bèstia amb capacitat d’emmagatzemar 500 litres d’aigua i amb un motor per escampar-ne i que fa “mamullades”, és a dir un correaigua. La coordinadora d’entitats actualment n’aplega una trentena. El 2011 es va crear la “Colla del Mamut” que és qui s’ocupa pròpiament de la bèstia.

–Quin paper hi jugues, quina funció hi tens, en aquesta activitat?

Actualment sóc la presidenta de la Coordinadora d’Entitats “El Mamut de Viladecans”.

–Com t’hi vas vincular i des de quan?

Hi sóc des de l’inici. He fet tasques sobretot de difusió i de coordinació entre les entitats.

–Per què hi ets, què et motiva a ser-hi?

De fet em qüestiono sovint si hi he de ser o no. Per a mi el Mamut aporta molts valors i en pot aportar encara molts més: treballar la festa en un moment de crisi que aporta amargor a moltes persones; desenvolupar un lleure participatiu i alternatiu; recuperar la cultura popular; promoure la creativitat en el moment en què una nova figura planteja nous rituals de festa, noves cançons, noves danses...; promoure la inclusió de tots els col·lectius de la ciutat (pagesos, catalanoparlants, castellanoparlants, immigrants de nova fornada, discapacitats, entitats de tota mena...); promoure el treball conjunt de les entitats, que massa sovint anem a la nostra bola; desenvolupar un associacionisme menys dependent de subvencions i que faci funcionar més la imaginació i menys el talonari; sobretot aprendre a participar en un projecte col·lectiu; fer que les persones se sentin valorades i puguin aportar tot allò que avui el treball i l’atur neguen als treballadors... I passar-ho bé.

–En què t’ajuda com a persona i com a creient?

Com a persona no em resulta gens fàcil, potser perquè és un camp nou per a mi, i perquè jo sóc molt ensopida de natural i la festa sempre em costa. Però puc aportar l’experiència organitzativa de l’associacionisme apresa sobretot a l’ACO, una manera de fer les coses que em sembla valuosa, i que xoca amb l’estil poc participatiu del nostre món en general. Ho visc amb dificultat perquè els meus companys de junta tenen un altre (excel·lent d’altra banda) tarannà i de vegades em miren com un bitxo raro. Crec que m’he de desprendre de molts prejudicis i que potser vaig per la vida amb massa presumpció o pensant que tothom és de l’ACO i que, per tant, té una determinada manera de fer. A l’ACO estem acostumats, davant d’un repte, a aturar-nos, pensar i fer propostes per veure quins camins podem emprendre i amb quin compromís personal. Aquesta confiança en la pròpia capacitat de fer coses a partir del no-res i aquest lligam entre l’acció i la reflexió no són tan comuns com podria semblar. En aquest sentit m’ajuda a veure altres punts de vista i a viure la pluralitat –de pensament i de maneres de fer– de debò. M’obliga a escoltar més i a acceptar altres punts de vista. També és un camp on em moc amb incertesa, sense seguretats, perquè hi tinc poca experiència i perquè en cert sentit obrim camí a Viladecans. Porta molta feina de la que no es veu i de vegades tinc la sensació que només em falta posar un plat a taula al Mamut. Escoltar, estar oberta a d’altres maneres de fer, caminar sense seguretats, treballar en feines poc lluïdes em semblen valors evangèlics. També contemplar i agrair l’alegria de la gent quan surt el mamut. I veure com les persones amb discapacitats diverses són ben acollides a la colla i es fan seva la festa col·laborant-hi en allò que poden. I m’agrada l’aproximació a les entitats, ja que el Mamut participa en els actes de les entitats quan aquestes ho demanen. El Mamut és un tastet de gratuïtat i de sentit comunitari.

–Quina experiència de transformació social esteu fent?

És una transformació social a la llarga: millorar la identitat viladecanenca dels veïns i veïnes ajuda a sentir-nos més propers entre nosaltres; adquirir un sentit de ciutat contribueix a promoure el bé comú; prendre part en les reunions del Mamut ajuda a adquirir el bagatge mínim democràtic que després la gent pot aplicar en altres àmbits associatius i de veïnatge. És una aportació molt modesta però significativa. Per mi el treball conjunt és un “caldo de cultiu” d’altres iniciatives.

També està molt bé la inclusió real –a la pràctica, no espontània ni fàcil– de les persones amb discapacitat. Amb les persones immigrades això no ha acabat de funcionar, potser perquè tenen altres prioritats i sobretot perquè no estan gaire associades.

–Com és valorada pels receptors, pels participants, pel barri?

A la gent li encanta el Mamut i la festa. En aquest sentit tenim un gran èxit, fins i tot també amb els mitjans de comunicació. I ens han donat un parell de premis. Una altra cosa és aconseguir la implicació real de la gent en el funcionament de tot plegat. Molt poques entitats participen realment de la coordinadora. Avui la relació de moltes persones amb les entitats és clientelista: és a dir, sovint es consideren clients amb drets a serveis i no co-responsables del seu funcionament. També tenim força suport de l’Ajuntament, amb el qual hem assolit una relació interessant.

–Com superes/supereu els moments de dificultat?

La pregària ajuda. Els amics, també. La revisió de vida, naturalment, també. Penso que una de les dificultats prové que el Mamut genera moltíssima feina i que hauria de prioritzar entre totes les activitats extralaborals que tinc entre mans. Hi ha coses que requereixen temps per pensar, per estar tranquil, per badar... i aleshores les dificultats es veuen d’una altra manera. Però em sembla que em moriré estressada :). El Mamut és un gran regal.