Actualitat

[Diòcesi de Còrdova] El 2 d'abril passat vam celebrar la trobada de Setmana Santa de l'ACO a Còrdova. El tema central ha estat l'Esperança. L'Esperança de la resurrecció en el nostre dia a dia davant de la vivència de Creu en tantes realitats. Ens va acollir la comunitat de la parròquia de Manolo Vida, un sacerdot que col·labora i acompanya a l'ACO. Va ser el mateix Manolo qui va guiar la reflexió que ens va servir per donar contingut al nostre dia de trobada i oració.

Ens deia en Manolo: «L'Esperança no és asseure's a esperar que alguna cosa canviï. Suposa tornar la mirada a Jesús, descobrir l'enorme força que ens habita. Es tracta de construir Esperança, educar desitjos, sentiments, dur a terme accions... Tot això, en connexió amb Jesús.» Aquesta trobada ens impulsa a entrenar-nos en la pregària, en la confiança plena en Déu i en la pràctica de l'amor. Aquestes són les claus per mantenir l'Esperança viva.

 A banda, també vam ser presents en les activitats de Pastoral Obrera amb motiu del #8M, amb una taula rodona titulada «La precarietat té rostre de dona. Reptes per a l’Església» en què va participar la militant d’ACO Maribel Fernández. La Maribel va analitzar que es continuen assignant les cures per gènere i que les dones han d’ocupar-se de casa, família, fills, pares... amb un altíssim nivell de càrrega mental. També va destacar que a les dones amb formació els «costa molts anys accedir a treballs amb millors condicions» i que les que tenen poca formació tenen moltes dificultats per accedir a un treball formal, havent-se de conformar amb «treballs precaris assistencials, de neteja, gairebé sempre sense contracte i amb la violència de gènere present». Per la militant és clau acompanyar aquests col·lectius «en un pla d’igualtat i ser llevat allà on estem cadascú, fomentant i participant en les lluites i accions i fent partícips el nostre entorn. Cal donar veu, visibilitzar i denunciar». 

La Maribel va observar que «hi ha moltes dones a l’Església, però tenen un paper molt reduït i no surten els seus problemes. Voldríem que l’Església institucional es preocupés i donés veu als col·lectius de dones més precaritzats a la feina i que es fes visible el paper de la dona a l’Església, al mateix nivell que els homes». I va lamentar que dins la pròpia Església també hi hagi treballs precaris. Va subratllar les accions que «Mans Unides o Càritas tiren endavant com a Església, amb projectes per a dones en situació de pobresa, d’immigració...». Pot consultar-se la taula rodona a l’enllaç: https://youtu.be/WhH6GQjcLW0.