Actualitat

[Quim Cervera i Duran, consiliari d'ACO i membre de l’equip coordinador del Grup de Diàleg Interreligiós (GDI) de Gràcia] Una delícia de Taula rodona a Gràcia, a l’Espai Fontana el dijous 25 de maig per la tarda. Convocada i preparada per AUDIR jove (Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós i Interconviccional) i pel Grup de Diàleg Interreligiós de Gràcia, vam escoltar sis joves sobre com viuen les seves creences religioses i espirituals. Vam gaudir del seu procés personal i lliure per decidir encaminar-se en una vivència espiritual profunda. 

Estaven presents en la taula, tres noies, una de tradició budista mahayana, una altra de la fe bahà’í i una tercera cristiana catòlica. I tres nois, un de la Federació de Famílies per la Unificació i la Pau mundial, un altre de Sūkyō Mahikari i un tercer de l’Església de Scientology. I com assistents hi havia, a més, 7 joves i 14 adults. En total, entre assistents i ponents, 27 persones, 19 dones i 8 homes. La sensibilitat pel fet religiós i espiritual, sempre ha estat més alta en l’àmbit femení.

De les aportacions que van fer els sis joves val la pena destacar la naturalitat, lluminositat, conviccionalitat i claredat en expressar quelcom que no és massa “ben vist” actualment, com és el fet religiós, com ells mateixos van comentar. També les ganes de canviar la societat, tot reconeixent l’íntima vinculació de la seva creença amb la transformació social per tal que totes les persones puguin viure felices i amb dignitat, sense discriminacions. Van donar molta importància a compartir amb els altres el que un sent, experimenta i creu, i a donar exemple amb la coherència en l’estil de vida. Davant de la desinformació, rebuig i indiferència sobre el fet religiós van apostar per l’educació, la comunicació (fins i tot emprant en bon ús les xarxes socials –“són armes de doble fil”, deien). Les comunitats religioses i espirituals han de ser molt obertes, afables, acollidores, on els joves se sentin escoltats i acompanyats i es respectin els seus processos personals. La comunitat, el grup amb joves i adults, reforça la fe. Igualment remarcaven la necessitat de l’esperit crític i la responsabilitat de veure què es creu i què no es creu, davant dels infinits missatges, sovint falsejats, procedents dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials.

Coincidien en molts aspectes com l’estar al costat dels que sofreixen i posar-se al servei dels altres, actitud fonamental en totes les religions. I arrel del diàleg que es va produir després, també van coincidir que era més important l’experiència (el “cor” per comprendre a fons la realitat de la vida i del món) que els pensaments o ideologies (el “cap”), ja que el viure una fe és un acte d’amor, d’haver sentit que reps amor i que l’has de donar, és a dir, estimar tothom i la natura. Van insistir molt amb les problemàtiques del canvi climàtic i de la desigualtat social. Cal començar per un mateix –“netejar el propi pati”, deien–, pel teu entorn i també incidir en tota la societat. Es van expressar, doncs, camins diferents que ens enriqueixen, vers una mateixa finalitat, que és la felicitat de tota la humanitat.

Escoltar amb atenció aquestes persones joves, va emocionar els adults assistents. Veure que hi ha joves convençuts del que creuen, senten i viuen, dona molta esperança als adults que, a vegades, ens sembla que tot va de baixa, que ningú o molt poques persones segueixen les nostres aspiracions, sentiments i conviccions humanes, allò que ens fa viure. En aquesta hora i mitja llarga, i amb un grupet de persones, vam captar un tresor. A vegades els petits esdeveniments de no molta gent, en un racó de món, són d’una llum, potencialitat i creativitat impressionants. Tant de bo, moltes entitats, escoles i comunitats s’animin a organitzar una taula interreligiosa de joves, semblant. En vam quedar tant satisfets que estem disposats com a Grup de Diàleg a col·laborar en organitzar-ne i segur que ningú en quedarà defraudat.