Actualitat

«Ser presidenta de l’ACO és un servei a una comunitat de vida amb fe (i viceversa), i també un servei a l’Església i al món obrer», va afirmar Rafi Cáceres (presidenta en el període 2007-2011) en el Comitè General del 23 de gener passat. Davant la vacant d’una dona en la presidència de l’ACO des de l’octubre passat es va convidar les tres darreres presidentes del moviment perquè diguessin una paraula entorn aquest servei.

«Si el moviment era tan decisiu en la meva vida, si l’estimava, el testimoni que Jesús ens demana està obert. Faig que creixi la Paraula de Déu en els demés o la guardo a la caixa forta?», es preguntava Montse Ribas, que va ser presidenta en el període 2011-2015. La Montse no va dubtar a indicar que ser presidenta de l’ACO «m’ha significat un abans i un després» i va observar que «potser ens hem posat uns llistons massa alts a l’ACO i, en canvi, prenem responsabilitats fora del moviment».

La darrera presidenta, Maria Martínez (2016-2020) va posar l’accent en que l’ACO «com a moviment democràtic i participatiu va decidir que la presidència fos d’un home i una dona» i va subratllar «la importància de la presència i del compromís de la dona en tots els àmbits de la vida, a l’Església també». Les tres van coincidir que aquest període va passar molt ràpidament i que les va permetre conèixer moltes persones, sentir-se estimades i valorades i sentir el recolzament proper dels equips (Comitè Permanent, Comitè General, grup de Revisió de Vida...).

Amb posterioritat a aquests tres testimonis, que podeu consultar en aquest vídeo, es va fer un Estudi d’Evangeli proposat pel consiliari general, Pepe Baena, a partir de la paràbola dels talents (Mt 25,14-30). Alguns dels aspectes que van sorgir a partir de les preguntes van ser:

• els dons són gratuïts, no hi ha un mèrit.
• el talent, si no s’exerceix, es perd.
• és bo tenir consciència de ser un instrument de Déu, una mera eina.
• a vegades paralitza la por a no saber respondre a una crida i no creure suficientment en els propis talents. Per això, a vegades va bé una empenta i deixar-se empentar.
• els talents s’han de fer produir, és a dir, posar-los al servei de la comunitat. Amagar el talent és una pèrdua, és no deixar entrar Déu en el nostre cor.
• la clau és obrir el cor i deixar entrar a Jesús, veure-ho com un gest d’amor i de servei.
• quan diem no, ens hauríem de preguntar què tractem de conservar, què és el que no volem perdre.
• quan s’assumeix una responsabilitat són importants el compromís i la il·lusió, no viure-ho com una càrrega.
• costa aturar-se en la responsabilitat, valorar-la, fer Quadern de Vida...
• a l’hora de discernir una responsabilitat són molt importants els testimonis, descobrir què és el que Déu vol de tu a través d’ells.
• qualsevol responsabilitat implica compromís, disponibilitat i deixar de fer altres coses.
• quan faig la meva voluntat, tinc una sensació de buit. Si faig la voluntat del Pare, tinc una sensació de pau.

Aprovació dels comptes de l’ACO

La millora dels ingressos previstos (especialment per la via de les subvencions) i una reducció de les despeses considerable (ha estat un exercici singular, amb menys desplaçaments per causa de la pandèmia) han permès tancar l’exercici 2020 amb un petit resultat positiu, quan la previsió havia estat -7.300 €. Pel que fa al pressupost 2021, també s’ha plantejat un resultat 0 amb un equilibri entre ingressos i despeses. Aquests van ser els comptes que va presentar Joan Comella, responsable de la Comissió d’economia, i que van ser aprovats per unanimitat al Comitè General. Durant el febrer s’enviarà a la militància un informe més detallat.

Des de la Comissió van recordar la conveniència de fer la Revisió de Vida d’economia periòdicament als grups i començar a treballar la proposta de Carta Econòmica. Igualment, es va remarcar el caràcter solidari del moviment en referència a aquells militants o grups que puguin estar passant per dificultats econòmiques. En aquests casos, cal notificar-ho a la Secretaria del moviment per continuar mantenint els drets com a militant encara que no es pugui cotitzar. I, per últim, ara que s’acaba de presentar la declaració de donants a Hisenda (aproximadament un 65% dels militants), es va recomanar donar al moviment la totalitat o part de la desgravació fiscal.

Al Comitè General del 13 de març proper es votarà el projecte o projectes als quals es destinarà l’aportació solidària de l’ACO (1.000 €) i que són proposats per les diferents zones i diòcesis.

Vetllar pels i les militants més grans

En la trobada de dissabte també es va anticipar que el moviment vol vetllar perquè la militància de més edat i amb dificultats per seguir les trobades de manera telemàtica pugui ser acompanyada. En aquest sentit, es va recordar que els propers actes són el Recés (6 de febrer), obert a tothom i la Jornada de consiliaris (27 de febrer), a la qual també es convida a participar els i les responsables del moviment.

Pel que fa a la Setmana Santa, no se celebrarà de manera presencial a Can Bajona, tot i que des del Comitè Permanent s’està treballant per tal que es pugui oferir algun espai de pregària i formació en format telemàtic. A banda, també s’està veient si es poden establir sinergies amb altres entitats. Ja en temps de Pasqua, la diòcesi de Madrid està preparant una jornada formativa, Intercambio, que portarà per títol Històries de mort i resurrecció.

Per últim, es van fer dues crides per tal que hi hagi un/a representant de l’ACO a la Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants i a Dones Alcem la Veu, plataforma que aplega dones de diferents moviments i comunitats de l'Església amb l'objectiu de reivindicar la igualtat i la dignitat de les dones a l'Església.