Maria Sallès: «Preparar-se com a consiliària et permet aprendre a obrir el punt de vista»
Tres militants de l’ACO s’han preparat com a consiliaris laics
gener 11/Joan Andreu Parra/
Després de tres anys de formació distribuïts en quatre blocs de cinc sessions cadascun (Bíblia, Teologia, Eines, Doctrina Social de l’Església – Pastoral Obrera de tota l’Església), tres militants de l’ACO ja són consiliaris laics: l’Àlex Pérez, la Rocío Elvira i la Maria Sallès i Gel. Avui parlem amb la Maria Sallès.
Has completat un curs de gairebé tres anys per formar-te com a consiliària. Això per a què t’habilita? Quin és el proper pas que hauries de fer?
No es tracta ben bé d'habilitar... El curs m'ha posat a l'abast temes que desconeixia, m'ha permès aprofundir en alguna capa de la història de la Bíblia. En realitat, sento que m'ha apropat a l'Església, en el sentit de la història del poble de Déu. I m'ha fet adonar que és extens, ric i desconegut! El proper pas ve en el dia a dia. Suposo que m'he d'obrir a la vida i deixar que l'Esperit em parli.
La formació que has rebut a nivell personal per ser consiliari laic per a què t’ha servit? Què destacaries del que te’n portes a la motxilla?
La formació de Consiliaris ha estat un espai de luxe, en el sentit de treballar i compartir sobre temes diversos de l'Església. Entenc que el fet de preparar-se com a consiliària et permet aprendre a obrir el punt de vista. Escoltar els fets i visualitzar-los en un passatge de l’evangeli, tenir més eines per obrir ulls i orelles i desxifrar-ne el contingut... És molt agosarat parlar així, disculpeu. Però potser com a metàfora pot servir.
Suposo que és una eina per connectar amb més sentit allò que apareix en els fets de revisió de vida amb la Paraula de Déu. Quan hem fet el Veure, cal un Jutjar ple de sentit en el nostre cor que enllaci amb l’amor de Déu. M’imagino que aquesta formació pot ajudar en aquest aspecte.
També hi ha una part molt interessant sobre la Doctrina Social de l’Església que personalment m’ha sorprès en positiu. Aporta una vessant de pensament eclesial, absolutament connectada amb la vida de Jesús. Aquesta veu que crida en el desert, ha de cridar també en els nostres cors, els nostres carrers i feines!
De totes maneres també vull confessar que, malgrat sembli una contradicció, tinc la sensació que segueixo sense saber res de res. Que el camí de pobresa endins i enfora tot just l’acabo de començar.
